Altres dies us he parlat de les experiències que es té als vagons dels trens. Avui us n'explicaré una altra. Ja comença a fer caloreta i això es nota quan esperes el tren a Sils. Arriba el tren, entres al vagó i l'aire condicionat funcionant ... mmm, que bé! Quan vaig cap a Figueres agafo el tren de les 13.24. Acabo de dinar i la digestió fa la seva feina. Per tant, ben assegut al seient, una temperatura formidable, el trum trum del tren ... i acabes agafant una nyona impressionant. Agafes la posició (i la bossa) i comences a pesar figues. Com que Figueres és final de trajecte, no passa res si t'adorms ... Fins aquí tot idíl·lic. Fins que arribem a Girona. En aquesta parada, sol pujar cada dia uns senyors grans que sempre s'asseuen al mateix vagó. A la que obren la porta del vagó i comencen a pujar ja els sento. No és que cridin però tenen una veu molt greu. Sobretot una senyora. Tenen accent valencià i baixen a Flaçà. Per tant, la seva convivència només dura 15 minuts. Però només de sentir-la ja em treu la son i em fa entrar una mala llet ... oi que emprenya estar començant a agafar el son de la migdiada i que us despertin a crits? Doncs aquesta sensació la tinc cada cop que puja aquesta senyora a Girona. Un cop baixen a Flaçà, encara em queda un quart d'hora més i intento tornar a reemprendre el son, però poques vegades funciona. Avui ha estat un dia d'aquests.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada