Passa-ho!

PARLEM COM VOLEN ELS TERRORISTES

Iu Forn

Aquesta ha estat una setmana plena d'informació sobre ETA. I com acostuma a passar sempre que parlem d'aquesta banda de terroristes, els mitjans de comunicació hem anat a petar a les mateixes expressions de sempre. Que si els legals, que si els alliberats, que si els comandos...

Fa uns dies li vaig sentir al professor de comunicació Lluís Pastor una reflexió que em rondava pel cap feia temps. Em va alegrar molt no estar sol. I quan l'hi vaig comentar, a ell també. O sigui que ara ja en som dos que estem sols. Per què carai continuem usant els eufemismes que han construït els terroristes per legitimar-se des del llenguatge? Per què utilitzem el seu lèxic? Estem explicant les coses com ells volen que siguin explicades. Els estem donant una èpica que no existeix, que no tenen. En la guerra de la propaganda, encara no ens hem adonat que els hem fet guanyadors.

Parlem de terroristes legals. Legals? Què vol dir ser legal? Legals som vostè i jo, no els que maten. Si ens referim a un terrorista no fitxat per la policia, llavors parlem d'un assassí no fitxat, com la mateixa expressió indica, i no d'una persona legal o il·legal. Alliberats? Què vol dir que un paio d'ETA és un membre alliberat? Què passa, que abans era esclau? D'aquesta mena d'individus (i indivídues) tota la vida n'hem dit assassí a sou. Kale borroka? La traducció és lluita al carrer. Cremar contenidors, entitats bancàries, negocis particulars o cotxes no és cap lluita sinó vandalisme. Terrorisme de baixa intensitat? Això és com dir que una dona està una miqueta embarassada. O n'està o no n'està. Comando? Ah, però això és una guerra? No, perdoni, aquesta gent són grups d'assassins units en grups per continuar assassinant. Oi que els grups d'atracadors de bancs són bandes? Doncs aquests també.

Sí, ja sé que costa abandonar la comoditat de les inèrcies, però podríem començar a intentar-ho, no creu?

AVUI