dissabte, 27 de setembre del 2008

Mobilitat sostenible

l'apunt

XEVI XIRGO


Si els dic que això de la Setmana de la Mobilitat Sostenible a mi em sembla una autèntica collonada suposo que no els vindrà pas de nou. Perquè em sembla que els ho dic cada any. Però com que ningú no em fa cas i ho continuen organitzant (no es preocupin, això també em passa amb altres coses), insistiré. Vostès creuen, de veritat, que tancant quatre carrers al trànsit, fent una bicicletada popular, pintant quatre murals o fent una cursa de transports que és un tip de riure ara de cop tots anirem a peu o en bus? Els organitzadors s'hi esforcen i ho fan a fi de bé, ja ho sé. I és cert que cada cop tots estem més conscienciats de la necessitat d'anar a peu. Però tampoc cal que em prenguin el pèl dient-me que és gràcies a la Setmana de la Mobilitat Sostenible. No dubto de la bona fe dels qui ho organitzen. Però de la necessitat de deixar el cotxe a casa n'hem pres consciència gràcies a un munt d'altres coses: la necessitat de fer salut, les obres que col·lapsen la ciutat, els problemes per aparcar o els radars que ens han plantat a les carreteres... I saben quan és que em consciencio d'anar a peu, molt més que si féssim tres Setmanes de la Mobilitat Sostenible juntes? Cada cop que vaig a omplir el dipòsit.

EL PUNT