Ahir vaig fer una cosa que feia massa dies que ho havia mig deixat: anar a fer una cursa. I l'escollida va ser la cursa nocturna de Medinyà. Les curses nocturnes tenen un no sé què que les fan especials:
- tots els sentits adquireixen més notorietat: la vista ha de poder distingir els tons del camí. Si és clar, vol dir que el terra és llis. Si és fosc, que hi ha algun forat. La lluna ajuda força en aquests casos. La oïda també hi fa molt. El soroll que fan els teus peus quan cauen a terra, els grills que sents al camp del blat del costat o les granotes que ja fan el seu crit característic a alguna bassa propera.
- però també vol dir que hi ha una tensió que en una cursa a plena llum del dia no hi és. Al no poder saber en exactitud on poses els peus, corres molt tensionat. No et deixes anar mai en una baixada, els genolls i els turmells se t'acaben carregant més del normal però això no vol dir que hi hagi més risc de caiguda. Que jo recordi, he patit més "incidents" en curses diurnes que no pas en nocturnes.
Un cop fet els sis quilòmetres i escaig en uns 37 minuts (no és cap meravella de temps, però no estava en gaire bona forma física i més que anar a córrer la cursa vaig anar a gaudir-la), sopar i hidratar-te, esperar la parentela a que acabessin de fer-la caminant i just després cap a l'aeroport ja que entrava a les 12 de la nit i en sortia a dos quarts de sis del matí, quan la claror ja es veia sortir per l'est.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada