Ui, abans...

No participo gens d'aquell corrent d'opinió que defensa que abans tot era millor. I és que no és veritat que abans tot fos millor. Simplement és que abans tots plegats érem més joves.

Albert Om

Diuen que abans sí que es feien bons programes de televisió. Però, quan és abans? ¿Abans durant el franquisme, quan només hi havia dues cadenes, la 1 i la UHF? ¿O abans era a finals dels 80, amb l'arribada de les mamachicho? També sents a dir que ja no es fan pel·lícules com les d'abans. I segurament se'n fan de millors, fins i tot. El que passa és que el cinema ja no és, com abans, l'única manera de matar els diumenges a la tarda, l'única forma de fugir de la realitat.

Fins i tot en política és habitual opinar que els governants d'ara ja no tenen el carisma que tenien els d'abans. Suposo que per això Leopoldo Calvo-Sotelo, al cel sia, va arribar a president del govern espanyol, pel seu carisma. I els nens d'ara són més violents que els d'abans, quan en són igual, de violents. La diferència és que ara ho graven amb un mòbil i ho pengen a internet i abans avisaven tota la colla per veure com el més espavilat estomacava, humiliava i vexava el més indefens del poble.

Podríem continuar fent llista. Eurovisió no és el que era. La festa de Sant Jordi, encara que estigui en el seu moment més eufòric i participatiu, tampoc ja no és el que era. El Barça ja no juga mai a les cinc de la tarda, com abans. Allò sí que era una bona hora per jugar a futbol, amb mig camp al sol, mig a l'ombra i porters lluint gorres de postguerra. I, sobretot, les Rambles. Les Rambles sí que ja no són el que eren, quan potser els que no som els que érem som nosaltres. No enyorem les Rambles d'abans. Ens enyorem a nosaltres, més joves, passejant per aquelles Rambles.

¿De debò tota aquesta gent voldria tornar, posem per cas, al 1979? ¿O l'únic que voldrien és tornar a tenir 18 anys? A mesura que ens fem grans, ens vénen aquests atacs de nostàlgia. La nostàlgia té més bona premsa que el progrés. Mirant enrere ens sentim segurs. Allò és casa nostra. Anar endavant suposa encarar-se a massa incògnites, massa reptes als quals no sabem si ens podrem adaptar. I qui no les pot haver, diu que són verdes.

Segur que el progrés ens fa avançar a vegades en direccions equivocades, però per regla general tot fa pensar que vivim millor ara que abans. I pels nostàlgics no hem de patir, que, si Déu els dóna 30 anys més de vida, acabaran enyorant tot allò que ara critiquen, sota el pretext que abans tot era millor.

AVUI