dilluns, 3 de març del 2008

avui, el segon capítol

per Vicent Partal
dimarts, 26 de febrer de 2008
I d'això en diuen debat?

El que m'espanta més de debats com el que ens van oferir ahir Rajoy i Zapatero és que cap dels dos tinga la més mínima intenció de modificar el seu discurs. Un debat hauria de ser un diàleg, i a un diàleg hi vas amb la voluntat de posar a examen el que tu penses, fins o tot amb ganes que el contrincant et regale arguments que milloren el teu. Això era el que s'entenia abans per debat. Ara sembla que no.

Ara hi ha unes pautes que ho marquen tot i impedeixen fins i tot el moderador fer de moderador. Però més enllà de les pautes hi ha l'enfrontament a mort. És una guerra i no una confrontació civil. No es tracta de veure quines idees són les millors, sinó de saber qui enfonsa a qui. I no hi ha cap voluntat d'escolta. L'escolta queda substituïda per una amatent disposició a observar el contrari només pendent de per on l'enganxaràs per a fer-lo volar d'un bac. Hi ha uns arguments parats en papers més que treballats que els candidats escampen per la taula, i després d'això només esperen el moment de glòria: aquell en què poden ensenyar un powerpoint qualsevol mentre li diuen al contrincant, posant cara de restrenyiment, que menteix, i que "allò", aquell paper passat per una vulgar impressora, n'és la prova.

I d'això tan poc civilitzat en diuen debat i fan gran escarafall. I tots en parlem, i qui dia passa any empeny, i això cada vegada és més cru i tira més a restringir la pluralitat i fer escassa i prima la dissidència. ¿Han notat, parle d'això, que en aquestes eleccions el bipartidisme és tan espès que ja ni tan sols ens referim al PSOE i al PP sinó a Zapatero i a Rajoy?

VILAWEB