dilluns, 2 de juny del 2008

Passa-ho!

SE'N VA LA SEQUERA I TORNA RODALIES

Iu Forn

Doncs no, no és cert que a les universitats del món mundial expliquin la teoria del caos mostrant un mapa de Catalunya només perquè siguem un país on conviu un decret de sequera amb un d'inundacions. Ni tampoc perquè un membre del govern (que li direm A) opini sobre la famosa canonada reversible temporal i, de seguida, aparegui un altre membre (que li direm B) per desmentir-lo amb uns arguments que un tercer (anomenat C) desacredita poc abans de rebre la opinió contrària de D, desautoritzat successivament per E, F, G... i fins a Z, moment en què aquest últim es desmentit novament per A i torna a començar la roda infinita.

No, Catalunya és exemple de teoria del caos (persistent i infinit) perquè mai sortim de l'atzucac. Hem estat des de les eleccions (i mai abans, perquè aquest tema no va ser a la campanya) sequera amunt, sequera avall. I ara que s'acaba, sense temps per respirar, ja hi tornem amb Rodalies. Rodalies... se'n recorda? És allò que havien de traspassar-nos fa sis mesos. Dilluns van espatllar-se dos trens i dos més van quedar-se aturats 40 minuts en un túnel sense que ningú sàpiga encara què carai va passar ni per què. I ahir un altre tren va estar una hora mort a l'entrada de l'estació de Sant Vicenç de Calders. I com ja és tradició, sense una sola explicació als viatgers i ni un mínim respecte. Molt bé, ara estarem uns dies amb trens i, quina serà la següent?

Una altra apagada? (La xarxa que havia d'estar al 100% al febrer i ara potser ho estarà al juliol). ¿Hi haurà més vessaments químics al port de BCN sense material mòbil per afrontar-los? ¿Toparan més trens dels FGC? ¿Petarà Ascó i ens ho amagaran? I quan hagi passat tot això, què? Tornarà a ser primavera i hi tornarem amb la sequera?

Bé, almenys ens queda el consol que, tard o d'hora, ens donaran el Nobel de física per la nostra valuosa aportació a la difusió de la teoria del caos (persistent i infinit).

AVUI