Passa-ho!

LA BORSA O LA VIDA

Iu Forn

Poses la tele i la ràdio a primera hora del matí i: 1. Després de la informació del temps (l'encerten tant que començo a estar fins a les orelles de sortir vestit de Capitán Pescanova i tornar sec com el cervell d'un futbolista professional); 2. De la informació del trànsit (cada dia és la mateixa perquè cada dia hi ha els mateixos embussos als mateixos llocs i amb la mateixa gent que va al mateix destí), i 3. De la informació d'on fan les fires de bolets (diu que encara hi ha un poble que no fa cap fira del bolet, espero que hi enviïn els Mossos ràpidament); ara ens col·loquen: 4. La informació de les borses.

Es tracta de connectar amb un pobre redactor (o redactora) espantat que ens transmet, amb veu de "morirem tots", la sensació que sortirem de casa, el món s'haurà acabat i pel carrer només hi correran mutants assassins i nosaltres. Però hi ha un problema: el primer dia inclouen a la crònica les paraules pànic i terror. L'endemà, quan la cosa continua caient, hi col·loquen ensorrament i dia d'infart. Si tenen sort de pillar un dilluns, tenen el clàssic dilluns negre, però, i la resta de dies, què? Al manual d'adjectius per a crisis borsàries ja només hi queden cataclisme, patacada, debacle, desplomada i catàstrofe. I amb la ratxa que duem, se'ls pelaran en menys d'una setmana. I això sí que serà un gran desastre.

Fa sis mesos connectàvem cada cinc minuts amb els pantans per saber si ja estaven definitivament buits i podíem començar a dutxar-nos amb iogurts de bífidus, que deixen la pell molt suau. Ara toca la borsa. És el periodisme del segle XXI, que no informa del que passa sinó que converteix les notícies en un espectacle, seguint el colpidor criteri de: "Ah, jo ho faig perquè tots els altres ho fan", i que és contestat pels altres amb un: "Ah, nosaltres ho fem perquè ho fa aquell".

Bé, i ara, si em perdona, vaig a amagar-me al refugi nuclear fins que s'acabi aquesta nova fi del món.

AVUI