Pel darrere

Secs o xops

Mai en els últims anys no havia plogut tant ni tan seguit com aquest maig, des que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va proclamar que la sequera era un problema d'emergència nacional.

Albert Om

Avui, si les previsions no fallen, Catalunya ha de viure una altra jornada de pluges. Una més. Pot molt ben ser que aquest exemplar que teniu entre les mans us l'hagueu trobat a la bústia de casa empapat d'aigua. Que al quiosc hagueu aixecat el plàstic que protegeix els diaris de la mullena i agafat l'últim AVUI de la pila, perquè els de sobre els heu notat tots humits. O també pot ser que estigueu llegint l'article per internet perquè en dies així fa mandra sortir. Carrers molls, calaixos eixuts.

Sembla que els elements naturals se'n vulguin fotre, dels nostres polítics. Des que el tripartit va proclamar que teníem problemes molt greus de sequera, no ha parat de ploure. Hem passat de no tenir aigua de boca a la por que l'aigua ens acabi sortint per les orelles. O secs o xops. No hi ha terme mitjà. Primer es va instal·lar a Catalunya la depressió política i després han vingut les depressions atmosfèriques. Ja hem perdut el compte de quants dies consecutius portem passats per aigua. Plugims, pluges, precipitacions, ruixats, tamborinades, xàfecs, tempestes, aiguats i, a estones, activat el pla d'emergència per inundacions.

Tant barallar-se amb tothom per l'aigua i acaba plovent com mai. Que si transvasament, que si minitransvasament, que si captació temporal d'aigua, que si dessalinitzadora, que si enganxades amb el govern espanyol pel Segre, que si manifestacions a les Terres de l'Ebre contra la construcció de la canonada, que si protestes dels regants del Ter perquè els prenen l'aigua, i aleshores vet aquí que no para de ploure. Tant, que els pantans ja han doblat les seves reserves en 15 dies, que els vaixells carregats d'aigua arriben a Barcelona enmig de la pluja, i tant com per què, a aquest pas, les piscines s'acabin omplint soles i vessant aigua de pluja pels quatre costats.

Ara el govern s'ha de mullar. I coneixent la mala sort del tripartit, si paralitza tots els projectes, no veurem una gota d'aigua fins a l'any 2050, i si tira el transvasament de l'Ebre endavant, caurà tanta aigua del cel que sortirem tots nedant del país.

Una lliçó positiva sí que n'hem tret d'aquest cas; quan els catalans necessitem molt una cosa, hem de dir al nostre govern que demani just la contrària. Si no, el que ens hauran d'acabar enviant d'Andalusia són vaixells amb sol i bon temps.

AVUI