Tranquil·litat

l'apunt

XEVI XIRGO

Venim d'una cultura en la qual des de petits ens han inculcat la importància de l'estalvi. Sobretot, em deien, perquè els estalvis et donen tranquil·litat. I els ho confesso: jo he sigut incapaç d'estalviar. Sóc dels d'anar tirant. I, és clar, he viscut molt temps amb el rau-rau de què passarà si un dia no sé què. Em vaig tranquil·litzar sentint ahir una especialista de l'Associació d'Usuaris de Bancs i Caixes que responia a les preguntes dels oients de RAC-1 (sí, jo també m'he passat a RAC-1). Trucaven desenes de persones desesperades i intranquil·les fent preguntes de tot tipus: Què passarà amb el meu pla de pensions? Me'n puc refiar, d'ING Direct? Tinc els diners en una cooperativa de crèdit, què he de fer? I les meves accions, perillen? El producte vitalici que tinc amb Santander l'he de retirar? El Deutsche Bank és més segur? Si tinc 400.000 euros estalviats, els he de repartir en quatre bancs diferents? Marededéu quin patir! Se n'adonen? Per primer cop en molts anys, vaig pensar, pateixen molt més els que tenen estalvis que els que no en tenim. Trist consol, ja ho sé. Però què volen que els digui...

EL PUNT