dissabte, 6 de setembre del 2008

Passa-ho!

VISC(A) PERPLEXALUNYA

Iu Forn

Diu que Catalunya està perplexa. Doncs miri que un servidor... A mi em punxen i no em treuen sang de la sobredosi de perplexitat que m'assalta. Però no, no ho estic perquè 1) resulta que l'Ànsar, insigne estadista que passarà a la història perquè ha aconseguit parlar, moure's i vestir com Julio Iglesias, hagi de sortir a desmentir una web marroquina desconeguda pel 99.9999% dels ciutadans (i de les ciutadanes) que ha escampat un rumor que ha arribat al 99.9999% dels ciutadans (calma, al final l'Ànsar no està embarassat d'una ministra conservadora francesa; bufff, després de la prenyamenta de la filla adolescent i soltera de la nova líder dels ultres mundials, quin pes em trec de sobre, de veritat l'hi dic).

Tampoc estic perplex perquè 2) l'Àlex Casanovas i en Santi Ibáñez facin publicitat del muntatge que presentaran a la Fira de Tàrrega anunciant la creació d'un partit polític anomenat "Entesa per Catalunya" i que els mitjans de comunicació reaccionem creient-nos la notícia i donant-la a les pàgines de política. Ni perquè, 3) des de no fa gaire, el futur rei d'Espanya aparegui en públic amb una senyora que té una lleu retirada a Letizia Ortiz però amb més prestacions: diu que aquesta respira molt millor que l'altra. I tampoc perquè 4) la Rahola ens hagi reaparegut a can mestre Cuní rossa i molt jovenívola.

No, no. La meva perplexitat va esclatar ahir veient el meu apreciat (i mai prou admirat) Pepito Bono explicant la gens demagògica proposta de congelar els sous dels diputats (i de les diputades) com a mesura per afrontar la crisi (ja sap, allò que ens havíem inventat la xusma periodística). Renoi (i renoia), o ha canviat de xampú (o ara en fa servir) o s'asseca el cabell amb difusor, però d'un pentinat semi-Anasagasti hem passat a un tupè semi-Elvis (www.tv3.cat/videos/640489, minut 2.46). Això sí que deixa realment perplex (i perplexa) i no la situació de Catalunya.

AVUI