Pel darrere

Llegendes

Què ens impulsa a opinar sobre aspectes referents a la vida privada de persones que no coneixem? Per què hi ha qui s'ofèn quan es posa en dubte el seu relat sobre la tendència sexual d'un famós?

Queco Novell

Llegeixo al diari que algú indeterminat fa volar avionetes indeterminades que tenen per objectiu aturar la pluja. Segons alguns municipis de la comarca del Solsonès, denunciants d'aquests vols pro sequera, les avionetes tindrien la missió de deixar anar iodur de plata, una substància química, amb l'objectiu d'espantar els núvols i frenar les tempestes amb objectius misteriosos alhora que obscurs.

Feta la corresponent denúncia, el govern català ha descartat iniciar cap investigació sobre els misteriosos avions perquè ho considera una llegenda urbana, és a dir, una d'aquelles històries que es fan més grans a mesura que van passant de boca a orella però de què ningú té proves.

Em sorprèn que la llegenda urbana es faci servir com a argument per part de l'administració per inhibir-se d'un cas: curiosa manera la del govern per despatxar les inquietuds d'uns ciutadans.

Deu ser que la llegenda urbana cada vegada té més pes en les nostres vides, una nova diversió consistent a donar per segures històries que ningú no sap del cert si ho són, tot i que sempre hi ha un cunyat o una cosina que les verifiquen posant les dues mans al foc si és necessari. Una de les més famoses és la de la noia de la carretera de l'Arrabassada, a Barcelona, segons la qual una jove que és recollida fent autostop desapareixia en un determinat revolt de l'esmentada carretera.

Darrerament l'afició a les llegendes urbanes està afectant de ple el món de les persones que són populars per la feina que fan. En el cas dels famosos de gènere masculí, el més fàcil és penjar-los la llufa d'homosexuals. Avui en dia no ets ningú si no coneixes algú que té un cunyat que treballa amb el cosí d'una persona que assegura haver vist determinat polític, futbolista, actor o presentador de televisió en un bar gai. Donat que fer-s'ho amb un desconegut perdria gràcia, la història guanya punts si la presumpta homosexualitat relaciona dos noms coneguts: polític-torero, futbolista-periodista, cantant-jutge, etc.

En el cas de les famoses, s'acostuma a assegurar que s'han ficat al llit amb mig món "i si no, de què seria on és, aquesta!", s'exclama com si el narrador hagués actuat de llençol testimoni en la trobada clandestina. En aquest cas, l'homosexualitat no dóna tants punts.

AVUI