AVUI

Entre aquestes dues imatges hi ha un any de diferència. Però el que no ha canviat són les ganes de menjar gelats ... sigui a Madrid o a Roma.

EL WEB NEGRE

Pel darrere

Secs o xops

Mai en els últims anys no havia plogut tant ni tan seguit com aquest maig, des que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va proclamar que la sequera era un problema d'emergència nacional.

Albert Om

Avui, si les previsions no fallen, Catalunya ha de viure una altra jornada de pluges. Una més. Pot molt ben ser que aquest exemplar que teniu entre les mans us l'hagueu trobat a la bústia de casa empapat d'aigua. Que al quiosc hagueu aixecat el plàstic que protegeix els diaris de la mullena i agafat l'últim AVUI de la pila, perquè els de sobre els heu notat tots humits. O també pot ser que estigueu llegint l'article per internet perquè en dies així fa mandra sortir. Carrers molls, calaixos eixuts.

Sembla que els elements naturals se'n vulguin fotre, dels nostres polítics. Des que el tripartit va proclamar que teníem problemes molt greus de sequera, no ha parat de ploure. Hem passat de no tenir aigua de boca a la por que l'aigua ens acabi sortint per les orelles. O secs o xops. No hi ha terme mitjà. Primer es va instal·lar a Catalunya la depressió política i després han vingut les depressions atmosfèriques. Ja hem perdut el compte de quants dies consecutius portem passats per aigua. Plugims, pluges, precipitacions, ruixats, tamborinades, xàfecs, tempestes, aiguats i, a estones, activat el pla d'emergència per inundacions.

Tant barallar-se amb tothom per l'aigua i acaba plovent com mai. Que si transvasament, que si minitransvasament, que si captació temporal d'aigua, que si dessalinitzadora, que si enganxades amb el govern espanyol pel Segre, que si manifestacions a les Terres de l'Ebre contra la construcció de la canonada, que si protestes dels regants del Ter perquè els prenen l'aigua, i aleshores vet aquí que no para de ploure. Tant, que els pantans ja han doblat les seves reserves en 15 dies, que els vaixells carregats d'aigua arriben a Barcelona enmig de la pluja, i tant com per què, a aquest pas, les piscines s'acabin omplint soles i vessant aigua de pluja pels quatre costats.

Ara el govern s'ha de mullar. I coneixent la mala sort del tripartit, si paralitza tots els projectes, no veurem una gota d'aigua fins a l'any 2050, i si tira el transvasament de l'Ebre endavant, caurà tanta aigua del cel que sortirem tots nedant del país.

Una lliçó positiva sí que n'hem tret d'aquest cas; quan els catalans necessitem molt una cosa, hem de dir al nostre govern que demani just la contrària. Si no, el que ens hauran d'acabar enviant d'Andalusia són vaixells amb sol i bon temps.

AVUI

I què en farem ara de les canonades? La construirem i no hi farem passar aigua, per si tornen a baixar els nivells dels pantans?

Passa-ho!

ARA TOCA UN DECRET ANTIMULLENA

Iu Forn

Com ja ha quedat dit, que malparida que és la pluja, oi? Ha aparegut, i déu-n'hi-doret com ho ha fet, just quan teníem a punt el famós decret antisequera, la canonada del tren de la bruixa i els vaixells de la senyoreta Pepis. Total, que ara plou tant que el país és un gran pantà i ens surt l'aigua per les orelles. Per afrontar-ho, entra en vigor el decret antimullena.

La canonada reversible intemporal es construirà igualment, però d'aquí cap allà transportarà paraigües i d'allà cap aquí desguassarà llobarros, turbots i musclos (concretar on és aquí i on és allà va a gust del consumidor). Els vaixells contractats i 5.000 més que s'afegiran a l'operatiu, faran un mínim de 3 viatges al dia enduent-se l'aigua que ens inunda. S'enderrocaran les dessalinitzadores i en el seu lloc s'hi construiran eixugadores. L'AVE serà substituït per un servei de submarins ràpids. La conselleria de Sanitat aprovarà durant les pròximes setmanes el decret que regularà les subvencions per a les operacions de pròtesis d'aletes, brànquies i escates. Queda anul·lat el debat sobre si podem omplir o no les piscines perquè, com que tot el territori serà una gran piscina...

Les úniques plantes ornamentals permeses al territori seran les algues i el corall; l'únic cultiu, l'arròs. A mitjans del mes vinent la direcció general d'Activitats Mullades posarà a la venda els amarratges dels nous ports esportius de Berga i Puigcerdà. Paral·lelament, el Parlament iniciarà els treballs per redactar la disposició urgent per declarar el submarinisme nou esport nacional.

I, finalment, queda derogat el concepte canvi climàtic i el primer que en plena calorada d'agost pronunciï aquesta expressió serà obligat a participar a l'apassionant debat Chikilicuatre sí, chikilicuatre no. El concepte nova cultura de l'aigua s'adapta i passa a denominar-se nova cultura de (viure sota) l'aigua (i xop). Bé, i ara els deixo perquè... glu, glu, glu...

AVUI

SÍ

¿Está usted de acuerdo en apoyar un proceso de final dialogado de la violencia si previamente ETA manifiesta su voluntad inequívoca de poner fin a la misma de una vez y para siempre?

¿Está usted de acuerdo en que los partidos vascos, sin exclusiones, inicien un proceso de negociación para alcanzar un acuerdo democrático sobre el ejercicio del derecho a decidir del pueblo vasco y que dicho acuerdo sea sometido a referéndum antes de que finalice el año 2010?

EL WEB NEGRE

Pel darrere

Bombes

Un centenar de països miren de posar-se d'acord a Dublín sobre la prohibició de l'ús, distribució o emmagatzematge de les bombes de fragmentació. Aquest és un dels tipus d'armament més cruels que existeixen.

Queco Novell

Ja que sembla impossible prohibir les guerres, posem-hi normes: podem fer servir bombes que matin milers de persones alhora, però està prohibit l'ús d'armament que les mati a poc a poc o amb comptagotes. Això és el que fan les bombes de fragmentació i que consisteixen en una bomba que, quan l'avió la deixa anar, obre la seva carcassa, d'on surten unes dues-centes petites bombes que exploten en caure al terra.

Bé, de fet no totes, perquè entre deu i seixanta no exploten i queden allà jugant a l'atzar amb la població civil durant anys fins i tot, amb un efecte semblant al de les mines antipersona. És com si en lloc de fumigar la cuina quan l'envaeixen les formigues ens dediquéssim a anar tallant una a una les potes d'aquests insectes.

Fins aquí les bones intencions. El problema és que a Dublín no hi ha cap representant dels Estats Units, Rússia, la Xina, Israel, el Pakistan i l'Índia, països tots ells productors o consumidors compulsius d'aquesta crueltat que suposa que el noranta-vuit per cent de les víctimes que fa siguin civils.

Per si no n'hi hagués prou, uns quants països estan d'acord amb la prohibició però no gaire i pretenen que l'eradicació d'aquestes bombes, si es produeix, no sigui immediata. Com si a un franctirador l'obliguessin a deixar de disparar i demanés que, ja que hi està posat, el deixessin acabar el carregador. Tot plegat, un fàstic. Un fàstic que la indústria armamentística tingui el pes que té en la majoria de governs dels països del Primer Món. Un fàstic que uns governs comprin aquestes armes per afavorir econòmicament parents o amics sense importar-los gens ni mica la població civil que n'és víctima. Un fàstic la hipocresia d'uns governants que posen cara de pena d'actor aficionat quan parlen dels danys col·laterals d'una guerra. Un fàstic.

Amb tot, hi ha petits motius per a l'esperança. Fa un temps ningú no hauria dit que s'acabarien prohibint les mines antipersona, una altra joguina mortal destinada a matar o mutilar els desgraciats que hi topaven. I, en canvi, així ha passat. Donat que resulta impossible canviar la mentalitat humana d'alguns entestats a aplicar la seva peculiar política de control demogràfic a base de guerres, lluitem per fer posar vermells els governants que les permeten. Si és que tenen vergonya.

AVUI

Marxa de l'Escarlet de Vidreres

Deu fer uns 18 anys (en duria tenir uns 10 o 11) que vaig fer aquesta marxa. Tot i estar al costat de casa, les dates sempre la feia coincidir amb d'altres o potser no en feien massa publicitat. Però aquest any, si tot va bé, la tornaré a fer. He vist, però, que ja n'han reduït els quilòmetres (sempre havia estat de 14).

Diumenge 1 de juny de 2008.
XXVI Marxa popular de l'Escarlet. Vidreres
Recorregut de 12 quilòmetres.
Sortida a les 8h del matí del Pavelló.

AVUI

EL WEB NEGRE

Passa-ho!

REIVINDIQUEM SER INSULTATS PEL PP

Iu Forn

Senyors de la línia dura del PP i senyors Fede J., si us plau, ¿volen fotre el favor de fer la seva feina i no abandonar-nos d'aquesta manera tan desconsiderada? Però, com pot ser que s'hagin oblidat d'insultar-nos, de desqualificar-nos, de vomitar-nos la seva immensa ràbia i de mentir sobre nosaltres? A veure, què els hem fet perquè ignorin la nostra humil persona col·lectiva, ein? Sí, ja entenem que ara han de dedicar-se a llançar merda contra la part del seu propi partit que no pensa com vostès, però home (i dona), una miqueta de respecte per qui durant tants anys els hem servit per elaborar el discurs polític. Bé, de respecte i, per què no dir-ho, d'agraïment. És inadmissible que, de la nit al dia, vostès hagin optat per llançar tota la crispació de la qual són capaços contra uns altres sense pensar que això potser a nosaltres ens ofenia.

I ara vostès diran: "què passa, que estan gelosos o què?". Doncs sí, mirin. Ho estem. I molt. I amb raó. Quan veus una mani tan deliciosa com la de divendres, en què votants del PP demanaven la dimissió del líder del PP a crits de "María, María" i quan escoltes les seves opinions i comproves que ja no els cal més maria perquè de petits (i petites) van caure de cap en una plantació. Quan avui, com cada dilluns, esperes amb il·lusió conèixer el nom del que plega (Zaplana, Acebes i San Gil van renunciar en dilluns). Quan veus com Aznar i Mayor Oreja, en comptes de dir-nos terroristes, fan de José Luís Moreno, Selvin i Mari Carmen, tots tres junts. Quan veus que el PP aplica al PP la mateixa recepta de la crispació que van encetar un llunyà 1993. Quan comptes els minuts que falten perquè algú de la línia dura digui que Rajoy ha traït les víctimes del terrorisme. Quan veus tot això..., però com no volen que tinguem enveja?

Sí, matin-se entre vostès, però no ens oblidin. Nosaltres també som persones i tenim els nostres sentiments.

AVUI

Encara que no se'n parli gaire (segurament perquè cap televisió l'emet en directe i a causa dels escàndols que setmana rera setmana apareixen al voltant del ciclisme), avui comença la darrera setmana del Giro d'Itàlia, la segona volta per etapes més important del món, darrera del mític Tour de France. I, després de la cronoescalada d'avui, Alberto Contador segueix sent el líder. Un ciclista que, en principi, no havia de participar-hi perquè el seu equip, l'Astana, està embolicat en molts dels escàndols que abans deia. De moment, però, el Tour ha dit que no el vol. A veure què passarà fins al juliol.

per això pago un abonament mensual de 80 euros? per anar a treballar amb cotxe?

Matí d'incidències a Renfe. Les línies 1, 3, 4 i 7 de Rodalies, és a dir, totes menys la 2, funcionen amb retards d'entre 20 i 40 minuts a causa d'una caiguda de tensió que ha deixat dos trens aturats al túnel de la plaça de Catalunya. Els dos combois s'han estat dins del túnel més d'una hora, segons han assegurat alguns testimonis. Bona part d'aquesta estona els passatgers han estat a les fosques a l'interior dels vagons i s'han viscut moments d'angoixa. Segons informa Renfe, s'ha recuperat la tensió parcialment i els dos trens han pogut continuar la marxa.

D'altra banda, l'avaria d'un tren prop de Caldes de Malavella poc després de les nou del matí provoca retards de fins a 45 minuts en tota la línia Barcelona-Girona-Portbou. L'avaria obliga a circular per via única els combois entre Caldes i Girona. Tècnics de la companyia estan intentant reparar el tren avariat, però de moment no hi ha previsió de quan es podrà normalitzar el servei.

I encara una altra incidència, en aquest cas a Barberà del Vallès, ha causat retards de quinze minuts a la línia C-4, que uneix Terrassa amb l'Hospitalet, quan un tren, per causes que es desconeixen, ha tingut una avaria que ha obligat els passatgers a baixar del tren i esperar el següent. El tren avariat l'han desviat a una via que està fora de la circulació diària de trens a Montcada Bifurcació.

EL PERIODICO

Passa-ho!

PARLEM COM VOLEN ELS TERRORISTES

Iu Forn

Aquesta ha estat una setmana plena d'informació sobre ETA. I com acostuma a passar sempre que parlem d'aquesta banda de terroristes, els mitjans de comunicació hem anat a petar a les mateixes expressions de sempre. Que si els legals, que si els alliberats, que si els comandos...

Fa uns dies li vaig sentir al professor de comunicació Lluís Pastor una reflexió que em rondava pel cap feia temps. Em va alegrar molt no estar sol. I quan l'hi vaig comentar, a ell també. O sigui que ara ja en som dos que estem sols. Per què carai continuem usant els eufemismes que han construït els terroristes per legitimar-se des del llenguatge? Per què utilitzem el seu lèxic? Estem explicant les coses com ells volen que siguin explicades. Els estem donant una èpica que no existeix, que no tenen. En la guerra de la propaganda, encara no ens hem adonat que els hem fet guanyadors.

Parlem de terroristes legals. Legals? Què vol dir ser legal? Legals som vostè i jo, no els que maten. Si ens referim a un terrorista no fitxat per la policia, llavors parlem d'un assassí no fitxat, com la mateixa expressió indica, i no d'una persona legal o il·legal. Alliberats? Què vol dir que un paio d'ETA és un membre alliberat? Què passa, que abans era esclau? D'aquesta mena d'individus (i indivídues) tota la vida n'hem dit assassí a sou. Kale borroka? La traducció és lluita al carrer. Cremar contenidors, entitats bancàries, negocis particulars o cotxes no és cap lluita sinó vandalisme. Terrorisme de baixa intensitat? Això és com dir que una dona està una miqueta embarassada. O n'està o no n'està. Comando? Ah, però això és una guerra? No, perdoni, aquesta gent són grups d'assassins units en grups per continuar assassinant. Oi que els grups d'atracadors de bancs són bandes? Doncs aquests també.

Sí, ja sé que costa abandonar la comoditat de les inèrcies, però podríem començar a intentar-ho, no creu?

AVUI

Encara ha quedat massa endavant aquest paio ...

Falta un quart d'hora perquè comenci el Gran Premi de Mònaco de Fòrmula 1. Què n'espero? Accidents a la sortida, birolles a les curves, abandonaments, Safety Car, pluja ...

Veieu les taques grogues que hi ha al sud-oest de Girona? Doncs allà sota hi era jo fa una estona. I no precisament a cobert ... Avui al matí he anat a la cursa de Vilablareix i ha estat una mica passada per aigua. Al principi un xim-xim que no molestava molt, però en canvi sí que ho feia el vent. Però cap a l'equador de la cursa, la pluja s'ha fet més intensa. Quan he arribat, he arreplegat el que em donaven i cap al cotxe. Deu haver estat la postmarxa més curta.
Feia temps que no feia aquesta cursa, però el recorregut segueix sent el mateix. Surts del pavelló esportiu, travesses l'autopista i t'enfiles cap al polígon industrial. I, després, cap amunt fins arribar a Sant Roc. I la resta tot baixada. Al final, 10 quilòmetres (suposo, perquè no estaven marcats) en un temps de 49m16s.

GIRONA-ACB

Girona a l'ACB

Campanya: "GIRONA A L'ACB", ajuda'ns!!!!!!!
Comença una gran campanya a GIRONA!

Ens estem movent i en pokes hores hem aconseguit el suport de moltes persones! Ajuda'ns!!!

No podem permetre que el CB GIRONA desaparegui del mapa. Almenys no serà perquè els aficionats no ho haguem intentat. No permetrem que diguin "Girona no mereixia un club a ACB". En tot cas hauran de dir que "Tot i les multitudinàries protestes, ens quedem sense ACB". S'estan preparant mobilitzacions, hem d'informar com més gent en menys temps millor, no tenim gaires dies.

Per agilitzar les cadenes de mail, recomanem que tothom reenvïi aquest correu a penyapolska@gmail.com
No cal que hi escriviu res, és simplement per tenir el vostre correu en una base de dades per fer els mails massius avisant de concentracions i activitats per salvar el nostre club. Així farem la cadena més ràpida.

No s'utilitzarà el vostre correu per cap més cosa que no sigui aquesta, paraula!

GIRONA A L'ACB!

REENVIEU A TOTS ELS QUI PUGUIN ESTAR INTERESSATS, SI US PLAU! ENS NECESSITEM ELS UNS ALS ALTRES!

Des d'aquí us demanem que si voleu que Girona seguiexi a l'acb ens ajudeu a escampart aquest escrit per tots els fotologs, mails, sms.... Només si ens unim aconseguirem alguna cosa!

Els Engaviats i els Polska ja ens hem posat les piles i només demanem participació... Se n'està preparant una de molt grossa us ho asseguro!!!!!!!!!

Per els k no us volgueu kedar de braços plegats alguns ja portem aquest eslògan penjat als vidres del cotxe i l'estem repartint per tot arreu! Podeu fer llençols de protesta i penjar-los als balcons...
totes les idees són benvingudes!

Som-hi girona!!! Ens els propers dies tindrem disponible una web on s'anirà informant de tot!

No sé si encara ho recordareu però l'any passat es van instal·lar unes orenetes al garatge. Van fer el seu niu, van tenir les seves cries però passat l'estiu van marxar. Doncs ja han tornat. Pares i cries. I es veu que l'habitatge no està tan malament en el mon orenetil, perquè les cries s'han fet la seva pròpia caseta. I també han tingut les seves cries. Molt bucòlic tot. Excepte les cagarades que campen pel terra ...

EL WEB NEGRE

Pel maig cada dia un raig. Avui un raig de 7 litres. I amb regal.

converses de vagó

Altres dies us he parlat de les experiències que es té als vagons dels trens. Avui us n'explicaré una altra. Ja comença a fer caloreta i això es nota quan esperes el tren a Sils. Arriba el tren, entres al vagó i l'aire condicionat funcionant ... mmm, que bé! Quan vaig cap a Figueres agafo el tren de les 13.24. Acabo de dinar i la digestió fa la seva feina. Per tant, ben assegut al seient, una temperatura formidable, el trum trum del tren ... i acabes agafant una nyona impressionant. Agafes la posició (i la bossa) i comences a pesar figues. Com que Figueres és final de trajecte, no passa res si t'adorms ... Fins aquí tot idíl·lic. Fins que arribem a Girona. En aquesta parada, sol pujar cada dia uns senyors grans que sempre s'asseuen al mateix vagó. A la que obren la porta del vagó i comencen a pujar ja els sento. No és que cridin però tenen una veu molt greu. Sobretot una senyora. Tenen accent valencià i baixen a Flaçà. Per tant, la seva convivència només dura 15 minuts. Però només de sentir-la ja em treu la son i em fa entrar una mala llet ... oi que emprenya estar començant a agafar el son de la migdiada i que us despertin a crits? Doncs aquesta sensació la tinc cada cop que puja aquesta senyora a Girona. Un cop baixen a Flaçà, encara em queda un quart d'hora més i intento tornar a reemprendre el son, però poques vegades funciona. Avui ha estat un dia d'aquests.

EL WEB NEGRE

AVUI

merda, merda i més merda

Des de nadal que fan vaga els serveis d'escombraries de tot Nàpols. I així estan els carrers i les carreteres. Sense comentaris. Made in Italy.

Recordem que aquest cap de setmana se celebra el Gran Premi de Mònaco de Fòrmula 1. A què es degut que els pilots tinguin tants accidents? Que s'entretenen amb altres coses?

EL WEB NEGRE

cataclinc clinc clinc

És el soroll que ha fet la caixa registradora de la gasolinera quan he anat a omplir el dipòsit ... 81 euros !!!! Està tot fatal!

ja tenim campió

AVUI

Passa-ho!

EL MENÚ DE SOLBES (HIPOCALÒRIC)

Iu Forn

Quin èxit, el sopar d'ahir amb tots els president autonòmics socialistes, escolti. Aquest cop al pobre Castells ni van atracar-lo a la sortida ni res. I a més va aconseguir conservar el rellotge i el bolígraf. Lamentablement, amb la cartera no va tenir tanta sort. És que va deixar-se-la a l'americana i es veu que el president extremeny era l'encarregat de la consigna.

El menú tenia dues parts. Primer van fer un pica-pica amb un guisat de moltes galtes i molt de morro, trinxat d'Estatut, carpaccio d'aspiracions, escuma de bilitoralitat (és una adaptació de la bilateralitat consistent a donar una llauna de fabada litoral a cada autonomia i que s'espavilin, que ja són grandetes), i remenat de 9 d'agost, fet amb la clàssica recepta de tota la vida. S'agafa el calendari que marca la llei per aplicar el nou finançament, se li donen voltes i més voltes i es serveix un 9 d'agost, sí, però no del 2008, sinó del 2408. Però del que no va faltar va ser de bacallà (la gràcia és que cal llegir-lo va callar). Cada cop que en Castells va obrir la boca demanant fer complir la llei, en Solbes va callar.

I, de segons, gran botifarrada. Miri si va ser gran que el ministre va esquerdar-se l'húmer per tres bandes de la mateixa força que usava per anar-ne fent. Balances fiscals? Pam!!! Botifarra ben grossa. Cessió d'impostos? Patapam!!! Immensa botifarra. Al pobre Solbes li va quedar la zona dels bíceps d'un color vermell morat que feia cosa de mirar i tot. Res, però: el 061 va immobilitzar-li el braç, va posar-li una pomadeta i ara està molt millor.

De postres enculant de xocolata (jo tenia entès que se'n deia coulant, però tractant-se de finançament es veu que és molt més propi anomenar-ho així) i mató de drap. El mató era per menjar i el drap per anar-nos torejant. Vaja, com sempre. Res de cafè, que diu en Solbes que excita (així està ell) i, au, fins a la pròxima. El compte, per descomptat, van passar-l'hi al Castells.

AVUI

els instants previs

comença la final

És un dels pocs partits a l'any obligat a veure. Encara que no hi jugui el teu equip.

EL WEB NEGRE

Un altre cap de setmana intens

Com ja va passar amb la setmana passada, aquest diumenge torna a haver-hi unes quantes curses al nostre voltant.

25 de maig de 2008

XIX Marxa popular de Celrà.
Recorregut: 11 quilòmetres
Lloc i hora de sortida: Pavelló a les 8.30h.

Marxa de la Garoina de Palafrugell.
Sortida a les 8 del matí del Camp d'en Prats.

XI Cursa popular de Tossa de Mar.
Recorregut: 5 i 12 quilòmetres.
9h del matí al Pavelló esportiu

XIX Cursa popluar de Sant Roc. Vilablareix.
Recorregut: 10 quilòmetres.
8h del matí al Pavelló municipal.

Com ja és costum, optaré per la cursa de Vilablareix, feta en un gran nombre d'ocasions.

El Panteó d'Agrippa

El primer cop el vam veure de fora i ara de dins. És el Panteó. Amb la seva cúpula característica i el forat ben rodonet a dalt de tot.

Una cascada submarina explica el misteri de la gamba de Palamós

¿Per què la coneguda com a gamba de Palamós desapareix periòdicament dels caladors? Aquest és el misteri que pescadors i científics feia dècades que volien resoldre. Finalment, després de dos anys d'investigació, biòlegs, geòlegs i enginyers marítims del Consell Superior d'Investigacions Científiques, de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya hi han trobat la resposta: els forts corrents marins que es formen al cap de Creus fan baixar les gambes fins a 2.000 metres de profunditat, on les xarxes dels pescadors no les poden atrapar. S'ha de tenir en compte que les captures es realitzen a un màxim de 800 metres.
Aquestes enormes cascades marines també tenen la seva part positiva. Els corrents arrosseguen més nutrients per a les gambes: petits cucs i mol.luscos. "Aquest aliment garanteix la supervivència de l'espècie i una enorme reproducció. Dos o tres anys després les gambes tornen a pujar i llavors els caladors es tornen a omplir i la pesca és molt abundant", va explicar el biòleg de l'Institut de Ciències del Mar Joan Baptista Company. Els científics autors de l'estudi van pronosticar que cap a l'any 2011 es podria produir una nova cascada submarina que torni a desplaçar les gambes. Tot dependrà del clima.

EL PERIODICO

EL PERIODICO

Passa-ho!

RAJOY, OBJECTIU DE LA BRUNETE

Iu Forn

Hola, som els senyors (i senyores) Brunete. Com haurà comprovat, els nostres canons han girat 180 graus i ara disparen a Mariano Rajoy. Home (i dona), és que, com s'atreveix aquest paio a apartar els durs (i les dures) de la primera línia de combat? Però, qui s'ha cregut que és, el que mana al PP? No, escolti, aquí manem nosaltres i a nosaltres cada dia ens calen tones i tones de crispació per omplir moltes hores de ràdio i moltes pàgines de diari. I si aquí comencem a fer el nena, a veure si al final en comptes d'insultar, mentir, fabular i manipular haurem d'acabar fent periodisme. Ni parlar-ne!!!

A més, ¿aquest Rajoy està en condicions de provar la seva innocència? De petit, a l'escola, duia posada una bata... una bata és una... bataesuna... Mmmm, Batasuna, oi? I quan anava d'excursió sempre duia motxilla... Una motxilla? Interessant. I una vegada, sortint d'un míting a Donosti, va anar a un restaurant, i el cambrer li va demanar: "Merluza o chuleta de ternera?". I ell va dir: "Ternera". Iosu Ternera!! Comença a quadrar tot... I, a més, Rajoy porta barba... vaja, com tots els islamistes. I és un fan del pilot Michael Schumacher, que vol dir sabater en alemany... ¿Ho veu com tot acaba lligant? Zapatero, islamistes, ETA, motxilla... Senyor Rajoy, on era vostè l'11-M al matí?

I, de passada, ens explica per què els seus dos fills han nascut en una clínica de BCN. Miri que n'hi ha, de clíniques al món, i en tria una de catalana. Per què? És claríssim. Amb l'excusa, va poder estar-s'hi uns dies i, d'incògnit, aprendre les tècniques nazis que s'hi apliquen per eradicar el castellà. I segur que també va visitar els camps de concentració on es reeduca els que es neguen a veure TV3 i els búnquers secrets on ensenyen els nens a adorar l'Oleguer Presas, a trencar la pàtria i a renegar de la sagrada Constitució.

Vagi-se'n, senyor Rajoy. O millor encara, quedi's, que així el podrem fer fora nosaltres en persona.

AVUI

Ahir va ser la marxa de Sant Gregori, concretament la vintena edició. Vam sortir puntuals a les 9 del matí seguint el riu Ter fins que vam arribar al lloc on se separaven les dues curses. La llarga, que és la que vaig fer, era de 13 quilòmetres i fins a aquest punt tot era planer. Però a partir d'aquí, tira cap amunt. Rampes, rampes i més rampes. Uns 25 minuts de pujar. Al final de tant pujar, a caminar una estona perquè no cal tenir agulletes l'endemà. I després tot baixada, però una baixada que no et permet descansar ja que tot eren corriols i anaves més temps ajupit evitant branques. Al final, després d'una horeta i quatre minuts arribava a la meta.

Pel que fa a la classificació, vaig quedar en la tercera posició de la categoria sènior i vuitè de la general. No està gens malament, tot i que hi havia poca gent.

EL PERIODICO