ANÀLISI: Esquerra Republicana: l’hora de saber cap on va
Fa quatre anys Carod-Rovira podia aparèixer en públic emocionat i afirmar que s’obria una nova etapa de la vida política catalana i espanyola, amb un protagonisme fonamental del partit republicà. 638.902 electors els havien donat suport i portaven Esquerra a una posició insòlita que feia somiar als seus dirigents la xifra mítica del milió d’electors. Han passat quatre anys i el gràfic del nombre de vots republicans dibuixa aquella nit com una excepció enorme.
A les eleccions del 9-M, de fet, ERC torna a situar-se en nombre de vots per sota del volum de votants aconseguit a les eleccions del Parlament de 1995, molt per sota del cicle a l’alça que la va portar al govern de la Generalitat uns pocs anys després.
Els resultats d’unes eleccions i unes altres no es poden comparar perquè el comportament de l’electorat és diferent, però els resultats d’ahir deixarien Esquerra al Parlament amb només 12 diputats, molt lluny de la situació actual.
Això no passa en el millor moment perquè Esquerra és a les portes d’un congrés que es presenta molt conflictiu.
Els darrers mesos han crescut les veus dins ERC que reclamen un canvi de rumb o directament la substitució de la direcció actual. L’estratègia dels actuals dirigents es basa a suavitzar les reivindicacions sobiranistes i refermar el paper de partit de govern i soci estable. I això es justifica afirmant que d’aquesta manera ERC menjarà vot al Partit Socialista a les comarques on aquests tenen una gran implantació. Però després dels resultats d’ahir, mantenir aquesta tesi és francament difícil. Més aviat ha passat el contrari i això, i la caiguda sostinguda del vot republicà, promet emocions fortes els pròxims mesos.
VILAWEB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada