Pel darrere
La medusa futurista
La medusa futurista
Els embussos de trànsit i un TGV tan tardà que sembla que vingui en tren ens impedeixen fugir per terra. Escapar volant requeriria un aeroport millor i transferit, i si mirem al mar només hi veurem meduses. Estem rodejats.
Carles Capdevila
No sóc ningú per donar lliçons de planificació. El règim d'estiu el començo sempre a mitjans de juny, quan ja és impossible que a l'agost et confonguin amb el vigilant de la platja. Ni ganes, afegeixo, i no perquè el seu cos bronzejat i la seva salut no siguin envejables, sinó perquè la seva feina ha degenerat d'empaitar la Pamela Anderson a empaitar una medusa. Ara que l'he citada, aparco aquest bitxo fastigós en aquest punt i a part, per tornar-hi d'aquí a dos paràgrafs: no ho aprofiteu per canviar d'article.
Tendim a fer les coses tard i malament. Una cosa etèria anomenada societat civil catalana ha començat a exigir ara un aeroport amb vols intercontinentals per a Barcelona. Fa cinc anys un lucidíssim i viatjat Xavier Roig ens alertava d'això i molt més al llibre Ni som ni serem. Coneguda la lentitud amb què responen als nostres ultimàtums i el tip de riure que els provoquen, potser hauria estat bé guanyar cinc anyets, almenys haurien rigut més.
De no tenir TGV ens en vam començar a queixar abans dels Jocs, i quan els nascuts el 92 ja s'afaiten i/o depilen fa dies, el més calent és a la catenària. I perquè no sembli que tot es redueix a la tensió eterna amb Madrid, podem afegir a la llista de desastres anunciats sobre els quals intervenim quan ja és massa tard el canvi climàtic, la bombolla immobiliària o el terrorisme islamista. O els maltractaments d'infants com la nena de Salou, que se sabia que era víctima de les batusses de son pare, però la jutge és de les que confonen actuar amb diligència i viatjar en diligència, en el sentit d'anar amb carro.
Torno a la medusa, esperant que no us hagi picat durant la pausa, la molt traïdora. Aquest estiu que la plaga és imparable es comença a parlar de mesures per exterminar-les, i els experts s'enfilen per les parets. Asseguren haver estat alertant fa deu anys de com, quan i per què ens envairien, davant de la passivitat total. No calia ser expert, només pare, per saber que cada estiu pateixes una mica menys si els nens neden gaire lluny i passes a patir perquè les meduses arriben massa a prop.
Tenim les eines per prevenir tota mena de desastres i els mitjans de difusió per donar-los a conèixer. Ja només ens falten intermediaris que hi sàpiguen reaccionar, dels que comencen la dieta d'estiu al febrer i deixen de fumar abans que els diagnostiquin un càncer de pulmó.
Tendim a fer les coses tard i malament. Una cosa etèria anomenada societat civil catalana ha començat a exigir ara un aeroport amb vols intercontinentals per a Barcelona. Fa cinc anys un lucidíssim i viatjat Xavier Roig ens alertava d'això i molt més al llibre Ni som ni serem. Coneguda la lentitud amb què responen als nostres ultimàtums i el tip de riure que els provoquen, potser hauria estat bé guanyar cinc anyets, almenys haurien rigut més.
De no tenir TGV ens en vam començar a queixar abans dels Jocs, i quan els nascuts el 92 ja s'afaiten i/o depilen fa dies, el més calent és a la catenària. I perquè no sembli que tot es redueix a la tensió eterna amb Madrid, podem afegir a la llista de desastres anunciats sobre els quals intervenim quan ja és massa tard el canvi climàtic, la bombolla immobiliària o el terrorisme islamista. O els maltractaments d'infants com la nena de Salou, que se sabia que era víctima de les batusses de son pare, però la jutge és de les que confonen actuar amb diligència i viatjar en diligència, en el sentit d'anar amb carro.
Torno a la medusa, esperant que no us hagi picat durant la pausa, la molt traïdora. Aquest estiu que la plaga és imparable es comença a parlar de mesures per exterminar-les, i els experts s'enfilen per les parets. Asseguren haver estat alertant fa deu anys de com, quan i per què ens envairien, davant de la passivitat total. No calia ser expert, només pare, per saber que cada estiu pateixes una mica menys si els nens neden gaire lluny i passes a patir perquè les meduses arriben massa a prop.
Tenim les eines per prevenir tota mena de desastres i els mitjans de difusió per donar-los a conèixer. Ja només ens falten intermediaris que hi sàpiguen reaccionar, dels que comencen la dieta d'estiu al febrer i deixen de fumar abans que els diagnostiquin un càncer de pulmó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada