Auriculars

l'apunt

XEVI XIRGO

N o sé si s'hi han fixat, però cada cop hi ha més gent pel carrer amb auriculars. Jo crec que passa com amb els mòbils. Anys enrere, anaves pel carrer i quan veies algú parlant pel mòbil et sorprenies. I ara ja hi va tothom. Amb els auriculars, dic, em temo que està passant una cosa semblant. I anirà a més. Perquè de senyors de quaranta o cinquanta anys que van pel carrer amb els auriculars posats tots n'hem vist algun. Però fixin-se la mar d'estudiants que circulen amb la música a tot drap, tant, que la pots sentir des de deu passes endavant. I ara no em diguin que sóc un carrincló, que m'estic fent gran i que això és el que ve. Perquè ja hi estic d'acord. A mi, cada matí, quan surto a córrer una estoneta (ve, pels qui m'hàgiu vist, ja sé que córrer és un terme optimista) també em veureu amb els auriculars posats. Aprofito l'estona per posar-me al dia i saber què passa al món. Però em temo que molts d'aquests de qui us parlo ho fan justament pel contrari, i que duen els auriculars justament per aïllar-se d'un món del qual no en volen saber absolutament res.

EL PUNT