per Vicent Partal

dimecres, 30 d'abril de 2008

Zaplana no enganya

De Zaplana, se'n poden dir moltes coses. Moltíssimes. Però té en favor seu que no enganya. Tota la seua vida política ha estat marcada pels negocis. Pels negocis que ha pogut fer o pels negocis que la política li ha deixat fer. No costa, doncs, gaire d'endevinar per quina raó abandona ara l'activitat parlamentària, i qui sap si la política i tot: pels negocis. A Telefònica en farà més que no al Congrés dels Diputats espanyol, i segurament d'una manera més ràpida i tranquil·la. Com fan Jaume Matas i José María Aznar. La resta, drama partidista inclòs, és tot 'atrezzo'...

Personalment, m'alegre que desaparega de la vida política. Zaplana ha representat, per mi, allò que de pitjor té la política entesa com una via de creixement professional. Des dels llunyans temps de Benidorm Zaplana s'ha destacat més pels batibulls econòmico-financers en què s'ha ficat que no per la política. Del seu pensament, no n'hi ha notícies, però de la seua capacitat de connectar gent i negocis, se'n podria parlar anys i panys. Això, connectar gent amb negocis, no és necessàriament dolent, però en el cas de Zaplana tota suspicàcia és poca. Perquè des dels famosos enregistraments del Cas Naseiro, l'any 1990, ningú no pot ignorar que la seua visió de la política ha estat de fer-ne un trampolí per a guanyar diners i més diners. Cosa que, personalment, considere una indecència.

PD. Telefònica ja sap què fa?

VILAWEB