Passa-ho!

ENS HAN VENUT UNA RENTADORA AVARIADA

Iu Forn

Fins no fa gaire teníem una cuina que no era cap meravella però, sap que passa?, que ja ens hi havíem acostumat. Sí que volíem fer reformes, i tant, però ho havíem deixat per impossible. Tenim clar de fa molt que mentre visquem on vivim, no hi ha res a fer. Paguem una barbaritat a la comunitat i no tenim dret a conserge, ni a ascensor, ni a parabòlica. Uns veïns utilitzen la nostra plaça d'aparcament com a traster i diuen que no som solidaris. S'espatlla una bombeta i no ens la deixen canviar. Quan toca pintar, fan tot l'edifici menys el nostre replà...

Total, que un dia vénen els amos del pis i ens diuen: "La cuina necessita una reforma (digui'n cuina, digui'n nou Estatut). Quedarà àmplia i amb molta llum. Ja veureu quins mobles i quin paviment. I res de marbre, silestone". I què va passar? Que les obres van ser eternes i que de tot el que ens havien promès, res de res, perquè la comunitat de veïns diu que si fem una cuina nova es trenca l'harmonia de l'edifici.

"Però, mira, almenys tindrem electrodomèstics nous", vam pensar. I arriba el 9 d'agost, dia que ens havien de dur la rentadora (digui'n rentadora, digui'n finançament). I res. "Escolti, que la rentadora anava inclosa en la reforma pactada", vam protestar. Resposta: "Ui, no tinguin pressa. Mentrestant, facin servir la que tenen i no emprenyin". Però resulta que vam posar a rentar un jersei talla XL (digui'n 4.000 o 5.000 milions d'euros de millora) i el vam treure encongit a 3.500. I a la segona rentada ja ens ha quedat convertit en 1.750. Ara ja no gosem tornar-hi perquè al final serà petit fins i tot per a nadons de dos mesos.

Conclusió: Estem farts que ens prometin pisos de somni i al final acabem sota un pont. Sisplau, no ens maregin més. Això d'ara és una immensa pèrdua de temps i de diners que no porta enlloc. O marxem de l'edifici, però de veritat no de boca, o ens hi quedem definitivament, però posant els veïns a lloc.

AVUI