Pujar, baixar i tornar a pujar. La marxa de Bonmatí és així. Després de discutir que si la de 10 o la de 15 (la de 22 no l'han considerat, encara que si ara fos segurament l'escolliria), en David, en Narcís i jo hem fet la de 15. Els primers dos quilòmetres plans, però a partir d'aquí cap amunt. Però no falses pujades, caminots que obligaven anar d'un en un, amb uns pendents semblants a l'Everest. Al final, 1 hora i 21 minuts, set minuts menys que en Narcís i uns 9 que en David. I la setmana que ve, la mitja marató de Banyoles.
1 comentari:
Parets, autèntiques parets... l'any que ve portaré una corda d'escalada, grampons i piolet... les agulletes no han servit d'excusa per, ahir, fer un entrenament normal... David.
Publica un comentari a l'entrada