Passa-ho!
SELECCIÓ CATALANA D''APUNYALING'
Iu Forn
Cal reconèixer que la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes ha aconseguit un gran èxit. Gràcies a la seva feina hem sabut de l'existència d'esports tan coneguts com el corfbol, l'icestock, el twirling o el pitch & putt. Aquest últim amb unes arrels catalanes tan profundes que només el nom ja ho diu tot.
Esperem que el pròxim a afegir-se a la llista sigui un dels més practicats a casa nostra, l'apunyaling. Concretament en la seva variant "dins del propi partit i per l'esquena". Si ens el reconeixen aviat, l'any vinent mateix ja podríem ser campions del món. Les regles són molt fàcils. El terreny de joc són les pàgines dels diaris. Els participants fan declaracions i contesten les de l'oponent. Quan avui un diu blanc, l'altre demà diu negre. I així uns quants dies. Mentre això passa, tots dos apareixen junts en públic somrient i amb cara que no passa res. Paral·lelament també han de competir dins del propi partit (o coalició) per si arriba el dia en què cal provocar un congrés extraordinari o dinamitar un congrés ordinari i calen els vots dels militants. L'objectiu final (o gol) és convertir-se en el líder únic fins que un altre jugador estigui disposat a jugar una nova partida.
Precisament aquests dies vivim dos campionats "d'apunyaling dins del propi partit i per l'esquena" amb un nivell molt alt. Un el juguen Josep Lluís Carod Rovira i Joan Puigcercós. Home (i dona), d'emoció no n'hi ha gaire perquè Puigcercós controla l'aparell, però en un país on s'ha decretat que oficialment no passa res, almenys ens distreuen. L'altre enfronta Duran Lleida amb Artur Mas. En aquest cas diferents partits i mateixa coalició, cosa que li dóna una emoció molt diferent de la de la lluita interna a Esquerra, però no per això menys interessant.
Es recomana observar tots dos partits amb paraigua, perquè a la política passa com a les baralles entre parelles: sempre acaba esquitxat el que s'ho mirava des de fora.
SELECCIÓ CATALANA D''APUNYALING'
Iu Forn
Cal reconèixer que la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes ha aconseguit un gran èxit. Gràcies a la seva feina hem sabut de l'existència d'esports tan coneguts com el corfbol, l'icestock, el twirling o el pitch & putt. Aquest últim amb unes arrels catalanes tan profundes que només el nom ja ho diu tot.
Esperem que el pròxim a afegir-se a la llista sigui un dels més practicats a casa nostra, l'apunyaling. Concretament en la seva variant "dins del propi partit i per l'esquena". Si ens el reconeixen aviat, l'any vinent mateix ja podríem ser campions del món. Les regles són molt fàcils. El terreny de joc són les pàgines dels diaris. Els participants fan declaracions i contesten les de l'oponent. Quan avui un diu blanc, l'altre demà diu negre. I així uns quants dies. Mentre això passa, tots dos apareixen junts en públic somrient i amb cara que no passa res. Paral·lelament també han de competir dins del propi partit (o coalició) per si arriba el dia en què cal provocar un congrés extraordinari o dinamitar un congrés ordinari i calen els vots dels militants. L'objectiu final (o gol) és convertir-se en el líder únic fins que un altre jugador estigui disposat a jugar una nova partida.
Precisament aquests dies vivim dos campionats "d'apunyaling dins del propi partit i per l'esquena" amb un nivell molt alt. Un el juguen Josep Lluís Carod Rovira i Joan Puigcercós. Home (i dona), d'emoció no n'hi ha gaire perquè Puigcercós controla l'aparell, però en un país on s'ha decretat que oficialment no passa res, almenys ens distreuen. L'altre enfronta Duran Lleida amb Artur Mas. En aquest cas diferents partits i mateixa coalició, cosa que li dóna una emoció molt diferent de la de la lluita interna a Esquerra, però no per això menys interessant.
Es recomana observar tots dos partits amb paraigua, perquè a la política passa com a les baralles entre parelles: sempre acaba esquitxat el que s'ho mirava des de fora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada