Lil·liput en l'aire. A prop de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València hi ha el Parc de Gulliver, basat en el personatge del conte de Jonathan Swift. Els tobogans que recorren el gegant es veuen al 'Google Earth'.

A la Costa Brava. Una piscina de Torroella (Girona), amb forma de dofí, ha cridat l'atenció dels internautes. El programa permet a més visionar edificis en tres dimensions.

Barcelona a la xarxa. L'edifici del Consorci de la Zona Franca, a Barcelona, es pot trobar a 'Google Earth'. L'eina, creada l'agost del 2005, detecta tota mena d'empreses i adreces.

fantasmes als fils telefònics

Estranys esdeveniments estan succeïnt aquesta tarda al nostre territori. En menys d'una hora han trucat al telèfon fixe tres persones diferents equivocant-se ... la primera demanava per la mònica i deia que ja era la sisena o setena vegada que la trucava i sempre s'equivocava. Al cap de cinc minuts truquen de TELE 2 demanant pel titular de la línia. Tele 2? Si tenim Telefònica? Es veu que el titular de la línia era una altra persona. Per tant, una altra persona que s'equivoca. I al cap de res tornen a trucar. Tá mari tere? No, no está y se esquivoca.

Al final hi ha hagut una quarta trucada. Però no, no s'equivocaven. Era l'àvia. Però es veu que s'ha equivocat dues vegades. Però no per culpa de Telefonica. Sinó perquè el número que trucava estava equivocat.

M'han passat aquest correu electrònic i us el faig extensiu.

Fés el següent:

• Obre el google
• Escriu: no encuentro la pagina de los cojones
• Clica voy a tener suerte
• Llegeix-ho tot

Després d'en titi i de la yaya, ara li toca a l'abidal. Que no sigui el nou bogarde ...

concretament en això no som els campions

Els titulats espanyols, els més mal pagats d'Europa junt amb els txecs
• Un informe recopila dades del 80% dels universitaris que van acabar els estudis en el curs 1999-2000

Els titulats espanyols, junt amb els txecs, perceben els salaris més baixos d'una llista de 13 països europeus. Espanya també està al capdavant --com Itàlia-- en taxa de titulats que viuen a la vivenda paterna cinc anys després d'acabar els estudis universitaris. Els graduats espanyols, a més, són els menys satisfets amb els estudis universitaris.Les dades es recullen en l'informe del projecte El professional flexible en la societat del coneixement: noves exigències en l'educació superior a Europa, conegut com a Reflex. Aquest estudi, elaborat amb l'ajuda de 48 universitats espanyoles (40 públiques i 8 de privades), recull dades del 80% dels universitaris espanyols que van obtenir el seu títol en el curs 1999-2000 i els compara amb els d'Itàlia, França, Àustria, Alemanya, Holanda, el Regne Unit, Finlàndia, Noruega, la República Txeca, Suïssa, Bèlgica i Estònia.

Diferències abismals

Segons l'informe, "el baix nivell salarial relatiu" dels graduats espanyols, comparat amb el d'Europa, és "molt marcat". Només a la República Txeca els salaris dels graduats són lleugerament més baixos que a Espanya. A Alemanya, Suïssa i Noruega gairebé es dupliquen els salaris espanyols; i en valors reals, les diferències són "abismals". A Suïssa, per exemple, el sou mitjà és superior a 4.000 euros, davant els 1.414 euros (per contracte, sense incloure-hi hores extraordinàries) dels graduats espanyols.A Espanya, com a Itàlia, els graduats que segueixen vivint amb els seus pares cinc anys després d'acabar els estudis superiors representen gairebé el 40% del total, mentre que la proporció a la resta de països inclosos en l'informe no arriba al 20%.Entre els graduats europeus, els espanyols són els menys satisfets amb els estudis realitzats, i només el 50% declara que tornaria a estudiar la mateixa carrera a la mateixa universitat, davant percentatges superiors al 60% en gairebé tots els països.

EL PERIODICO

Qui deia que la gran ej-paña no és primera en alguna cosa? En notes de selectivitat no ho crec però.

AVUI

Passa-ho!
NO ÉS UNA MÒMIA, ÉS LA MINISTRA
Iu Forn

Els egiptòlegs del planeta mundial estan que els punxen i no els treuen sang. Després de 104 anys sense poder identificar la mòmia trobada a la tomba KV 60 de Luxor, a la Vall dels Reis, aquesta setmana creien haver descobert que era Hatxepsut, reina d'Egipte durant dues dècades del segle XV abans de Jesucrist. Bé, doncs ara resulta que no, que no ho és. Una segona anàlisi ha certificat que el cos correspon a una persona contemporània d'origen sevillà i no egipci.
I ara possiblement vostè es pregunti: doncs si no és Hatxepsut, qui coi és? Si està llegint aquest article mentre condueix, aturi el vehicle immediatament perquè la cosa és molt forta: la mòmia correspon a la ministra de Foment!!!
Els experts del Museu Egipci del Caire han determinat que una convergència (sense Unió) de dos factors va provocar aquest desenllaç tan inesperat.
1) La ministra va arribar a creure's les seves pròpies mentides, cosa que li va provocar el famós efecte xuclador. És una reacció generada per la diferència de pressió arterial que hi ha entre la realitat existent fora del propi cos i la que la persona expressa. Mentre menteix conscientment tot està equilibrat, però quan es creu les mentides..., patapam!!!, la pell s'arruga i els músculs perden tots els líquids a una velocitat de mil milions de quilòmetres per mil·lèsima de segon.
2) Un dia la ministra va decidir usar el servei de Renfe a Catalunya. Ella vinga esperar el tren i el tren sense venir. Mitja hora. Una hora. Dues. I sense cap mena d'informació. Quan finalment el tren va arribar, anava tan ple que la gent sortia per les finestres. Tot i això ella va aconseguir pujar-hi. Dues estacions més tard, entre la calor, la pressió, la claustrofòbia, el cansament..., la dona va momificar-se allà mateix. Esclar, com que no hi estava acostumada.
El més curiós de tot és que ningú s'hagi adonat fins ara que al capdavant del ministeri de Foment hi ha una mòmia.

AVUI

can pixa

Avui he fet el segon i últim exercici de les opos. Potser us pensareu que com es tracta d'unes oposicions oficials serà tot molt ben plantejat i guiat ... només us diré que he entrat al segon examen i no m'han demanat el dni, la setmana passada havíem entregat una programació anual i avui no se l'havia mirat ningú i a més me l'han tornada. O sigui, que ni sabien si realment era jo ni que el que deia era el que estava escrit. Coses del funcionariat.

no saben sumar, ni escriure en català ... però el francès el fan molt bé

Baixen els aprovats a la selectivitat i la nota mitjana cau per sota del sis

La nota mitjana dels exàmens de la selectivitat ha estat d'un 5,93, és a dir, una qualificació lleugerament per sota del 6,02 de l'any passat. A l'altre extrem hi ha els alumnes més aplicats. Més d'un centenar d'alumnes han tret un excel·lent. El cert, però, és que la gran majoria dels estudiants, concretament un 87% dels 25.000 alumnes catalans, han aprovat la selectivitat, segons les dades que ha facilitat el Departament d'Innovació, Universitats i Recerca. L'assignatura que ha obtingut pitjor qualificació ha estat la de matemàtiques, amb un 4,71, mentre que l'examen de llengua francesa ha tingut la millor, un 8,08.

Els resultats han confirmat la fama d'os de les matemàtiques. Tant les generals com les aplicades a les ciències socials són les assignatures amb els pitjors resultats de la selectivitat. Tampoc arriba a l'aprovat la química. A més, el català ha baixat la nota per sota del castellà, desfent el camí assolit per primer cop l'any passat, quan es va aconseguir de mitjana una qualificació superior a la de la llengua castellana. De fet, però, aquest any ha estat més fluix en general i s'ha baixat mig punt la mitjana de les qualificacions. Així, en aquesta selectivitat la nota mitjana ha estat del 5,53, mentre que l'any passat va ser del 6,02. L'altra cara de la moneda són algunes de les assignatures no comunes. Com en els últims anys, la millor nota s'ha obtingut en francès, superior al 8 -però amb molt pocs estudiants, només uns cinc-cents-, seguida força enrere de volum i biologia. Finalment, els resultats mostren que ha baixat el nivell d'excel·lència respecte de l'any passat, quan hi va haver 120 estudiants amb una nota igual o superior al 9. Aquest any han estat 111, que rebran una distinció oficial. En les pròximes setmanes se sabran les notes de tall que es requereixen per entrar a cada facultat.

Les més baixes:

- Matemàtiques: 4,71

- Matemàtiques aplicades a les ciències socials: 4,63

- Química: 4,86

Les més altes:

- Francès: 8,08

- Volum: 6,9

- Biologia: 6,64

Franja mitjana:

- Llengua catalana i literatura: 5,59

- Llengua castellana i literatura: 6,3

TELENOTICIES

més fotos del google earth

Publicitat des de l'aire. El propietari d'un bar d'Ocaña (Toledo) aprofita la popularitat del programa de Google per anunciar la ubicació del seu establiment pròxim a l'autovia A-4 entre Madrid i Sevilla.

Vista d'àguila. És tanta l'eficàcia de l'eina que fins i tot ha retratat uns vivers de peix a la costa castellonenca d'Alcossebre. El programa fa servir el llenguatge 'kml' que tradueix la cartografia de manera senzilla.

Fins i tot a la lluna. Els hivernacles d'El Ejido (Almeria) són algunes de les obres humanes que es poden veure des de 'Google Earth'. De fet, diuen que són l'única construcció de l'home que es veu des de la lluna.

prou de terra mítica, oropesa ciudad de vacaciones, benidorm ...

DIMECRES, 27/06/2007 - 16:45h

La Comissió Europea denuncia la llei urbanística valenciana

Considera que la normativa vulnera la directiva comunitària en matèria de contractació pública

La Comissió Europea ha presentat avui una denúncia contra la llei d'urbanisme valenciana (LUV) davant del Tribunal de Justícia de Luxemburg, perquè considera que vulnera la directiva europea en matèria de contractació pública. Per l'executiu de Brussel·les, l'actual llei no ha resolt les infraccions que ja presentava l'antiga normativa, la LRAU. La Comissió també acusa el govern espanyol de no haver fet res per impedir que s'adjudiquin contractes que infringeixen la legislació europea.

Brussel·les ha detectat diverses infraccions, entre les quals el contingut i la publicitat dels anuncis de licitació, alguns criteris d'adjudicació de contractes i la possibilitat de modificar parts d'un contracte després de ser adjudicat.

La denúncia de la Comissió Europea arriba després de molts avisos al govern valencià. Ja al 2005, Brussel·les va qüestionar la compatibilitat de la LRAU amb el dret comunitari i aleshores la maniobra de l'executiu de Francesc Camps va ser de elaborar una nova normativa, la LUV actual. Amb tot, la Comissió va detectar que aquesta llei no resolia les infraccions detectades i, l'abril del 2006, va obrir un expedient. El procés ha finalitzat ara amb la presentació de la denúncia.

Toc d'alerta de l'eurocambra

Paral·lelament a l'actuació de l'executiu de Brussel·les, el Parlament Europeu també s'ha manifestat contra els abusos urbanístics al País Valencià. La setmana passada, l'eurocambra va donar suport a l'informe dels diputats del Comitè de Peticions que el mes de març van visitar alguns municipis valencians per detectar possibles irregularitats. Les conclusions de l'informe són molt crítiques amb les actuacions urbanístiques valencianes.

VILAWEB

Com sempre, Espanya va a la cua de tot. Si parlem d'educació, ens guanya tothom. Si parlem de consum de cocaïna, també anem a la cua, però al revés. I un 3% dels estudiants de secundària consumeixen coca ... Això potser explica que anem al darrera en educació.

EL PERIODICO

ja el tenim aquí

detalls de la revetlla

caixes i caixes de coques

pesant figues ...

ELS LLOBATONS

Maria de la Pau Janer no recollirà la seva acta de diputada al Parlament balear

La Junta Electoral de les Illes Balears ha acceptat les renúncies de Jaume Matas i de Maria de la Pau Janer, números un i vuit de la candidatura del PP al Parlament balear en les eleccions del 27 de maig, a les actes de diputat autonòmic que van obtenir en els citats comicis.Fonts del Parlament balear han informat que el primer va presentar la seva renúncia a l'escó divendres passat, mentre que l'escriptora mallorquina, que concorria a la candidatura del PP com a independent, ho ha fet aquest mateix matí.Janer ha decidit no prendre possessió del seu escó després que Matas anunciés que abandona la política, ja que ella es va presentar per recolzar al projecte de l'encara cap de l'Executiu balear, segons han explicat fonts del PP regional.

EL PERIODICO

Ara ja es podrà dedicar a fer de tertuliana un altre cop.

Passa-ho!
...I NO CREMEM RENFE NI RES
Iu Forn

Dissabte a la tarda. Apareix el senyor Rodalies Renfe i diu: "Demà hi haurà trens a l'aeroport". I què va passar ahir? Que, evidentment, a l'aeroport s'hi continuava anant en autocar (o en carro). Això sí: als passatgers se'ls oferia l'oportunitat de veure trens inexistents al panells informatius de l'Estació de Sants. I ningú va aprofitar la ressaca de la revetlla per fer una foguera allà mateix.
Som un país tan civilitzat que no parem de destrossar la credibilitat dels que viuen de dir que volem trencar Ejpaña. Trencar qui? Però si el desori continuat de Rodalies ens l'empassem sense immutar-nos! La pregunta és: a tot arreu seria igual? Què passaria si als altres indrets on Renfe perpetra el seu servei la situació fos la d'aquí?
A Madrit i a Euskadi això no passaria. En el primer cas perquè només un mes amb aquest servei de broma i fins i tot hi intervindrien el Constitucional i l'Audiència Nacional. En el segon perquè allà ni el govern, ni les institucions, ni els empresaris, ni els usuaris permetrien aquesta presa de pèl continuada.
A València no hi hauria problemes amb el servei de Rodalies, bàsicament perquè ja no tindrien servei de Rodalies. La Generalitat hauria expropiat els terrenys per 1) fer-hi uns Jocs aquàtics planetaris (o més), 2) construir-hi un parc temàtic amb els millors deliris fotocopiats de si mateix d'en Calatrava, 3) aixecar set mil urbanitzacions i 4) augmentar el dèficit públic fins on calgui.
A Múrcia també haurien eliminat el servei, però ells per omplir el traçat amb camps de golf. El govern extremeny es passaria el dia dient que la culpa de tot és dels catalans, que som uns insolidaris. A Navarra comprarien Rodalies i, si cal, Renfe sencera. Serà per diners. I els gallecs? Bé, allà encara avui amb prou feines els arriba el tren.
I mentrestant, què diuen els senyors Renfe des dels seus despatxos de Madrit?: "Ah, però a Catalunya hi tenim Rodalies?"

AVUI

Dijous passat vaig tornar de Barcelona a Girona amb tren. El vaig agafar a Sants i deu minuts abans posava que el tren s'havia d'agafar a la via 13. Tot xino xano hi vaig i al cap d'una estona sentim per megafonia que el tren cap a Figueres està estacionat a la via 3 ... Ja ens veus a tots corrent per anar a buscar la maleïda via.

Avui ja ha tornat la normalitat a RENFE: retards de 5-10 minuts i plens a hora punta. Com sempre.

aquest any sí

que vingui en mulder per investigar-ho

Estupor científic a Xile per la dessecació d'un llac en un mes

Els científics xilens oscil.laven ahir entre el desconcert i la inquietud després d'assabentar-se que el llac del fiord Témpano, d'unes 10 hectàrees de superfície i ubicat a la zona més austral d'aquest país, s'havia assecat misteriosament en un mes. En lloc d'aigua, funcionaris de la Corporació Nacional Forestal (CONAF) van trobar que els fragments de la glacera eren al fons d'un llit vacu i travessat per grans esquerdes de fins a 25 metres de profunditat."Viatjarem a aquell lloc durant les pròximes hores amb geòlegs i glaciòlegs per determinar amb precisió el que ha passat. Encara estem sorpresos: el llac s'ha assecat a una velocitat sorprenent".

EL PERIODICO

més fotos google earth

Un bany al Google. La fama del programa ideat per Google ha arribat fins a Catalunya. Una curiosa piscina, a manera de guitarra espanyola, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà) destaca per la seva originalitat.

Espectacular. Artistes de tot el món aprofiten el ganxo de 'Google Earth' intentant donar a conèixer les seves obres. És el cas del col·lectiu Gelitin, que al municipi italià d'Artesina ha col·locat aquest conill gegant.

Rescatat de l'oblit. El transatlàntic 'American Star', que un dia va ser el vaixell més gran dels EUA, es manté encallat a la platja de Garcey a Fuerteventura des del 1994. La imatge ha estat rescatada pels usuaris de 'Google Earth'.

Google ha anat construint en els darrers anys un autèntic imperi: és el buscador número 1 al món, ha comprat youtube i el creador de blocs blogger, ha creat el google maps i el google earth. Aquest darrer ha anat augmentant la seva qualitat pel que fa a les fotografies i ha permès coses com aquestes:

Cares populars. Els grangers de Schnepf Farms, a Phoenix (EUA), van traçar aquest retrat de la presentadora Oprah Winfrey el 2004. El programa, que fins i tot ha immortalitzat una dona despullada, ha suscitat polèmiques entorn del dret a la intimitat.

Model per seguir. A la imatge, el Gegant de Cerne Abbas (Anglaterra). Es tracta del dibuix immens d'un home nu, esbossat fa uns 400 anys. Aquesta imatge, creada per ser vista des del cel, és el model per seguir d'altres artistes que volen donar-se a conèixer a través de 'Google Earth'.

Proposta de matrimoni. 'Google Earth', un dels programes estrella del famós motor de recerca, ha detectat una proposta de matrimoni a Pittsfield (EUA). L'afortunada, Tammy, sabrà qui li ha demanat la mà.

EL PERIODICO

Divendres passat es van presentar a Torroella de Montgrí les tatxoles, les xancletes catalanes. A part de la presentació també hi va haver un concert amb grups com Mazoni, Miquel Abras i un petit recital (6 o 7 cançons i poemes) amb Gerard Quintana i Joel Joan. Entre el públic també hi era Anna Sahun, companya de Joel Joan a Porca misèria.

Si si si, la cori ja és aquí

Segurament als plens de l'ajuntament de Reus hi anirà més gent que abans. Almenys per veure'l

Parlant de provincianisme, ahir actuava un tal Tomás a la plaça de toros de Barcelona. Es veu que hi va haver una gentada de campionat. Òbviament, a la tele catalana n'han fet una crònica i el que més m'ha sobtat és la gent que hi assistia: des d'aficionats fins a experts crítics. I entre aquests, en Josep Maria Flotats, en Joaquín Sabina i en Joan Manuel Serrat. L'esquerra intel·lectual espanyola defensant l'art dels toros. Són aquells que defensaven tant en Zapatero però que quan va donant pel cul Catalunya dia rera dia no diuen ni piu. Només xerren quan venen toros a la Monumental.

fent-li el llit

AVUI

vergonya aliena

Passa-ho!
CAMPIONS DEL PROVINCIANISME
Iu Forn

Aquesta és la història d'en Woody Florolos. Com el seu propi nom indica, en Woody Florolos és un conegut director de cinema català que ha basat el gruix de la seva filmografia més famosa a explicar històries que han tingut com a escenari la seva ciutat, Barcelona. En Woody Florolos mai ha fet aparèixer a les seves pel·lícules ni una sola imatge de Nova York, ni cap personatge relacionat amb Nova York, ni tan sols ha esmentat de passada en cap de les seves obres res que tingui relació amb Nova York. Doncs bé, no se sap per quina estranya raó resulta que el públic de Nova York està convençut que existeix una connexió especial amb en Woody Florolos.
Com deu ser la cosa que a la ciutat fins i tot hi ha hagut revenda d'entrades quan en Woody Florolos hi ha anat a tocar la tenora amb el seu grup de sardanes. Un conjunt tan simpàtic i ple de voluntat com prescindible. Però, és clar, com que hi toca en Woody Florolos i amb en Woody Florolos hem decretat que hi ha una relació especial...
Un bon dia el productor amb el millor olfacte pels negocis audiovisuals de tot Nova York va i diu: "Si hi ha aquesta febre per en Woody, per què no aprofito per portar-lo a fer una pel·lícula? Serà un negoci segur i jo em dedico a fer negocis". I això és el que va fer. I, escolti, quan va arribar el dia en què en Woody Florolos va instal·lar-se a Nova York per filmar la pel·lícula, ni s'imagina vostè el que alguns mitjans de la ciutat van arribar a escriure. Feia vergonyeta aliena i tot. De tan ensucrat que era, mentre ho llegies et queien les pròpies dents i les dents de les persones situades dos quilòmetres al teu voltant.
Ara a Nova York ja frisen per veure la pel·lícula acabada i comprovar quins monuments hi surten i quins no, si hi surt algun conegut (o coneguda), quins paperets hi fan un parell d'actors locals i, sobretot, poder descobrir si a la banda sonora hi ha música d'un altre que també té una gran connexió especial amb la ciutat, en Bruce Florolos.

AVUI

Aquesta setmana, una periodista d'El Club de l'Albert Om ha fet un seguiment non-stop del senyor Woddy Allen: ens explicava on havia anat a dinar, li donava una gorra del programa o una barretina perquè se la posés davant la càmera, li feia preguntes estúpides (no sé si la periodista no en sabia fer de normals), el molestava quan volia entrar al cotxe, etcètera, etcètera i molts etcèteres.

O sigui, era com mirar Aquí hay tomate o Salsa Rosa. No gràcies. Això és una televisió pública. Si volem saber què menja aquest senyor ja tenim altres cadenes per saber-ho. Almenys no ho pagarem tots.

el descens sentenciat

El Celta de Vigo i la Reial Societat són els dos equips que acompanyaran el Nàstic a segona divisió. La Reial Societat feia més de 40 anys que estava a primera divisió i deixarà Euskadi amb només un representant (però amb l'Osasuna navarrès) des de fa molt temps. Galícia també tindrà un sol representant, el Dépor, quant fa només uns anys n'eren tres (amb el Compostel·la).

Recordem que el Barça va fitxar en Silvinho i l'Atlético en Luccin quan el Celta va baixar a segona fa un parell d'anys. Aquests equips que baixen tenen segur joves amb futur o jugadors amb una qualitat-preu que seran molt benvinguts en algun equip de primera.

El món s'acaba ... el 2060

Apareix una carta de Newton en què preveu la fi del món per l'any 2060

El científic Isaac Newton va preveure la fi del món per l'any 2060, segons els documents manuscrits del cèlebre físic britànic que ha fet públics la Universitat Hebraica de Jerusalem. Sembla que en una carta, el físic i astrònom calculava la fi del món a partir d'un fragment del "Llibre de Daniel" de la Bíblia. La conclusió és que aquest apocalipsi arribarà 1.260 anys després de la refundació del Sant Imperi Romà per Carlemany, o sigui, l'any 2060. La Universitat Hebraica posseeix molts documents d'Isaac Newton gràcies a les donacions d'un col·leccionista. Newton, conegut per la llei de la gravetat, era també un gran amant de l'alquímia i la teologia.

TELENOTICIES

Magda Casamitjana és escollida alcaldessa i diu que representarà tothom a Roses

Magda Casamitjana va ser escollida ahir alcaldessa de Roses amb els vots del PSC, PP, el GIR i ICV, grups que formaran govern gràcies a un pacte quadripartit que ha desbancat Carles Pàramo, alcalde des de fa catorze anys. Casamitjana va afirmar que representarà tothom, «també qui no m'ha votat», va dir, i Pàramo va assegurar que li deixa «les coses fàcils».

EL PUNT

No era el papus el PP? O l'home del sac? O una urticària? Ai no, només ho és si pacta amb CiU. Si ho fan els ecocomunistes o els socialistes és per higiene democràtica. Quanta hipocresia.

ELS LLOBATONS

poc a poc i bona lletra

EL PUNT

Passa-ho!
TOTS A FRANKFURT (AMB MOSTASSA)
Iu Forn

Fins no fa gaire al 99,9% dels catalans ens parlaven de la Fira de Frankfurt i el primer que dèiem era: "I quantes varietats de salsitxes s'hi poden endrapar?". "No, que és una fira d'escriptors", puntualitzen ara els que van de llestos. I llavors és quan preguntem: "Ah, però escriuen amb els frankfurts? Són ben estranys, aquests alemanys".
Total, que és una fira, però quina mena de fira? L'Albert Sánchez Piñol ha creat la molt afortunada expressió que "és com una mena de Construmat". La diferència, afegeix aquest humil servidor, és que aquesta és una fira de llibres; per tant, les festes nocturnes també es fan al Riviera de torn, sí, però les noies van vestides d'agent literària i el local està decorat com si fos una biblioteca. Uau, quin morbo, oi?
Les últimes setmanes n'han parlat tant, d'això de la fira, que ara tots volem anar-hi per veure què carai és. Diuen que la direcció general de Paquets Turístics està preparant unes ofertes que inclouen viatge d'anada, entrepà de Frankfurt amb el pa sucat amb tomàquet (la catalanitat sempre la tenim present), passeig pel recinte amb un trenet i tornada. Res de quedar-s'hi gaire estona, no fos cas que acabéssim llegint un llibre. És una estada breu, però suficient per fer-s'hi unes fotos i per gravar un vídeo que posteriorment serà ensenyat a les amistats... amistats que instants després de patir la tortura visual passaran a ser examistats.
El problema és que a les fires s'hi va exclusivament a dues coses: 1) a menjar i 2) a omplir bosses publicitàries amb material publicitari. Lamentablement a la Fira de Frankfurt no és possible cap de les dues coses. Sortosament hi ha una activitat alternativa molt interessant i que podem fer des d'aquí mateix. Consisteix a reflexionar si quan conviden la cultura espanyola a un d'aquests pessebres algú es pregunta què és "literatura espanyola" i si algú perd un segon fent una llista de possibles convidats on s'incloguin escriptors en llengua catalana, gallega o basca.

AVUI

Pel darrere
La medusa futurista

Els embussos de trànsit i un TGV tan tardà que sembla que vingui en tren ens impedeixen fugir per terra. Escapar volant requeriria un aeroport millor i transferit, i si mirem al mar només hi veurem meduses. Estem rodejats.

Carles Capdevila

No sóc ningú per donar lliçons de planificació. El règim d'estiu el començo sempre a mitjans de juny, quan ja és impossible que a l'agost et confonguin amb el vigilant de la platja. Ni ganes, afegeixo, i no perquè el seu cos bronzejat i la seva salut no siguin envejables, sinó perquè la seva feina ha degenerat d'empaitar la Pamela Anderson a empaitar una medusa. Ara que l'he citada, aparco aquest bitxo fastigós en aquest punt i a part, per tornar-hi d'aquí a dos paràgrafs: no ho aprofiteu per canviar d'article.

Tendim a fer les coses tard i malament. Una cosa etèria anomenada societat civil catalana ha començat a exigir ara un aeroport amb vols intercontinentals per a Barcelona. Fa cinc anys un lucidíssim i viatjat Xavier Roig ens alertava d'això i molt més al llibre Ni som ni serem. Coneguda la lentitud amb què responen als nostres ultimàtums i el tip de riure que els provoquen, potser hauria estat bé guanyar cinc anyets, almenys haurien rigut més.

De no tenir TGV ens en vam començar a queixar abans dels Jocs, i quan els nascuts el 92 ja s'afaiten i/o depilen fa dies, el més calent és a la catenària. I perquè no sembli que tot es redueix a la tensió eterna amb Madrid, podem afegir a la llista de desastres anunciats sobre els quals intervenim quan ja és massa tard el canvi climàtic, la bombolla immobiliària o el terrorisme islamista. O els maltractaments d'infants com la nena de Salou, que se sabia que era víctima de les batusses de son pare, però la jutge és de les que confonen actuar amb diligència i viatjar en diligència, en el sentit d'anar amb carro.

Torno a la medusa, esperant que no us hagi picat durant la pausa, la molt traïdora. Aquest estiu que la plaga és imparable es comença a parlar de mesures per exterminar-les, i els experts s'enfilen per les parets. Asseguren haver estat alertant fa deu anys de com, quan i per què ens envairien, davant de la passivitat total. No calia ser expert, només pare, per saber que cada estiu pateixes una mica menys si els nens neden gaire lluny i passes a patir perquè les meduses arriben massa a prop.

Tenim les eines per prevenir tota mena de desastres i els mitjans de difusió per donar-los a conèixer. Ja només ens falten intermediaris que hi sàpiguen reaccionar, dels que comencen la dieta d'estiu al febrer i deixen de fumar abans que els diagnostiquin un càncer de pulmó.

AVUI

La nota per accedir a carreres 'dures' ha baixat el 10% en 5 anys

Comptar amb un bon expedient acadèmic al Batxillerat i obtenir una bona nota a la selectivitat, els dos paràmetres que s'utilitzen per confeccionar la denominada nota de tall per accedir a la universitat, han deixat de ser un requisit per accedir a les carreres tècniques i científiques, considerades les més dures. Únicament mantenen la seva condició de salconduit per als títols de l'àrea de Ciències de la Salut, la branca que engloba Medicina, Veterinària o Infermeria. Entre els cursos 2000-2001 i 2004-2005 les qualificacions exigides per les universitats catalanes en els estudis de l'àrea Tècnica, que reuneix les enginyeries, i de Ciències Experimentals (Física, Química i Matemàtiques, entre altres) van descendir al voltant d'un 10%.
L'informe de l'Agència per a la Qualitat del Sistema (AQU) sobre la situació de l'educació superior a Catalunya presentat dimarts passat, del qual ahir donava compte aquest diari, exposa aquest descens i la inquietud que suscita. "És preocupant que en l'àmbit de les Ciències Experimentals la disminució de la matrícula durant el quinquenni estudiat, de l'ordre del 16,7%, vagi acompanyada, a més, d'una disminució de la nota de tall més important que a la resta d'àmbits".
El paràgraf obvia que a les carreres tècniques el comportament de la nota de tall ha estat similar. Si a Ciències Experimentals s'ha passat de demanar un 6,07 de mitjana per poder obtenir una plaça el 2000 al 5,44 del 2004, a Ciències Tècniques la qualificació ha baixat del 5,88 al 5,34. L'àrea de Ciències Socials (a la qual pertanyen els estudis de Dret, Econòmiques, Psicologia o Magisteri) van demanar en el curs 2004-2005 una puntuació mitjana més elevada, un 5,72, que les dues anteriors.

ALERTA DE FUTUR
El que ha passat mou els redactors de l'informe a alertar del fet que si el país vol tenir la seguretat que en el futur podrà disposar de recursos humans en l'àmbit científic "es fa necessari impulsar de manera urgent polítiques proactives per incrementar la demanda (d'alumnes) tal com s'està fent a altres països com França i Alemanya.

EL PERIODICO

Com que ara anar a la universitat és com anar al supermercat ... per això cal fer màsters. I d'aquí uns anys els màsters tampoc serviran perquè haurà baixat tant el nivell que ho farà tothom. I s'inventaran un altre curs. I després el mateix i anar seguint.

díptic, tafaneria o entotsolat

El chat resta nota en la selectividad
La selectividad revela escasez de vocabulario y la influencia de los SMS

Que los estudiantes de ESO y Bachillerato, en general, no leen o leen lo justo es algo asumido por la práctica totalidad de la comunidad académica y resto de la sociedad. Eso se traduce en un empobrecimiento de su lenguaje, amén de otras carencias.

A esta deficiencia debe añadirse el reduccionismo que practican en su sistema de comunicación escrita habitual. Los mensajes telefónicos (SMS) o el chat agudizan más esa sintetización del lenguaje, y eso se notó en los primeros exámenes de selectividad, precisamente los de lengua y literatura catalana y castellana, que ayer iniciaron los bachilleres catalanes. "¿Qué es un díptic?", preguntaba desesperada Laia al salir del examen de catalán. ¿Y una tafaneria?, reclamaba Marta. "¿Qué quiere decir entotsolat añadía- y su riqueza para manejar expresiones es más bien escasa.

Eso tiene que ver con la poca lectura y con la pobreza del vocabulario que utilizan los medios audiovisuales, sobre todo la televisión. Trabajar la lectura desde la escuela es muy complejo, requiere disciplina y buscar espacios adecuados. Pero, además, la comunicación a través del teléfono móvil y de internet provoca un reduccionismo extremo del lenguaje". El chateo, añade el profesor, "les obliga a utilizar la mínima expresión". "Cuando chatean -prosigue- pueden estar en conversación con 40 a la vez. No redactan y, por tanto, su discurso es más que reducido. Cuando escribes una carta tienes que hacer un esfuerzo para explicarte. Ahora, cuando te despides con un beso, es más que suficiente con mandar un icono; no hay necesidad de explicar sentimientos. Quede claro que no estoy demonizando nada, simplemente constato".

LA VANGUARDIA

Ai si Pompeu Fabra aixequés el cap ... Reconec que no hauria sabut definir entotsolat, però díptic o tafaneria és força greu.

EL PUNT

AVUI

Passa-ho!
SELECCIÓ CATALANA D''APUNYALING'
Iu Forn

Cal reconèixer que la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes ha aconseguit un gran èxit. Gràcies a la seva feina hem sabut de l'existència d'esports tan coneguts com el corfbol, l'icestock, el twirling o el pitch & putt. Aquest últim amb unes arrels catalanes tan profundes que només el nom ja ho diu tot.
Esperem que el pròxim a afegir-se a la llista sigui un dels més practicats a casa nostra, l'apunyaling. Concretament en la seva variant "dins del propi partit i per l'esquena". Si ens el reconeixen aviat, l'any vinent mateix ja podríem ser campions del món. Les regles són molt fàcils. El terreny de joc són les pàgines dels diaris. Els participants fan declaracions i contesten les de l'oponent. Quan avui un diu blanc, l'altre demà diu negre. I així uns quants dies. Mentre això passa, tots dos apareixen junts en públic somrient i amb cara que no passa res. Paral·lelament també han de competir dins del propi partit (o coalició) per si arriba el dia en què cal provocar un congrés extraordinari o dinamitar un congrés ordinari i calen els vots dels militants. L'objectiu final (o gol) és convertir-se en el líder únic fins que un altre jugador estigui disposat a jugar una nova partida.
Precisament aquests dies vivim dos campionats "d'apunyaling dins del propi partit i per l'esquena" amb un nivell molt alt. Un el juguen Josep Lluís Carod Rovira i Joan Puigcercós. Home (i dona), d'emoció no n'hi ha gaire perquè Puigcercós controla l'aparell, però en un país on s'ha decretat que oficialment no passa res, almenys ens distreuen. L'altre enfronta Duran Lleida amb Artur Mas. En aquest cas diferents partits i mateixa coalició, cosa que li dóna una emoció molt diferent de la de la lluita interna a Esquerra, però no per això menys interessant.
Es recomana observar tots dos partits amb paraigua, perquè a la política passa com a les baralles entre parelles: sempre acaba esquitxat el que s'ho mirava des de fora.

AVUI

final enllestida

Ja hi ha final de l'ACB: el clàssic Barça-Madrid. Partidàs del Barça a Vitòria mentre que el Joventut ho ha intentat però no ha pogut guanyar el cinquè partit a pista contrària.

ACB