Passa-ho!

PER QUÈ SERVEIX UN SINDICAT? (O DOS)

Iu Forn

Avui, festa del treball (bonic oxímoron, oi?) és el millor dia per reivindicar la gran feina que fan els sindicats a la nostra societat. Si no existissin, ¿qui organitzaria les vagues que sempre afecten un servei públic o un altre? Si, perquè aquí mai fa vaga la floristeria Paquita, ni la botiga d'informàtica Error208, ni el bar Los Siete Hermanos. Les vagues, curiosament, sempre tenen a veure amb un servei públic sense competència. Trens, autobusos, metros, aeroports, sanitat, correus, ensenyament, funcionaris de tota mena... Sort n'hi ha que els sindicats vetllen per les justes i infinites reivindicacions laborals dels seus afiliats del sector públic. Si, perquè amb els anys que porten fent vagues i encara n'han de continuar fent...

Bé, i com que a aquestes alçades d'article ja tinc uns quants sindicalistes emprenyats (i emprenyades), posem-hi poesia i germanor amb un bonic conte (verídic). El protagonista és un senyor que feia de carter en una ciutat relativament pròxima a BCN. Era molt hàbil i en poc temps va aconseguir treballar com a alliberat a la seu del sindicat a BCN. Per no haver d'anar cada dia amunt i avall, va comprar un pis a la capital, total "no penso tornar a aquell forat" (referint-se al seu antic lloc de treball). Poc temps després va aconseguir anar a la central de Madrid. Del dimarts al dijous a la nit era un executiu sindicalista de pont aeri i despatx amb moqueta. Del divendres al dilluns a la nit, festa, "que això cansa molt".

I ara els emprenyats (i emprenyades) citats anteriorment em diran: "Ei, que aquest senyor defensa els seus companys". Ah, sí? Doncs ho fa d'una manera molt original. Mentre ell té crostes als nassos de tant tocar-se'ls, els altres treballen en un local que cau a trossos, on a l'estiu arriben als 40 graus i a l'hivern conviuen amb pingüins. ¿Deu ser perquè la majoria no estan afiliats o perquè aquesta és la lluita funcionario-sindical del segle XXI?

AVUI