Passa-ho!
MENTEIX-ME, ENCARA QUE SIGUI VERITAT
Iu Forn
Se'n recorda, oi, de l'home patètic dient allò de: "Créanme, les digo la verdad, el régimen iraquí tiene armas de destrucción masiva" (i encara ara va donant lliçons, l'homenet). Política i mentida mai havien anat tan unides. I si parlem de la teoria de la conspiració de l'11-M, llavors és per sucar-hi pa. Al començar el judici, el 60% dels ciutadans descartava la implicació d'ETA en els atemptats. Això vol dir que un 40% encara s'ho creia, no? Ens empassem les rodes de molí com si fos ibuprofèn. Goebbels es planteja ressuscitar només per contemplar com l'ésser humà ha superat la seva feina en tan poc temps.
Vist el panorama, era qüestió de temps que la publicitat i el màrqueting no només ens enganyessin per vendre més (cosa que han fet tota la vida) sinó que ens diguessin que ens fan trampa i, a més, ens l'ensenyessin. Fem una llista ràpida.
1) Allò de l'escó d'en ZP (Zapatero Prometent). No van robar-l'hi, era una campanya de conscienciació de la qual ningú se'n recorda perquè el que ha quedat és la cadira sortint per la finestra del Congrés. 2) La web on t'havies d'inscriure per donar suport a la Pantoja i a canvi t'enviaven un braçalet. Van picar 130.000 persones. Al final va resultar que la van crear dos joves per poder participar en un concurs de màrqueting. El millor de tot és que alguns programes de TV van arribar a ensenyar el braçalet. 3) El ja clàssic Amo a Laura de la MTV. 4) Aquell reportatge de la televisió pública belga que recreava la separació entre Valònia i Flandes. O bé 5) aquest cap de setmana mateix, el famós reality holandès del donant de ronyó.
I per què ens expliquen la mentida? Doncs perquè saber que és un muntatge publicitari forma part de la campanya.
Es veu que només la mentida agita consciències. Però ara ve quan se'ns posen els pèls dels genolls de punta només de pensar: quant falta per aplicar aquestes tècniques a les campanyes electorals? O potser ja les han aplicat?
MENTEIX-ME, ENCARA QUE SIGUI VERITAT
Iu Forn
Se'n recorda, oi, de l'home patètic dient allò de: "Créanme, les digo la verdad, el régimen iraquí tiene armas de destrucción masiva" (i encara ara va donant lliçons, l'homenet). Política i mentida mai havien anat tan unides. I si parlem de la teoria de la conspiració de l'11-M, llavors és per sucar-hi pa. Al començar el judici, el 60% dels ciutadans descartava la implicació d'ETA en els atemptats. Això vol dir que un 40% encara s'ho creia, no? Ens empassem les rodes de molí com si fos ibuprofèn. Goebbels es planteja ressuscitar només per contemplar com l'ésser humà ha superat la seva feina en tan poc temps.
Vist el panorama, era qüestió de temps que la publicitat i el màrqueting no només ens enganyessin per vendre més (cosa que han fet tota la vida) sinó que ens diguessin que ens fan trampa i, a més, ens l'ensenyessin. Fem una llista ràpida.
1) Allò de l'escó d'en ZP (Zapatero Prometent). No van robar-l'hi, era una campanya de conscienciació de la qual ningú se'n recorda perquè el que ha quedat és la cadira sortint per la finestra del Congrés. 2) La web on t'havies d'inscriure per donar suport a la Pantoja i a canvi t'enviaven un braçalet. Van picar 130.000 persones. Al final va resultar que la van crear dos joves per poder participar en un concurs de màrqueting. El millor de tot és que alguns programes de TV van arribar a ensenyar el braçalet. 3) El ja clàssic Amo a Laura de la MTV. 4) Aquell reportatge de la televisió pública belga que recreava la separació entre Valònia i Flandes. O bé 5) aquest cap de setmana mateix, el famós reality holandès del donant de ronyó.
I per què ens expliquen la mentida? Doncs perquè saber que és un muntatge publicitari forma part de la campanya.
Es veu que només la mentida agita consciències. Però ara ve quan se'ns posen els pèls dels genolls de punta només de pensar: quant falta per aplicar aquestes tècniques a les campanyes electorals? O potser ja les han aplicat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada