Pel darrere

Mones abans d'hora

M'agrada aturar-me davant l'aparador de les pastisseries per contemplar les mones: n'hi ha algunes de molt 'currades' i d'altres més pròpies de taller de pastisseria d'esplai que no pas de professionals.

Queco Novell

Avui molts nens i nenes rebran les tradicionals mones de mans dels seus padrins, un dolç regal que comença a escampar-se més enllà de Catalunya igual que aquí per Tots Sants cada cop hi ha més carbasses i menys castanyeres. Es porta la importació i exportació de festes tradicionals, més per l'interès comercial que poden tenir que no pas per l'interès folklòric que puguin despertar.

La majoria de mones se sustenten en referents televisius o cinematogràfics que entren per la vista dels seus destinataris. També n'hi ha de referents futbolístics, encara que a veure quin padrí té pebrots per comprar i regalar aquest any una mona de Ronaldinho, jugador que ha confós la tradició o no l'hi han acabat d'explicar del tot bé, perquè en lloc de comprar mones, sembla que les agafa. La mona de l'excrac brasiler cotitza a la baixa.

Però diuen que les tradicions estan per trencar-les i aquest any m'he adonat que algunes criatures no saben si convertir la mona en una escombra o menjar-se el palmó. El Diumenge de Rams em vaig trobar un amic que sortia de la pastisseria amb la mona a la mà. Em vaig interessar per les quatre formalitats de rigor ("Com va tot", "Què tal la feina", "Encara tens aquella novieta" i "A veure si ens truquem i quedem") fins que no vaig poder estar-me de preguntar-li quin motiu el feia anar amb una mona pel carrer una setmana abans del dia que assenyala la tradició. "He trobat un bitllet baratíssim, torno dilluns de Londres i li porto avui la mona a la meva fillola", em va dir. Sí, és clar, vaig pensar. Normal. El low cost ha alterat el calendari de les tradicions i la mona de Pasqua ja no té un dia assenyalat en vermell al calendari sinó que ja compta amb el privilegi d'una setmana per ser regalada. Que consti que no em sembla malament perquè no estic en contra de saltar-se les tradicions o d'adaptar-les a les nostres vides en lloc d'adaptar-nos-hi nosaltres (fins i tot algun any he pensat a provar com es viu una festa de Cap d'Any en ple mes d'agost). Però si el dia de la mona el marqués El Corte Inglés segur que no ens el saltaríem a la torera.

I abans d'acabar, una pregunta: què hi fan beneint la palma i el palmó famílies senceres els progenitors de les quals tenen autèntics problemes per explicar als seus fills el significat de tot allò?

AVUI