divendres, 17 d’octubre del 2008

Menjar bé

l'apunt

CARLES RIBERA

La sobrealimentació és, per raons de capacitat adquisitiva, una característica inherent a les societats riques, però la capacitat de gastar en menjar més del compte només és una eina al servei de la necessitat psicològica d'una espècie que durant la major part de la seva existència ha passat gana, i en molts indrets encara en passa, o en torna a passar. És el record subconscient de la fam, diuen alguns, que ens porta a endrapar més del que ens tocaria per viure, o almenys per viure saludablement. Per contrarestar aquesta tendència congènita a l'excés alimentari es van inventar, per exemple, els gimnasos. Incapaços de menjar amb mesura, molts hi anem a cremar les calories que ens sobren. Fem bicicleta estàtica, aeròbic, aquagym i altres disciplines destinades a flagel·lar el cos. I un cop feta la suada, pugem al cotxe per fer els dos o tres-cents metres escassos que hi ha fins a casa, agafem l'ascensor per anar al primer i endrapem primer, segon i postres per sopar, perquè, és clar, això de fer esport obre la gana.

EL PUNT