S’obre el teló
Del gran circ de la mentida que han alçat
Un dia més als carrers dels oblidats
Els oblidats
Que es passen mitja vida naufragant
Creuant els mars de la seua soledat
La soledat
Que viu de fer equilibris als carrers
Sense res més que la vida que li han pres
Com aquell pres
Que escriu cançons d’amor a les parets
Per somiar un món sense carcellers
Però a les nits dels postres barris
Han tornat a sonar
Les velles cançons de guerra
Que havíem oblidat
Al gran circ els invisibles
No podrem escapar
Però avui hem pres
L’humil decisió de lluitar:
El circ ha començat!
S’obre el teló
Del gran circ de la mentida que han alçat
Un dia més als carrers dels oblidats
Els silenciats
Que engreixen les misèries de l’estat
Entre els lleons de la seua dignitat
La dignitat
Que es perd entre els pallassos del poder
Fent malabars amb els propis sentiments
Els sentiments
Que moren a les portes dels burdells
Dels mercaders dels somriures presoners
... fa més la constància d'una gota que la força d'una onada ... ... el pessimista es queixa del vent, l'optimista espera que canvïi i el realista ajusta les veles ... ... tinc quatre lectors als qui cada dia els dóno les gràcies perquè llegeixen bé allò que jo escric malament ... ... no apostis mai pel cinc perquè cada dos per tres surt sis ...
dijous, 1 de maig del 2008
Obrint Pas - El gran circ dels invisibles
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada