Passa-ho!
PORTABELLA, ESCAC I MAT
Iu Forn
Possibilitat A: Jordi Portabella és un geni de la política. Possibilitat B: Jordi Portabella ha fet una jugada política genial sense saber-ho. Possibilitat C: algú d'Esquerra tenia preparada la jugada genial i li ha dit a Portabella: "Aquí tens el guió, interpreta". Sigui com sigui, apunti el moviment postelectoral del cap de llista republicà a l'Ajuntament de Barcelona com una carambola a tres bandes amb tirabuixó lateral i mirant a Pamplona.
Portabella, pocs suports dins del partit, una imatge pública no gaire reeixida i amb una situació personal difícil després dels resultats. Esquerra, un partit molt castigat per l'abstenció dels votants que no els perdonen haver fet president Montilla i amb les CUP llançant-los l'alè al clatell. Estem d'acord que el panorama per al candidat i per al seu partit era més de chopped que de jabugo, oi? Doncs resulta que es treuen de la màniga el que seria la barreja perfecta entre una croqueta d'en Laudrup i la cua de vaca de Romário a Alkorta. Sen-sa-ci-o-nal!!!
Portabella apareix ara davant l'opinió pública com algú disposat a deixar de trepitjar moqueta només (i no és poc) per recuperar la confiança dels seus electors. I això en la Catalunya abstencionista del segle XXI és un gran actiu. Però, de rebot, també referma la seva situació al partit, cosa molt convenient per si algú tenia temptacions d'aprofitar el moment per fotre-li puntada. I, per rematar-ho, el seu gest treu pressió a Esquerra enfront dels atacs dels que deien que són un partit disposat a tot per la cadira i que són la corretja de transmissió submisa del montillisme.
Però la jugada encara no ha acabat. De moment no hi ha ni carambola ni tampoc gol. Només el pas dels dies ens dirà si la cosa acaba en foc d'encenalls, en una voladura controlada de l'Esquerra posttripartida o en la consolidació de la ja famosa Associació de Damnificats pels Aparells dels Partits (presidida per Pasqual Maragall i Joan Carretero) amb l'ingrés de Portabella com a secretari.
PORTABELLA, ESCAC I MAT
Iu Forn
Possibilitat A: Jordi Portabella és un geni de la política. Possibilitat B: Jordi Portabella ha fet una jugada política genial sense saber-ho. Possibilitat C: algú d'Esquerra tenia preparada la jugada genial i li ha dit a Portabella: "Aquí tens el guió, interpreta". Sigui com sigui, apunti el moviment postelectoral del cap de llista republicà a l'Ajuntament de Barcelona com una carambola a tres bandes amb tirabuixó lateral i mirant a Pamplona.
Portabella, pocs suports dins del partit, una imatge pública no gaire reeixida i amb una situació personal difícil després dels resultats. Esquerra, un partit molt castigat per l'abstenció dels votants que no els perdonen haver fet president Montilla i amb les CUP llançant-los l'alè al clatell. Estem d'acord que el panorama per al candidat i per al seu partit era més de chopped que de jabugo, oi? Doncs resulta que es treuen de la màniga el que seria la barreja perfecta entre una croqueta d'en Laudrup i la cua de vaca de Romário a Alkorta. Sen-sa-ci-o-nal!!!
Portabella apareix ara davant l'opinió pública com algú disposat a deixar de trepitjar moqueta només (i no és poc) per recuperar la confiança dels seus electors. I això en la Catalunya abstencionista del segle XXI és un gran actiu. Però, de rebot, també referma la seva situació al partit, cosa molt convenient per si algú tenia temptacions d'aprofitar el moment per fotre-li puntada. I, per rematar-ho, el seu gest treu pressió a Esquerra enfront dels atacs dels que deien que són un partit disposat a tot per la cadira i que són la corretja de transmissió submisa del montillisme.
Però la jugada encara no ha acabat. De moment no hi ha ni carambola ni tampoc gol. Només el pas dels dies ens dirà si la cosa acaba en foc d'encenalls, en una voladura controlada de l'Esquerra posttripartida o en la consolidació de la ja famosa Associació de Damnificats pels Aparells dels Partits (presidida per Pasqual Maragall i Joan Carretero) amb l'ingrés de Portabella com a secretari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada