Passa-ho! LA TELEVISIÓ QUE ENS ARRIBA Iu Forn
El Consell de l'Audiovisual ha començat a fer el que els Mossos haurien d'haver fet fa molt de temps: intentar acabar amb aquests programes que omplen els canals de TDT (que segons Montilla és la televisió digital terrenal) consistents a preguntar el nom d'un animal amb trompa que comença per ele i acaba per fant i dir-nos que si els truquem a un número 905 i ho encertem, guanyarem tres milions de pessetes (o més). En Serrallonga ho feia amb més classe, elegància i estil.
Però mentre esperem que la justícia s'ocupi al més aviat possible d'aquest tema, anem a la carcanada de la cosa: la TDT pot acabar sent un gran centre comercial amb tres franquícies a l'entrada però amb la resta de locals buits i plens de pols. Per què? Responguem a la pregunta observant la realitat. Què passa el primer dia que instal·les la TDT? Que dius: "Ui, que bé, quants canals". Després d'una setmana de passejar per aquesta gran quantitat de canals i de veure algunes programacions, el que dius és: "Ui, quina por".
Les grans cadenes tenen prou feines aconseguint que els funcioni el seu canal comercial convencional, que és el que els proporciona els ingressos i, per tant, el negoci. Imagini's doncs el pressupost que poden destinar a la resta de concessions que els dóna la llei i que, també per llei, han de fer funcionar. Aquí és quan arribem ja a la carcanada. Fer televisió és molt car i fer televisió ben feta encara més. Sense diners la programació és lamentable, una programació lamentable no dóna audiència i sense audiència el projecte és inviable. Per això s'han inventat el "truqui i li fotrem la cartera", perquè els serveix per omplir hores i hores de programació a cost zero i, a més, encara esgarrapar algun caleró. Sí, és necessari tancar aquest negoci fraudulent, però potser a continuació caldria preguntar-se: amb el plantejament actual, els projectes empresarials de la TDT tenen realment futur?
AVUI
El Consell de l'Audiovisual ha començat a fer el que els Mossos haurien d'haver fet fa molt de temps: intentar acabar amb aquests programes que omplen els canals de TDT (que segons Montilla és la televisió digital terrenal) consistents a preguntar el nom d'un animal amb trompa que comença per ele i acaba per fant i dir-nos que si els truquem a un número 905 i ho encertem, guanyarem tres milions de pessetes (o més). En Serrallonga ho feia amb més classe, elegància i estil.
Però mentre esperem que la justícia s'ocupi al més aviat possible d'aquest tema, anem a la carcanada de la cosa: la TDT pot acabar sent un gran centre comercial amb tres franquícies a l'entrada però amb la resta de locals buits i plens de pols. Per què? Responguem a la pregunta observant la realitat. Què passa el primer dia que instal·les la TDT? Que dius: "Ui, que bé, quants canals". Després d'una setmana de passejar per aquesta gran quantitat de canals i de veure algunes programacions, el que dius és: "Ui, quina por".
Les grans cadenes tenen prou feines aconseguint que els funcioni el seu canal comercial convencional, que és el que els proporciona els ingressos i, per tant, el negoci. Imagini's doncs el pressupost que poden destinar a la resta de concessions que els dóna la llei i que, també per llei, han de fer funcionar. Aquí és quan arribem ja a la carcanada. Fer televisió és molt car i fer televisió ben feta encara més. Sense diners la programació és lamentable, una programació lamentable no dóna audiència i sense audiència el projecte és inviable. Per això s'han inventat el "truqui i li fotrem la cartera", perquè els serveix per omplir hores i hores de programació a cost zero i, a més, encara esgarrapar algun caleró. Sí, és necessari tancar aquest negoci fraudulent, però potser a continuació caldria preguntar-se: amb el plantejament actual, els projectes empresarials de la TDT tenen realment futur?
AVUI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada