diumenge, 18 de maig del 2008

per Vicent Partal
divendres, 16 de maig de 2008
Generalitat bananera

No voldria que ningú s'ofenguera, perquè la cosa és seriosa. Però la decisió presa ahir pel govern m'incita a fer-hi broma. Com que plou i ells volen fer la canonada siga com siga (no se m'acut cap més explicació), disposen que a partir d'ara les regles que defineixen quan hi ha sequera ja no valen i que serà el govern qui dirà si hi ha sequera o no. Ostres! Posats a decretar talment, podrien estipular que guanya la lliga no pas l'equip que té més punts, sinó el que té més jugadors fent tabola de nit? Potser un decret com aquest obriria un nou conflicte amb el constitucional, però ja no vindria d'aquí...

Em costa fins i tot d'explicar-m'ho. El govern de Catalunya, ai senyor!, signa un decret 84/2007 de 3 d'abril que estableix unes mesures excepcionals i d'emergència sobre l'ús dels recursos hídrics (és aquest). Fa, doncs, tretze mesos el govern, per combatre la sequera, va establir una escala de tres estats molt precisos: un d'excepcionalitat de nivell 1, un d'excepcionalitat de nivell 2 i un d'emergència. Fa tretze mesos el govern va definir cadascun d'aquests estats amb una meticulositat impressionant: quanta aigua embassada calia perquè un territori entrara en un d'aquests estats o n'isquera, i en quin moment hi entrava o n'eixia. Qui vulga entretenir-s'hi pot mirar-se les taules del document, però, dient-ho succintament, la cosa és aquesta: segons el decret, les pluges d'aquests darrers dies han aportat prou aigua a les conques del Ter-Llobregat perquè Barcelona, que en forma part, puga eixir de l'estat d'excepcionalitat 2 i passar al d'excepcionalitat 1, menys greu que no l'anterior (permet de regar plantes i omplir piscines, per exemple). Hi insistesc: el document és extremadament precís i no sembla que el feren a la babalà.

Dimarts el govern féu la seua reunió setmanal. Havia plogut de valent el cap de setmana i, animat per tanta pluja, el conseller Baltasar va dir que ja hi havia prou aigua per a eixir de l'excepcionalitat 2 i passar a la 1. Més encara, anuncià que el canvi es faria divendres (avui), que és quan l'Agència Catalana de l'Aigua avalua tècnicament la situació. Resumint: fa tretze mesos el govern va definir detalladament l'estat de sequera i fa tres dies va anunciar que es rebaixaria un grau la gravetat de la sequera, tal com el govern mateix l'havia definida, sense que ningú l'obligara a definir-la així. (En podeu llegir la notícia.)

Però, com era de preveure, hi ha hagut rebombori. Hom justificava el transvasament de l'Ebre o de l'aigua dels pous de Tarragona invocant la necessitat d'aigua potable. Però, gràcies a la pluja i d'acord amb el còmput establert fa tretze mesos pel govern mateix, ja no som en la fase en què perilla l'aigua de boca; tant és així, que se'n pot gastar per a necessitats menors, com la de regar plantes. És normal, doncs, que els territoris afectats pel transvasament diguen que les regles han canviat. Fins i tot els dirigents del PSC locals comencen a dir que això no pot ser i que l'aigua, si no és necessària per al consum humà, no s'hauria de transvasar.

I és aleshores que es manifesta la genialitat del nostre benvolgut govern: per comptes de reconèixer que la realitat ha canviat, prova de canviar la realitat. Quan tot just fa tretze mesos que definia on començava l'estat de sequera important, ara decideix que la sequera ja no comença on començava: canvia el decret i en pau. Tant en pau que des d'ara serà el govern qui decidirà, basant-se en la seua opinió, quan hi haurà sequera i quan deixarà d'haver-n'hi. És a dir, que passem d'una situació fiscalitzable, controlable i discutible amb arguments sensats, amb unes regles de joc públiques, a una situació en què la voluntat del govern és l'única cosa que compta, i la seua opinió, l'única que determina les regles de joc. Dit d'una altra manera: passem d'una democràcia a una república bananera.

VILAWEB