Els pagesos, víctimes dels pixapins

Un pagès de Camprodon rep queixes de les persones que passen el cap de setmana en aquest municipi del Ripollès per la fressa que fan les esquelles que porten les seves vaques. Veïns que no volen deixar passar els tractors que van a segar per no haver-ne de sentir el soroll. Pancartes a Campdevànol contra “la pudor i el soroll” de les activitats agràries. Són alguns exemples d’un mòbing que pateixen pagesos i ramaders que reben tot tipus de pressions que els impedeixen tirar endavant les seves activitats amb normalitat.

El mòbing rural potser no és tan conegut com l’urbà ni se’n parla tant, però pot causar als que el pateixen la mateixa angoixa. El sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha quantificat en una trentena els pagesos que pateixen aquest fenomen a les comarques gironines. On es concentren més casos és al Baix Empordà i el Ripollès. Segons Jack Massachs, de JARC, és precisament en aquestes comarques on hi ha més persones que canvien la vida a la ciutat per la vida al camp, els neorurals, que solen ser, en la seva opinió, els que més es queixen.

Els problemes de convivència entre pagesos de tota la vida i nouvinguts són una de les principals causes del mòbing rural, però la majoria dels casos encara es donen per pressió urbanística, tal com ha pogut constatar JARC. La llei prohibeix que hi hagi granges a determinades distàncies dels nuclis urbans, i això fa cada vegada més difícil la seva subsistència en pobles que, encara que petits, en moltes ocasions amplien notablement les zones urbanitzades.

“Si no es pot fer una granja a una determinada distància d’una casa, perquè s’ha de poder construir una casa al costat d’una granja que ja hi era?”, es pregunta Massachs, que diumenge va participar en la Segona Diada del Mòbing Rural.

AVUI