OBLIGAT SALUDAR

Si us heu passat una temporada relativament llarga al Regne Unit, en tornar aquí us haureu reconfortat retrobant-vos amb olors conegudes, el gust per la verdura acabada de coure i, sobretot, la llum solar. Tanmateix, estic convençuda que també haureu trobat a faltar l'educació social. En arribar aquí haureu anat a un edifici amb ascensor i en obrir-se les portes haureu trobat la gent apilonada al davant de la porta en lloc d'estar en un costat deixant pas per la gent que ha de sortir. El mateix passa al tren i al metro (a l'autobús per sort no perquè la porta d'entrar i la de sortir són diferents). També en caminar pel carrer heu notat la manca d'educació. Aquí és habitual passejar per la vorera en rengleres de tres o, fins i tot, quatre persones, quan el lògic seria fer-ho de dos en dos per deixar pas a la resta de gent que transita. Igualment, segur que si algú et dóna un petit cop no sents el "sorry" (o "perdó", tant se val) acompanyant el cop. Aquí, si ho dius fins i tot et poden mirar malament. És normal no dir res i, per tant, si demanes perdó segurament estàs reconeixent una malifeta important. Et mereixes ser mirat amb reprovació. I què me'n dieu de saludar en entrar en una botiga? Ja no és que no es digui "bon dia" o "bona tarda"; és que ni tan sols "hola". Doncs bé, segurament tipa de comprovar dia rere dia aquesta situació, la dependenta de la botiga Unidiversitat del campus de Montilivi de la UdG va decidir penjar un cartellet a fora la porta amb la següent inscripció: "En entrar i sortir de la botiga és obligatori saludar la dependenta". No sé quan fa que hi és, però jo el vaig veure ahir per primer cop i no vaig poder evitar posar-me a escriure immediatament.

DIARI DE GIRONA