A la tres

Apoteosi del transvestisme

David González

El títol d'aquest article no fa referència a cap celebració del Dia Mundial de l'Orgull Transsexual ni a res que se li assembli. Del que vull parlar és del transvestisme ideològic, generalment d'esquerres, que impregna les anàlisis -i, ai, les decisions polítiques- sobre la crisi econòmica o el (mal) estat de l'ensenyament. Ara resulta que, com que el president Montilla va cridar al rescat dels valors "de sempre" dels catalans davant les dificultats, paraules com treball, esforç o feina ben feta impregnen el discurs polític i mediàtic de la mateixa esquerra que havia fet un esport nacional de blasmar aquests valors per "carques" i "de dretes". S'ha de ser molt hipòcrita, i tenir molt pocs escrúpols intel·lectuals, per dir ase on fa dos dies dèiem bèstia i, de passada, parlar de valors ignorant qui més n'ha fet bandera. En això, hi ha qui esborra Jordi Pujol com Stalin va aplicar el Photoshop abans que s'inventés a aquella famosa imatge de la revolució on Trotski apareixia al costat de Lenin. La mateixa truculència aflora quan es parla de la situació de l'ensenyament. Així, l'últim informe de la Fundació Jaume Bofill ha emprenyat i molt el poder polític d'esquerres, perquè torna a posar el dit a la nafra: s'inverteix més que mai en l'escola pública però hi ha més fracàs escolar que mai. I esclar, la dura realitat tampoc agrada a persones autoconsiderades d'esquerres que en públic s'omplen la boca d'invectives contra l'escola que no és 100% pública... però en privat confessen que porten els fills a la privada-privada, perquè l'altra "fa fàstic". I en fi, és el mateix ideologisme falsari que lloa Zapatero quan fa el mateix que Sarkozy, després de passar-se mesos dient que no calia fer res contra la crisi, però no surt de la cantarella que el marit de Carla Bruni "és de dretes". ¿Són valors a reivindicar la coherència i l'honestedat intel·lectual?, em pregunto. ¿Entendrem algun dia que el manual ideològic és necessari però insuficient per entomar -i canviar- la maleïda i dura realitat?

AVUI