El Panteó (en italià Pantheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el nom grec Πάνθεον, Pàntheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart). En textos més moderns es troben sobretot Mart i Venus. Els romans l'anomenen popularment la Ritonna («la Rotonda»), i d'aquí prové el nom de la plaça on s'aixeca.
L'edifici original el va fer construir l'any 27 aC el polític i general romà Marc Vipsani Agripa, amic i gendre d'August. Més tard, va patir un parell d'incendis fins que Adrià el va reconstruir totalment, alterant la seva estructura entre els anys 118 i 128.
La façana està formada per setze fines columnes fetes de granit egipci i la seva cúpula és un prodigi arquitectònic. Només hi existeix una entrada de llum, l'òcul situat a la part superior de la semiesfera. L'efecte de la llum que hi penetra ha captivat molts estudiosos.
L'edifici fou declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1980.
- M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIUM.FECIT
- Marc Agripa, fill de Luci, cònsol per tercera vegada, (el) va construir
Aquesta és la inscripció que pot llegir-se en el fris del pòrtic d'entrada. Atribueix la construcció de l'edifici a Marc Vipsani Agripa, amic i gendre de l'emperador August. L'any del tercer consolat d'Agripa fou el 27 aC. A més, Dió Cassi l'enquadra[2] a les obres realitzades per Agripa a la zona de Roma coneguda com el Camp de Mart l'any 25 aC.
- «Vaig voler que aquest santuari de tots els déus representara el globus terrestre i l'esfera celeste, un globus dins del qual es tanca la llavor del foc etern, tot contingut en la Cova esfèrica.» (Marguerite Yourcenar)
El Panteó va ser inicialment un temple consagrat a les set divinitats celestes de la mitologia romana: el Sol, la Lluna i els cinc planetes (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn). Cadascun tenia assignat un dels set absis de l'interior.
D'altra banda, la mateixa sala circular era una esfera perfecta, representació de la concepció cosmogònica d'Aristòtil. D'una banda, el món infralunar correspon a la meitat inferior de l'edifici. El món supralunar, l'esfera celeste, és la volta, en la qual l'òcul central fa de Sol. L'edifici estava concebut per a unir l'home amb la divinitat, però sobretot amb l'emperador, que era proclamat un déu als ulls del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada