Passa-ho!
LES ESPATLLES DE LA MEVA AMIGA
Iu Forn
Ho havia promès fa mesos a una amiga nascuda fora de Catalunya: "Tu que no has mai vist l'ou com balla, no et preocupis: per Corpus anirem a veure'ls tots". I com que Corpus era ahir, un servidor i l'amiga vam disposar-nos a viure una jornada totalment oucomballesca.
Primera aturada al claustre de la catedral de Barcelona. Quan ens disposàvem a dipositar els nostres delicats peuets al recinte, escoltem una veu: "No, no, no pueden pasar". La negativa provenia d'una ciutadana dipositada dins d'una mena de barraca on s'hi practica el noble art de la venda de postals, espelmes i altres objectes usuals. Li preguntem els motius de la negativa i ens contesta que la meva amiga porta les espatlles descobertes. Efectivament, la molt marranota duia una mena de samarreta que li deixava al descobert aquesta part tan perversa de l'anatomia humana, concretament femenina. Vam preguntar si hi havia alguna alternativa. No se, que ens deixés (o ens llogués) una burca, una catifa voladora, el full d'un calendari... Com que la resposta va ser negativa, vam haver de marxar sense poder veure l'ou.
Ei, i no tinc cap queixa. Al contrari. Cadascú a casa seva imposa les normes que vol i el claustre de la catedral, com tothom sap, és un edifici privat. A més, és que aquesta norma no és arbitrària sinó que està pensada per prevenir accidents a les visitants més lleugeres de moral. Darrere nostra van entrar desenes de turistes (amb les espatlles degudament tapades) bevent tota mena de líquids i menjant pizzes, entrepans variats i gelats que regalimaven abundantment a causa de la calor. Imagini's que deixen entrar la meva amiga i, la molt lasciva, rellisca amb un glaçó llepat, amb un tros de formatge fos, amb un fragment de frankfurt o amb un bassal de vainilla. Les ferides que s'hauria produït a la seva provocadora espatlla, haurien estat horroroses.
Sort n'hi ha dels que vetllen per la nostra salut, sobretot el dia del Corpus del Fast Food.
LES ESPATLLES DE LA MEVA AMIGA
Iu Forn
Ho havia promès fa mesos a una amiga nascuda fora de Catalunya: "Tu que no has mai vist l'ou com balla, no et preocupis: per Corpus anirem a veure'ls tots". I com que Corpus era ahir, un servidor i l'amiga vam disposar-nos a viure una jornada totalment oucomballesca.
Primera aturada al claustre de la catedral de Barcelona. Quan ens disposàvem a dipositar els nostres delicats peuets al recinte, escoltem una veu: "No, no, no pueden pasar". La negativa provenia d'una ciutadana dipositada dins d'una mena de barraca on s'hi practica el noble art de la venda de postals, espelmes i altres objectes usuals. Li preguntem els motius de la negativa i ens contesta que la meva amiga porta les espatlles descobertes. Efectivament, la molt marranota duia una mena de samarreta que li deixava al descobert aquesta part tan perversa de l'anatomia humana, concretament femenina. Vam preguntar si hi havia alguna alternativa. No se, que ens deixés (o ens llogués) una burca, una catifa voladora, el full d'un calendari... Com que la resposta va ser negativa, vam haver de marxar sense poder veure l'ou.
Ei, i no tinc cap queixa. Al contrari. Cadascú a casa seva imposa les normes que vol i el claustre de la catedral, com tothom sap, és un edifici privat. A més, és que aquesta norma no és arbitrària sinó que està pensada per prevenir accidents a les visitants més lleugeres de moral. Darrere nostra van entrar desenes de turistes (amb les espatlles degudament tapades) bevent tota mena de líquids i menjant pizzes, entrepans variats i gelats que regalimaven abundantment a causa de la calor. Imagini's que deixen entrar la meva amiga i, la molt lasciva, rellisca amb un glaçó llepat, amb un tros de formatge fos, amb un fragment de frankfurt o amb un bassal de vainilla. Les ferides que s'hauria produït a la seva provocadora espatlla, haurien estat horroroses.
Sort n'hi ha dels que vetllen per la nostra salut, sobretot el dia del Corpus del Fast Food.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada