A la tres

Faran passar bou per bèstia grossa

Xavier Bosch / Director

El relat que ve està cantat. Tots els indicis menen a una mateixa fita altament decebedora. Catalunya acabarà acceptant un nou sistema de finançament que serà insuficient per a les necessitats del país i, més greu encara, incomplirà una llei orgànica de l'Estat com és el nou Estatut. No caldrà esperar que el Tribunal Constitucional ens passi el ribot, un nou finançament misèrrim ja ens haurà escanyat prou. I de qui serà la culpa? De les subprime, de la crisi mundial, del desgavell financer... Ens voldran fer creure que, amb dies de tanta penúria, no s'hi podia fer res més. El govern d'aquí i d'allà s'escudaran en aquest totum revolutum del crac global per preparar-se el discurs conformista de "no hi hem pogut fer res més". El relat ens portarà a episodis que ja podem anar escrivint. Per exemple, Zapatero i Solbes (govern amic, "si guanya Zapatero, guanya Catalunya") ens diran que no hi han pogut fer més en aquest moment tan delicat i de pressupostos austers. "Ho sentim molt, José, un mal moment per negociar". I el que serà el súmmum de la decepció: els governants d'aquí, els líders d'opinió i la majoria dels mitjans catalans diran que més val això que res, que és un pas endavant i que qui no es conforma és perquè no vol. Ens sorprendran estranyes complicitats. La Cambra de Comerç ja ens ha donat una pista de com anirà quallant aquest relat. Els empresaris, en comptes de ser els que aixequin el llistó de les necessitats imprescindibles per a Catalunya, en comptes de no rendir-se fins que no hi hagi res a fer, són els primers a rebaixar les expectatives i s'afanyen a donar per bona la xifra ridícula que Solbes va proposar a Duran i a Ridao en la reunió de la setmana passada. Si fa no fa, la meitat de la quantitat mínima que ens cal. Amb l'excusa de la crisi i que a Madrid tenen la clau de la caixa, faran passar bou per bèstia grossa. A aquest pas, encara haurem d'acabar donant-los les gràcies per l'almoina. Com sempre.

AVUI