Paciència
l'apunt
M'ho miro del dret i del revés i, francament, no ho entenc. No pateixin, no parlo ni de pactes ni de trànsfugues ni de tripartits. Parlo del noi que tinc a la taula del davant mentre faig el cafè en un bar. Porta uns pantalons tres talles més grans del que li toca –o del que a mi em sembla que li toca–. La qüestió és, m'expliquen, que els pantalons vagin ben amples –amb com més taques, forats i fils penjant millor– i que, sobretot, es vegin els calçotets. Això sí, veig que són Calvin Klein. Es veu que això també és molt important: la roba ha d'estar esparracada, bruta i mal plegada però ha de ser de marca. Ha de costar caminar, s'ha d'arrossegar la vora per terra i, quan t'ajups (no em diguin que no s'hi han fixat) t'han de poder veure tota la reguera. Penso en la dissenyadora Coco Chanel, quan en una ocasió li van preguntar què era la moda: «Moda? La moda és tot el que passa de moda», va dir. Paciència, doncs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada