La bandera del no

Salvador Cot

Imatge impressionant, ahir, la dels serbis radicals de Mitrovica fent onejar banderes espanyoles. TVE ens va ensenyar com un d'ells fins i tot arribava -fent saltironets, tot content- fins al canó d'un tanc espanyol i hi penjava una bicolor constitucional. Una alegria, vaja.

És la segona vegada que aquesta bandera adquireix un significat internacional. Sense ànim d'ofendre, George Orwell s'hi referia com la bandera "feixista" en l'Homenatge a Catalunya. La contraposava, normalment, a la roig-i-negra o a la roja i eren les que distingien unes trinxeres de les altres a la línia del front de l'Aragó. La bandera rojigualda, per tant, era un símbol per a una determinada Europa, la més autoritària, la que simpatitzava amb els revoltats... Però d'això ja fa molts anys.

Ara, per segona vegada, la bicolor desperta simpaties fora de les fronteres del seu estat. En aquest moment significa la negació del dret a l'autodeterminació, l'oposició al fet que un Parlament decideixi, votant, l'estatus jurídic i polític del seu país. Al marge, fins i tot, del que decideixi la comunitat internacional.

Simbolitza el no.

AVUI