Més aigua a Ordesa
Les famoses gradas de Soaso
L'imponent Tozal del Mallo vigila la zona
dilluns, 30 de juny del 2008
Passa-ho!
CATALANS, SALVEM L'ESPANYOL (i 2)
Iu Forn
Com bé deia un titular brunetístic: "Intel·lectuals demanen que la Constitució blindi el dret a usar el castellà". Quanta raó. Perquè a les províncies traïdores, com tothom sap i és profecia, s'ha eliminat per llei el dret a usar el castellà. Vuit de cada cinc intel·lectuals de guàrdia (o més) que repeteixen el mateix des de fa 20 anys no poden estar equivocats.
Quant li donem de vida a l'espanyol? (a l'idioma, no al club de futbol). Tres anys? Quatre a tot estirar? Al món només el parlen 500 milions de persones, només és la tercera llengua a internet i, pobret, ha de competir amb idiomes molt potents com el català que, per àmbit geogràfic, poden arribar a parlar-lo poc més de 13 milions de persones. I això no és tot. Les proves són demolidores.
1. La meitat dels alumnes de quart d'ESO no parlen mai en català amb els amics, davant d'un terç que declaren utilitzar sempre aquesta llengua. Un 91,5% afirma que té un nivell alt o molt alt d'escriptura en castellà enfront del 86,4% que el té en català. En lectura els percentatges són 95,7 a 94,2; en expressió parlada de 94,0 a 90,3 i en comprensió de 96,6 contra un 96,0. Sempre a favor del castellà (estudi del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu). Però la dada més cruel per als repressors de l'espanyol, aquests que neguen el dret a poder usar-lo, és que a la pregunta: "El professorat usa el català a classe quan es dirigeix a tot el grup?", un 63,6% dels alumnes diu que sempre, un 25,7% que de vegades i un 10,5% que mai. In-to-le-ra-ble!!!
2. "La meitat dels que viuen en regions bilingües es defineixen com a castellanoparlants, un 16% afirma ser bilingüe i només un de cada tres usa de forma quotidiana la llengua del seu territori" (estudi del CIS publicat per l'ABC).
Ho veu, oi? Pitjor que un camp de concentració. Si us plau, demà mateix mani per salvar el poc que queda de l'espanyol (l'idioma, no el club de futbol).
diumenge, 29 de juny del 2008
Viatge de final de curs
Porto és una ciutat i un municipi portugués,situat al districte de Porto, a la regió del Nord i a la subregió de Gran Porto. L'any 2001 tenia 263.131 habitants i 1.551.0950 a l'àrea metropolitana. Es troba al nord del país, a la riba del Douro quan desguassa a l'oceà Atlàntic. Probablement és d'origen preromà. Els romans l'anomenaven Cale o Portus Cale i d'aquí se'n derivà el nom Portugal que designaria a tot el país. Formà part de l'estat dels sueus (411-585) i del dels visigots (585-711). El 716 fou presa pels àrabs, que en foren expulsats per Alfons I d'Astúries. S'independitzà amb el país (1139) i aviat es destacà per la puixança del seu comerç marítim. Amb el creixement de la petita vila es desenvolupà una senyoria feudal, que passat el temps es feu dir Portugal. El comtat de Portugal anava des del Minho fins al Douro. Alfons VI de Castella atorgà aquest comtat a la seva filla natural Teresa casada amb Enric de Borgonya. Llur fill Alfons Henriques fou el primer sobirà portuguès. S'oposà sempre a l'imperialisme castellà i el 1765 s'alçà contra el monopoli britànic dels vins del Douro. Al segle XIX fou un gran centre liberal.
El desenvolupament de la ciutat s'ha beneficiat del seu emplaçament favorable a la vora dreta del Douro, tocant a la desembocadura. Les dificultats de la navegació pel riu van provocar la creació de l'avantport artificial de Leixões, al nord-oest, absorbint els nuclis de Leça da Palmeira, São Mamede da Infesta i Aguas Santas i enllaçant també el nucli primitiu de la ciutat amb la vora esquerra del riu per mitjà de dos ponts. Centre d'una comarca famosa pels seus vins, molt exportats, és també centre industrial, amb indústries tèxtils (cotó, llana, seda), del cuir, de la ceràmica, de conserves, foneries i fabricació de pneumàtics.
El centre històric ha estat declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, destacant:
- Torre dos Clérigos, realitzada per Niccolò Nasoni,
- Museu d'art Contemporani de la Fundació Serralves,
- Casa da Música,
- Catedral,
- Església de Sant Martí de Cedofeita, romànica,
- Església de Sant Ildefons
- Estació de São Bento
- Pont Maria Pia, construït entre 1876 i 1877 per Gustave Eiffel,
- Pont de Lluís I, que uneix Porto a Vila Nova de Gaia, construït per Théophile Seyrig,
- Palácio da Bolsa,
- Església de Sant Francesc
- Café Majestic (Rua Santa Catarina),
- Ribeira,
- Palácio de Cristal,
- Castelo do Queijo,
- Praça da Liberdade i Avenida dos Aliados.
VIQUIPÈDIA
Últim viatge
Divendres vaig fer el darrer viatge. No era per anar a Ítaca sinó a Figueres. Després de tot un curs amb el tren amunt i avall, l'últim viatge ja es va acabar. Ha estat un any de novetats, de nou centre, de nous alumnes, de nous mestres, de nous companys. I fins el setembre que ve. Llavors ja es veurà quin nou viatge inicio.
Carta d'un lector apareguda a El Periodico avui. Des de quan es permet fer publicitat en aquesta secció dels diaris? Espero que aquesta perruqueria no hagi de complir la seva promesa ...
L'EUROCOPA DE FUTBOL
Perruqueria gratis
Yohana Prieto
Madrid
Felicito la selecció espanyola pel gran paper que han fet fins ara a l'Eurocopa. No vull desaprofitar una circumstància com aquesta i, com a representant de la perruqueria Rizos, comunico que, si Espanya es proclama campiona, aquesta firma obsequiarà amb un any gratuït de serveis de perruqueria tots els jugadors i el cos tècnic.
Perruqueria gratis
Yohana Prieto
Madrid
Felicito la selecció espanyola pel gran paper que han fet fins ara a l'Eurocopa. No vull desaprofitar una circumstància com aquesta i, com a representant de la perruqueria Rizos, comunico que, si Espanya es proclama campiona, aquesta firma obsequiarà amb un any gratuït de serveis de perruqueria tots els jugadors i el cos tècnic.
Passa-ho!
EL FUTBOL ÉS POLÍTICA
Iu Forn
Aquest vespre a tres quarts de nou serem tots (i totes) davant del televisor. ¿Només veient un partit de futbol? No. ¿Hi haurà qui se'l mirarà pel morbo de veure guanyar Alemanya? I tant!!! Però també hi haurà qui, en el fons i sense voler-ho reconèixer, no l'importarà que guanyi Espanya. I sap per què? Perquè aquesta selecció cau millor que altres seleccions espanyoles d'altres moments. Per què? Perquè aquesta selecció espanyola de futbol s'ha basquetbolitzat. M'explico.
A Catalunya la selecció de bàsquet no provoca el rebuig que tradicionalment ha provocat la de futbol. Per què? Per les formes. El tarannà dels jugadors de bàsquet és més "modern", més "europeu", menys "caspós", més "federal" (si em permet la paraula). Vaja, que la veiem molt més "com som nosaltres". ¿Hi ajuda la presència de molts jugadors catalans? Sens dubte. I també perquè els que no ho són, dit així per entendre'ns entre vostè i jo, podrien ser-ho. ¿I això és així perquè tots els catalans som collonuts i els altres no són res sense nosaltres? No, no estem parlant d'això. Estem parlant d'actituds, de transmetre una manera de fer agradable o desagradable.
Traslladem-ho a la política. La selecció de futbol seria, històricament, l'aznarisme de la majoria absoluta. Escolti, mentre vostè em trepitja el cap, pega a la meva dona, m'insulta els fills, li fa beure lleixiu a ma mare i li passa uns mitjons bruts per la cara a mon pare, no pretendrà que, a sobre, li rigui les gràcies, oi? I Ejpaña, l'Ejpaña amb jota, ha optat massa vegades per aquest sistema. Montilla n'ha dit desafecció, però també en podríem dir "Aznar ha estat l'home que ha fet més independentistes". Ejpaña sempre ha preferit jugar els partits contra nosaltres amb una alineació de manifiestos i de "fúria" en comptes de treure un mig del camp de toc amb Xavi, Cesc i Iniesta. Bé, ja s'ho faran. El que no entenc és per què després se sorprenen del resultat i, a sobre, continuen jugant igual.
dissabte, 28 de juny del 2008
Ordesa (I)
Els meus pares van anar a Ordesa a passar el pont de Sant Joan (d'altres vam haver de treballar ...) i ara us passo algunes fotos. Com podreu comprovar, semblen fotos de Suïssa però no, són d'aquí al costat.
Broto, amb el riu Ara
Al Pirineu aragonès també hi ha plogut força
Des del coll de Bujaruelo (2.300m), mirant cap a la vall de Gavarnie
El parc nacional d'Ordesa-Mont Perdut
No els calen ponts per creuar rius
divendres, 27 de juny del 2008
LA RODA // JOSEP MARIA TERRICABRAS
L'ús del català a la universitat
Catalunya és un país tan curiós que s'hi discuteixen coses que no es discuteixen enlloc més: si és normal o no que es promogui la llengua del país, si la televisió del país ha de donar prioritat a les qüestions del país, fins i tot es discuteix si això és un país o no. I això fa que ser català sigui molt cansat: has de defensar constantment coses òbvies, has de demanar perdó per allò que arreu és motiu d'orgull, has d'a- guantar que qualsevol t'expliqui què vol dir ser català i que els que no defensen ni la llengua, ni la història, ni les tradicions del país et diguin que ells són més catalans que ningú. ¡Has d'aguantar cada cosa!
Ara hem sabut que, finalment, es vol exigir un cert grau de coneixement del català als professors universitaris. Això és una cosa que no s'ha d'exigir enlloc, senzillament perquè tothom ho dóna per descomptat. I si no que circuli la gent una mica més i se n'adonarà. A Alemanya, a França o a Itàlia, un professor ha de parlar l'idioma del país. I a Madrid, també. A Catalunya es veu que això no és clar, que se n'ha de parlar, que s'han de posar condicions, que s'ha de demanar amb compte.
Fa més de 30 anys, quan em vaig voler matricular a la Universitat alemanya de Münster em van fer un examen previ d'alemany --el suspenia molta gent--, amb el bon argument que "si no sap alemany, vostè perdria el temps en aquesta universitat". Que hi hagi conferències o cursos especials en anglès, no treu que les classes es facin habitualment en la llengua del país.
Sembla que la UPF i la UAB es desmarquen de la norma general. I una col.lega de la UAB ha dit que la seva universitat no l'aplicaria als seus professors amb un argument realment sorprenent: ha dit que si volien tenir els millors professors no ho podien exigir. ¡Com si tingués res a veure una cosa amb l'altra! Els millors professors també van a Alemanya i a França, i n'aprenen l'idioma. Potser l'aprenen justament perquè són bons professors i, és clar, no són lingüísticament incapaços.
¡Ai!, ens ho haurem de fer mirar: jo només vull ser un ciutadà normal d'un país normal.
He aprofitat que la meva mare m'ha deixat la seva càmera per descarregar-me les fotos i penjar-ne algunes d'interessants. La primera, una sortida del sol des de la cuina. Ni idea de quin dia és. I la segona, és d'un pet de llop que ens va aparèixer a casa. L'Àngel va enviar la foto a TV3 i va sortir un dia al Temps. Com podeu comprovar, era d'unes dimensions considerables.
Passa-ho!
'MANIFIESTO' AMB EL MÈTODE RAMONCÍN
Iu Forn
Ja sap que els diaris, per fidelitzar els lectors (i les lectores) que ens queden i per intentar robar-ne als rivals, ens hem inventat això que anomenem promocions. La cosa és que vostè compra l'exemplar durant un cert espai de temps i té la possibilitat d'obtenir a bon preu des d'un GPS fins a una col·lecció de pel·lícules, passant per un patinet o un apartament a Torrevella, Alacant.
Doncs bé, resulta que un diari de Madrit, en col·laboració amb la reputada empresa RosaDíez SL, ha decidit superar les ofertes existents al mercat i oferir ni més ni menys que la col·lecció Intel·lectuals manifestant-se a sobre. I, escolti, la cosa ha estat un èxit. Es tractava de vendre més diaris i ho han aconseguit. Es tractava de trobar un nou tema que substituís l'11-M i "Ejpaña se rompe" i l'han trobat. O sigui que, des d'aquest punt de vista, chapeau (o japó, com diria el gran Josep Lluís Nuñez). També cal dir, però, que sí, que la cosa té molt de mèrit, però no ens enganyem, anaven sobre segur. La llengua és un tema que sempre ven molt bé a Puerto Hurraco.
Només hi ha un petit problemet: els explota el negoci una empresa poc professional. Ho va explicar ahir Ramoncín al programa d'en Basté (RAC1). Resulta que el seu nom (el de Ramoncín) apareix com a signant del famós Manifiesto i ell no ha signat cap manifiesto, ai las. Fenomen paranormal? Doncs no. Més aviat fenomen "canviï de companyia by the face". A Ramoncín va trucar-lo un senyor del diari en qüestió per explicar-li l'oferta. Ell va demanar una còpia de la cosa per poder llegir-se-la i ho van deixar en que ja els diria alguna cosa. I, patapam!!! Va passar-li com quan et truca una d'aquestes empreses que només dius bona nit i ja t'han canviat de companyia de llum, gas i telèfon. Però a ell van fer-l'hi amb la seva firma.
Ara friso per saber quants dels adherits són reals i quants ho són pel mètode Ramoncín.
dijous, 26 de juny del 2008
403.885
Potser us pensareu què significa el número del títol? És el número de la loteria del dissabte? Doncs no. És el número del plat del menú de la gamba que em vaig cruspir diumenge. Déu ni do els plats que han servit no? Detalls curiosos de la gamba: els minerals més abundants són el fòsfor, el potassi, el sodi i el calci i les vitamines B1 i la B2. Si no n'heu quedat tips, aquí en va més:
La gamba és un producte exquisit que ens dóna el mar mediterrani i on a les costes del litoral palamosí gaudeix d'unes característiques diferenciades d'altres indrets. Els pescadors de Palamós ens proporcionen a diari aquest crustaci de sabor exquisit i de gran bellesa pel seu color vermellós i la seva textura. El moment de màxima captura i en què les gambes són més exquisides se situa entre maig i juliol. En aquesta època de l’any, els municipis de Palamós i Calonge-Sant Antoni ofereixen menús basats en aquests crustacis per tal que pugueu tastar-los cuinats de la més gran quantitat de maneres possible. El menú és el mateix en tots els restaurants i comença per unes torrades amb tomata i anxoves, seguit de les gambes de Palamós, fideus rossejats amb allioli, postres, vi i cafè.
Sopar d'inauguració
Ahir a la nit es va declarar inaugurat el pis d'en Gerard. Com podeu veure a les fotos, hi havia gent esperant al carrer per poder assistir a la gran festa que es va muntar. Fins i tot una actuació musical va amenitzar el sopar. En primer lloc un pica-pica, pà amb tomàquet i pernil, postres i una sobretaula molt xerraire. Al final, cadascú a casa seva ja que avui, alguns s'havien de llevar molt d'hora ...
Rússia
l'apunt
XEVI XIRGO
Rússia ja no és el que era. Això vostès ja ho saben. Abans, a les pel·lícules de James Bond els dolents sempre eren russos, aquells dolents tan dolents de quan Rússia era l'URSS o la CCCP, i de quan Rússia era la major part de la Unió Soviètica i una de les dues superpotències mundials. Ara, després de la desintegració de l'URSS, ja es veu que Rússia, per més que intenti competir per mantenir el seu paper influent en el món, ja no és el que era, que és lluny del prestigi que havia tingut anys enrere. Els experts sostenen que això no és bo, que quan hi havia russos i americans i tot allò de la guerra freda tot plegat ens ajudava a mantenir la pau mundial. Jo només hi veig una solució, per al retorn a aquest equilibri mundial, i és que els russos recuperin la seva autoestima. Que tornin a sentir-se grans i influents. I és per això, i només per això, que els desitjo tota mena d'èxits. Fins i tot esportius.
EL PUNT
XEVI XIRGO
Rússia ja no és el que era. Això vostès ja ho saben. Abans, a les pel·lícules de James Bond els dolents sempre eren russos, aquells dolents tan dolents de quan Rússia era l'URSS o la CCCP, i de quan Rússia era la major part de la Unió Soviètica i una de les dues superpotències mundials. Ara, després de la desintegració de l'URSS, ja es veu que Rússia, per més que intenti competir per mantenir el seu paper influent en el món, ja no és el que era, que és lluny del prestigi que havia tingut anys enrere. Els experts sostenen que això no és bo, que quan hi havia russos i americans i tot allò de la guerra freda tot plegat ens ajudava a mantenir la pau mundial. Jo només hi veig una solució, per al retorn a aquest equilibri mundial, i és que els russos recuperin la seva autoestima. Que tornin a sentir-se grans i influents. I és per això, i només per això, que els desitjo tota mena d'èxits. Fins i tot esportius.
EL PUNT
Mòbil
l'apunt CARLES RIBERA
Per un problema amb el mòbil, truco al servei d'atenció al client d'una companyia taronja. M'atén una senyora. No m'entén. Li parlo a poc a poc. Em diu que, si no entenc el castellà, em pot oferir l'atenció en anglès. Li dic que jo no tinc cap problema per entendre el castellà, ni l'anglès. Insisteix que no sap què li dic i em reitera l'opció de l'anglès. Li dic que faci el que vulgui, però que jo parlaré en català. Em diu que no tenen servei en català. Li dic que em sembla que sí. Em diu que m'esperi. M'espero. Deu minuts ben bons. Em surt una noia que parla català. Li explico el problema, el del telèfon. Em diu que he de trucar a un altre número. Ho faig. Respon una senyora diferent. Es repeteix la història, fins que em passen amb una noia que m'entén en català. Li explico per què truco. «Ja sé què vol, sóc la mateixa d'abans», respon. Ara tocaria queixar-me de la discriminació que patim els clients catalanoparlants. No ho faré. Si en una companyia gegant només hi ha una persona que atén en català, segur que és perquè els milers de clients catalans que hi truquen són menys exigents que jo. O sigui, que els que em foten són els meus compatriotes. A tots, moltes gràcies.
EL PUNT
Per un problema amb el mòbil, truco al servei d'atenció al client d'una companyia taronja. M'atén una senyora. No m'entén. Li parlo a poc a poc. Em diu que, si no entenc el castellà, em pot oferir l'atenció en anglès. Li dic que jo no tinc cap problema per entendre el castellà, ni l'anglès. Insisteix que no sap què li dic i em reitera l'opció de l'anglès. Li dic que faci el que vulgui, però que jo parlaré en català. Em diu que no tenen servei en català. Li dic que em sembla que sí. Em diu que m'esperi. M'espero. Deu minuts ben bons. Em surt una noia que parla català. Li explico el problema, el del telèfon. Em diu que he de trucar a un altre número. Ho faig. Respon una senyora diferent. Es repeteix la història, fins que em passen amb una noia que m'entén en català. Li explico per què truco. «Ja sé què vol, sóc la mateixa d'abans», respon. Ara tocaria queixar-me de la discriminació que patim els clients catalanoparlants. No ho faré. Si en una companyia gegant només hi ha una persona que atén en català, segur que és perquè els milers de clients catalans que hi truquen són menys exigents que jo. O sigui, que els que em foten són els meus compatriotes. A tots, moltes gràcies.
EL PUNT
dimecres, 25 de juny del 2008
Tornen les cançons de l'estiu!
TV3 recupera les cançons de l'estiu. I la del 2008 és una cançó que ja la fan servir al programa Els 25. Són La Casa Azul i Vull saber-ho tot de tu. Hi ha gent que diu que són un tipus Antònia Font ... no sé que voleu que us digui ...
Passa-ho!
RAJOY DESMUNTANT EL PP
Iu Forn
Hola, això és Bricomania, jo sóc Mariano Rajoy i avui li ensenyaré com es desmunta el postaznarisme ultra en només tres mesos. En primer lloc (i fonamental) has d'anar a les eleccions com a president d'escala d'un edifici construït sobre el crit, l'exabrupte, la mala llet i la radicalitat. Has d'anar i perdre-les. I quan tothom pensa que plegaràs, patapam!!!, tu vas i et quedes. Això et fa aparèixer feble davant dels membres (i de les membresses) del teu partit i dels mitjans de comunicació amics que tenen com a objectiu tallar-te el coll per poder continuar instal·lats en el cantó miserable de la vida. Mentre aquests personatges (i aquestes personatgesses) maniobren confiats (i confiades) pensant que petar-se't serà un pim-pam, tu aprofites per moure'ls les parets mestres, canviar-los el forjat i fer nova tota la instal·lació amb dos senzills moviments:
1) Deixar que els rivals (i les rivals) vagin plegant. Dilluns a dilluns, dimarts a dimarts o com prefereixin. Tu no has de fer fora ningú, han de ser ells (i elles) qui es facin els ofesos i donin el cop de porta. Tu els acomiades dient-los adéu amb la maneta i ni cas. No hi ha res més frustrant per a qui marxa que ningú surti darrere seu suplicant-li que es quedi.
I 2) I fonamental per aconseguir efectivitat a l'apartat 1: tenir el suport dels barons del partit. Això és senzill. Has de dir-los que, un cop acabades les obres, tu marxaràs, faràs d'Almunia i els deixaràs un edifici totalment reformat perquè se'l disputin. Vaja, que seràs l'Almunia del PP. D'aquesta manera la seva fidelitat serà eterna, tu donaràs sensació de control i, per tant, aquells que pretenien trair-te s'ho pensaran dos cops. La prova és que al final només han abandonat l'obra cinc manobres (Zaplana, Acebes, San Gil, Ortega Lara i Elorriaga).
Total, que aquest cap de setmana Rajoy reinaugura un PP reformat sense 11-M, AVT, COPE, ultres i crispació. Veurem quant li dura... i quant dura ell.
dimarts, 24 de juny del 2008
Revetlla de Sant Joan per partida doble
Si voleu llegir la crònica oficial de la revetlla de Sant Joan, haureu de visitar la web d'Els Llobatons. Si voleu veure l'alternativa, no us mogueu d'aquí. La tarda de la revetlla va començar amb una visita inesperada: una serp de més d'un metre de llargada que es passejava per darrere de Can Gros. La calor i les últimes pluges fan sortir les serps! És hora de començar a muntar taules, els primers porrons de cervesa, les primeres calorades ... Mentrestant, el sopar ja s'estava coguent a foc lent. Un cop muntat tot, dutxa ràpida a casa i a servir el menjar. En alguns moments semblava el repartiment del ranxo, amb en Miqui i un servidor emplatant safates. Finalment, la típica coca de Sant Joan (sense crema, per evitar problemes) i visita a la revetlla de Girona, la que organitzava QRambla a la plaça de les Pedreres. Balls tradicionals i molta pols per acabar una de les nits màgiques de l'any.
dilluns, 23 de juny del 2008
Monolingües SF
Fa temps que els catalans ens hem proposat salvar tots els pobles del món menys el nostre. Però no és bona idea combatre els mals dels altres, com proposa MSF, sense respectar-nos nosaltres mateixos.
Alfred Bosch
He rebut una carta de Médicos Sin Fronteras que m'ha situat en un greu dilema. D'una banda, m'anuncien la bona nova que amb 5 € mensuals puc salvar 250 nens del xarampió, una oferta difícilment resistible donada la meva sensibilitat humanitària. De l'altra, sembla que he de conformar-me a sacrificar la vida del meu idioma, perquè tota la missiva és només en castellà (com el rètol que presideix la seu de MSF a Barcelona, la seva web espanyola i altres perles que us estalvio).
La cosa té suc, perquè la carta engega amb un "Apreciado Alfredo", tal com ho llegiu, amb dues Os que salten a la vista com un bon parell de pebrots. Crec que des de la meva torturada infantesa de jous i fletxes no havia tornat a veure aquesta grafia, la qual em desperta alhora nostàlgia i dolor de llengua. I si dic dolor, és pel mal que em fa la llengua d'explicar, fins a l'esgotament, que em dic Alfred i no Alfredo. A casa i a la Xina, la popular i l'altra.
En ple segle XXI, quan semblava que ja podia respirar, compareix la presidenta dels facultatius galàctics i em provoca, suposo que assessorada pel seu cap de comunicació Jaume Codina, un atac de feridura ortogràfic. A més, la molt honorable que signa el full volant, la doctora Farias, obre el foc proclamant que la seva carta hauria de sonar com un crit. I jo li dic que no s'amoïni, que ho ha aconseguit amb escreix. Un crit, un esgarip i un hipo-alè huracanat.
Em consola saber que MSF actua amb total independència de poders polítics i econòmics. I que aquesta associació, nascuda arran del genocidi del poble ibo a la guerra separatista de Biafra, ha corregit ara el rumb, sense pressió de cap mena, per abonar els monolingües sense fronteres. La barrera del llenguatge és l'única que no han sabut superar.
Ho sento, però em temo que no estic preparat encara per apuntar-me a la noble filosofia de MSF. Si més no com a soci benefactor, tot i que potser encaixaria com a pacient. Ja em convindria, ja, una teràpia curativa que reparés la pandèmia que m'ha tocat viure. A mi, i cito, "a milions de persones que semblen no existir per als seus governs, la comunitat internacional i els mitjans".
Quan hagi de morir, deia aquell, només li demano al metge que m'entengui. Quan ajudi un germà a sobreviure, només demano que no em faci matar ni els pares ni la llengua.
diumenge, 22 de juny del 2008
La crosa s'ha despertat?
La comarca de la Selva registra un terratrèmol de 3,6 graus en l'escala de Richter
Poc abans de les nou d'aquest vespre hi ha hagut un terratrèmol d'intensitat moderada a la comarca de la Selva. L'epicentre ha estat a dos quilòmetres al nord d'Anglès i onze quilòmetres a l'oest de Salt. El moviment sísmic, de magnitud 3,6 en l'escala de Richter, s'ha notat en algunes poblacions del voltant, sobretot a Santa Coloma de Farners, on la policia local ha rebut moltes trucades de veïns, però no hi ha notícies que hagi provocat danys.
TELENOTICIES
El Download Day de Mozilla ja ha obtingut el rècord Guinness. La campanya de promoció de la nova versió del navegador de Mozilla, el Firefox 3, que consisteix a registrar el rècord en nombre de baixades, tenia l'èxit assegurat, i és que ningú abans no s'havia proposat aquest repte. Però l'empresa havia aconsguit sis milions en l'anterior versió de Firefox ara està fregant els vuit. Des d'aquest dimarts a les 19.00 hores en el cas de Catalunya, els internautes poden baixar-se el nou Firefox 3, i a punt d'acabar el termini ja eren prop de vuit milions els internatures que ho havien fet. Els que ja el coneixen asseguren que el nou navegador és més versàtil, més ràpid i més segur.
TELENOTICIES
Restes
l'apunt
XEVI XIRGO
A les obres del TAV a Girona, a la zona del Mas Gri, hi han trobat restes arqueològiques. Es veu que no tenen cap interès. Com les restes que van trobar a l'antic Santa Caterina. O les del pàrquing del Pallol, prop de l'ajuntament, que tampoc valia la pena conservar-les. No deixa de ser curiós, això que les restes arqueològiques de les obres públiques mai no tinguin cap interès. Em fa pensar en el dia aquell que un espanyol, un basc i un català van fer excavacions a veure què descobrien dels seus avantpassats. L'espanyol va trobar uns petits fragments de coure i va arribar a una gran conclusió: en l'antiguitat, els espanyols eren tan avançats que ja tenien una xarxa de telèfons. El basc, en excavar va trobar petites restes de cristall. Conclusió? Fa milers d'anys –va dir– els bascos ja estaven més avançats que els espanyols: tenien un sistema de fibra òptica nacional. Llavors va excavar el català. I li va passar com a les obres d'ara: res d'interès. Ni coure, ni cristall, ni vidres, ni res de res. La conclusió és ben evident. Cinquanta mil anys enrere, els catalans érem els més avançats de tots: ja teníem telèfons mòbils.
EL PUNT
XEVI XIRGO
A les obres del TAV a Girona, a la zona del Mas Gri, hi han trobat restes arqueològiques. Es veu que no tenen cap interès. Com les restes que van trobar a l'antic Santa Caterina. O les del pàrquing del Pallol, prop de l'ajuntament, que tampoc valia la pena conservar-les. No deixa de ser curiós, això que les restes arqueològiques de les obres públiques mai no tinguin cap interès. Em fa pensar en el dia aquell que un espanyol, un basc i un català van fer excavacions a veure què descobrien dels seus avantpassats. L'espanyol va trobar uns petits fragments de coure i va arribar a una gran conclusió: en l'antiguitat, els espanyols eren tan avançats que ja tenien una xarxa de telèfons. El basc, en excavar va trobar petites restes de cristall. Conclusió? Fa milers d'anys –va dir– els bascos ja estaven més avançats que els espanyols: tenien un sistema de fibra òptica nacional. Llavors va excavar el català. I li va passar com a les obres d'ara: res d'interès. Ni coure, ni cristall, ni vidres, ni res de res. La conclusió és ben evident. Cinquanta mil anys enrere, els catalans érem els més avançats de tots: ja teníem telèfons mòbils.
EL PUNT
dissabte, 21 de juny del 2008
Per què les ampolles de vi no són d'un litre?
Existeixen diverses raons que expliquen per què les ampolles de vi són de 0,75 litres i no d'un litre, com semblaria més lògic. Una d'elles es refereix a la capacitat pulmonar de bufada mitjana, és a dir, el que pot bufar un bufador d'ampolles en un forn de vidre.
Així mateix, una ampolla de 0,75 litres és considerada una dosi molt alta per a una única persona i, per tant, s'ha de compartir. Avui dia el més correcte i el més estès és que un bon sommelier ha d'aconseguir treure set copes de vi d'una sola ampolla i, en conseqüència, ha de ser molt exigu en les dosis.
Si l'ampolla és d'un bon vi, entre el que se li'n va a envinar les copes, a decantar i a evitar els pòsits, li queden sis copes de 10 cc. Aquesta quantitat equival a un sopar per a dues o tres persones. En definitiva, les ampolles de 0,75 litres són una dosi que exigeix un model de consum forçosament moderat, i que sempre s'ha de compartir.
carta d'un lector a El Punt
Hi ha algú?
JOAN MOLLÀ I BERNADAS, SECRETARI D'UNA ESCOLA. BARCELONA.
Ho sap la gent, que el Departament d'Educació encara ha de publicar el format definitiu dels documents d'avaluació de primària i ESO i s'acaba el curs? Què els donem als pares? I del desgavell sobre el projecte lingüístic, avançant a darrera hora el termini d'entrega de les escoles i retardant-lo després per al curs vinent?
Ho sap la gent, que el Departament d'Educació encara ha de publicar el format definitiu dels documents d'avaluació de primària i ESO i s'acaba el curs? Què els donem als pares? I del desgavell sobre el projecte lingüístic, avançant a darrera hora el termini d'entrega de les escoles i retardant-lo després per al curs vinent?
Ho sap la gent, que aquest any encara hem hagut de patir programes del departament que encara fan servir el sistema operatiu, d'abans que s'inventés el ratolí? Ho sap la gent, que al seu lloc web, a l'apartat de gestió de centres, programari dels llibres d'escolaritat, instruccions, hi apareix com a «novetat» una del 1999, i que el programa també és del neolític inferior? Algú sap si existeixen algun tipus de proves PISA que mesurin les «incompetències bàsiques» dels alts càrrecs de l'administració educativa? És que tinc curiositat per saber si estem per sobre o per sota de països com ara Zimbabwe, Finlàndia o Bangladesh, per citar tres països escollits absolutament a l'atzar.
Que hi ha algú? Ni fets ni paraules.
divendres, 20 de juny del 2008
Pel darrere
Gemecs
Abandonar l'elit esportiva requereix una estabilitat emocional forta. No tots els qui han estat al calaix més alt del podi suporten amb dignitat que la glòria ja no sigui exclusivament per a ells.
Queco Novell
Gemecs
Abandonar l'elit esportiva requereix una estabilitat emocional forta. No tots els qui han estat al calaix més alt del podi suporten amb dignitat que la glòria ja no sigui exclusivament per a ells.
Queco Novell
No és el cas de Boris Becker, un dels grans tenistes de tots els temps, tot i que sí que sembla que s'hagi fumat una llauna de pilotes de tenis. O això, o ha decidit encapçalar una croada moralista per retornar el puritanisme a les pistes d'aquest esport.
Becker ha suggerit que s'haurien de prohibir els gemecs que fan certes tenistes femenines quan tornen, esforçades, les pilotes de la seva rival des del fons de la pista. Certament, ja fa temps que tancar els ulls i escoltar el so de certs partits de certes tennistes et trasllada als sòrdids escenaris d'una pel·lícula pornogràfica barata. Becker ha assenyalat directament la russa Maria Xarapova i la nord-americana Serena Williams. Quan s'enfronten entre elles mai saps si estan a punt de trencar el servei de la rival o d'arribar a l'orgasme. I el més sorprenent és que els gemecs d'aquestes dues tenistes no comencen a la meitat del segon set, quan les forces potser ja comencen a fer figa, sinó des del primer servei del primer joc del primer set. Si aquestes dues tenistes haguessin coincidit esportivament fa unes dècades haurien aportat un grau d'escalfament notable en la ja antiga Guerra Freda entre els blocs nord-americà i soviètic.
Amb tot, és una evidència que la petició de Becker no va enlloc. No es poden prohibir uns gemecs provocats per l'esforç. A més, estem davant d'un dels pocs esports on el silenci regna entre els espectadors.
¿Sabem si Pau Gasol emet uns gemecs semblants a l'hora de capturar un rebot davant els Celtics? O encara més: algú pot posar la mà al foc que dins el seu monoplaça Fernando Alonso no emet cap so gutural que recordi Nacho Vidal en una de les seves pel·lícules?
Començarem prohibint els gemecs i acabarem ensenyant targeta vermella quan Messi i Bojan s'abracin efusivament després de marcar un gol per apologia de l'homosexualitat. O xiulant tècnica a Ricky Rubio per animar Lubos Barton amb un cop de mà al cul després d'errar un primer tir lliure.
L'esport és passió i en un gemec acostuma a haver-n'hi molta. Si en Becker té un problema li puc donar un parell de telèfons que li trobaran solució.
Becker ha suggerit que s'haurien de prohibir els gemecs que fan certes tenistes femenines quan tornen, esforçades, les pilotes de la seva rival des del fons de la pista. Certament, ja fa temps que tancar els ulls i escoltar el so de certs partits de certes tennistes et trasllada als sòrdids escenaris d'una pel·lícula pornogràfica barata. Becker ha assenyalat directament la russa Maria Xarapova i la nord-americana Serena Williams. Quan s'enfronten entre elles mai saps si estan a punt de trencar el servei de la rival o d'arribar a l'orgasme. I el més sorprenent és que els gemecs d'aquestes dues tenistes no comencen a la meitat del segon set, quan les forces potser ja comencen a fer figa, sinó des del primer servei del primer joc del primer set. Si aquestes dues tenistes haguessin coincidit esportivament fa unes dècades haurien aportat un grau d'escalfament notable en la ja antiga Guerra Freda entre els blocs nord-americà i soviètic.
Amb tot, és una evidència que la petició de Becker no va enlloc. No es poden prohibir uns gemecs provocats per l'esforç. A més, estem davant d'un dels pocs esports on el silenci regna entre els espectadors.
¿Sabem si Pau Gasol emet uns gemecs semblants a l'hora de capturar un rebot davant els Celtics? O encara més: algú pot posar la mà al foc que dins el seu monoplaça Fernando Alonso no emet cap so gutural que recordi Nacho Vidal en una de les seves pel·lícules?
Començarem prohibint els gemecs i acabarem ensenyant targeta vermella quan Messi i Bojan s'abracin efusivament després de marcar un gol per apologia de l'homosexualitat. O xiulant tècnica a Ricky Rubio per animar Lubos Barton amb un cop de mà al cul després d'errar un primer tir lliure.
L'esport és passió i en un gemec acostuma a haver-n'hi molta. Si en Becker té un problema li puc donar un parell de telèfons que li trobaran solució.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)