La nota per accedir a carreres 'dures' ha baixat el 10% en 5 anys
Comptar amb un bon expedient acadèmic al Batxillerat i obtenir una bona nota a la selectivitat, els dos paràmetres que s'utilitzen per confeccionar la denominada nota de tall per accedir a la universitat, han deixat de ser un requisit per accedir a les carreres tècniques i científiques, considerades les més dures. Únicament mantenen la seva condició de salconduit per als títols de l'àrea de Ciències de la Salut, la branca que engloba Medicina, Veterinària o Infermeria. Entre els cursos 2000-2001 i 2004-2005 les qualificacions exigides per les universitats catalanes en els estudis de l'àrea Tècnica, que reuneix les enginyeries, i de Ciències Experimentals (Física, Química i Matemàtiques, entre altres) van descendir al voltant d'un 10%.
L'informe de l'Agència per a la Qualitat del Sistema (AQU) sobre la situació de l'educació superior a Catalunya presentat dimarts passat, del qual ahir donava compte aquest diari, exposa aquest descens i la inquietud que suscita. "És preocupant que en l'àmbit de les Ciències Experimentals la disminució de la matrícula durant el quinquenni estudiat, de l'ordre del 16,7%, vagi acompanyada, a més, d'una disminució de la nota de tall més important que a la resta d'àmbits".
El paràgraf obvia que a les carreres tècniques el comportament de la nota de tall ha estat similar. Si a Ciències Experimentals s'ha passat de demanar un 6,07 de mitjana per poder obtenir una plaça el 2000 al 5,44 del 2004, a Ciències Tècniques la qualificació ha baixat del 5,88 al 5,34. L'àrea de Ciències Socials (a la qual pertanyen els estudis de Dret, Econòmiques, Psicologia o Magisteri) van demanar en el curs 2004-2005 una puntuació mitjana més elevada, un 5,72, que les dues anteriors.
ALERTA DE FUTUR
El que ha passat mou els redactors de l'informe a alertar del fet que si el país vol tenir la seguretat que en el futur podrà disposar de recursos humans en l'àmbit científic "es fa necessari impulsar de manera urgent polítiques proactives per incrementar la demanda (d'alumnes) tal com s'està fent a altres països com França i Alemanya.
EL PERIODICO
Com que ara anar a la universitat és com anar al supermercat ... per això cal fer màsters. I d'aquí uns anys els màsters tampoc serviran perquè haurà baixat tant el nivell que ho farà tothom. I s'inventaran un altre curs. I després el mateix i anar seguint.
1 comentari:
Potser això canviarà i es valoraran més els cicles formatius i no caldrà que tothom vagi a la universitat, de fet ja no cal ara.
També hi ha menys gent que vol estudiar, per això baixa la nota de tall.
No crec que arribem a un punt on ens passem la vida estudiant, no té cap sentit, bé, no té sentit estudiant i prou, no ens oblidem que en la vida de treballador és necessari en molts casos passar-se la vida aprenent. Sobretot els que volem dedicar-nos a la docència ho hem de tenir molt clar! No s'acaba la formació en aprovar unes opos, no senyors, i això també és un gran problema social i un gran problema que també ajuda a que el nivell baixi. Així la classe política està més contenta, ja els hi va bé que no tinguem idees que no tinguem iniciativa i que no ens queixem.
Entre tots hauríem de construir una societat millor, més culta, amb més recursos, no econòmics sinó de capacitat d'aprenentatge, capacitat de solucionar problemes. I no hauríem de col·laborar a construir una societat de sangoneres on tothom vol només passar-ho bé i treballar el mínim. No podem anar criticant el que passa i no posar-hi remei, o com a mínim el nostre gra de sorra perquè tot això millori.
Publica un comentari a l'entrada