Passa-ho!

ELS PITJORS ENEMICS DE L'ECOLOGISME

Iu Forn

No, si jo entenc que el risc zero no existeix i que els nens no vénen exactament de París. Fins aquí hi arribo, encara. Per tant no cauré en l'error d'exigir que arribi a les nostres aixetes el 100% de l'aigua que surt dels pantans sense que pel camí se'n perdi una sola gota. Home (i dona), però estarem d'acord que la xarxa tampoc ha de ser Iguazú i el Niàgara junts, oi?

En plena sequera com feia anys que no patíem hem sabut que fa molts anys que la xarxa de distribució d'aigua de BCN perd milions de litres cada dia. Però resulta que només ara que la notícia ha provocat un impacte en la ciutadania decidim anunciar un pla per recuperar-ne una part. Perdonin, però això és molt lleig. Lleig no haver-ho fet abans, encara que fos per dissimular una miqueta i més lleig encara fer-ho ara per la pressió de l'opinió pública. No ens equivoquem, el debat no és si hem d'acceptar que es perdi el 17%, el 34% o el 2% o si es perden 25 litres de cada cent, 83 o 14. Aquest és el debat que interessa per marejar-nos. Aquí el tema és un altre.

La gent, un cop més, s'ha sentit estafada en la seva bona fe. Una mestra m'explicava la història de l'alumne assedegat que mentre li omplia el got d'aigua va dir-li: "però no me l'ompli del tot, que hi ha molta sequera". La mare d'una amiga rega les quatre plantetes de casa amb l'aigua de bullir les mongetes. Un company ha pagat de la seva butxaca més de dos milions de pessetes en un sistema de reutilització de l'aigua de la dutxa per regar el jardí. Un amic es renta les dents i s'afaita omplint un gotet d'aigua. Aquesta gent i d'altra com ells es mereix una miqueta de respecte. Les formes, senyors, les formes.

Permetre que durant cinc o sis anys es perdin milions de litres d'aigua cada dia és el pitjor favor que pot fer-se al sentiment ecologista de la gent normal. Un sentiment molt diferent del que tenen els professionals de l'ecologisme. Els uns ho fan per convenciment. Els altres en viuen. I, per cert, gens malament.

AVUI