Pel darrere

Pit petit

A Catalunya, com a la majoria de societats benestants, s'imposen els pits petits. Són símbol d'elegància i de joventut, d'aquella eterna adolescència en la qual ens volem instal·lar tota la vida.

Albert Om

Un estudi mèdic assegura que a Catalunya homes i dones han crescut tres centímetres d'alçada en els últims 20 anys. Els homes també ens hem engreixat, mentre que les dones -que s'ocupen més de la seva imatge i que s'alimenten millor- han mantingut el mateix índex de massa corporal. El diagnòstic coincideix amb el que veiem cada dia pel carrer; que, per bé o per mal, ja som a l'alçada dels europeus més benestants. Sí que hi he trobat a faltar, en canvi, una idea que fa temps que em volta pel cap. Una idea que no és fruit de cap estudi rigorós, sinó de la simple observació. Tinc la sensació que, en aquests 20 anys, la dona catalana ha perdut pit i que el pit ha perdut el monopoli sensual del cos femení. Ara l'atenció s'ha repartit de forma més democràtica cap a altres zones del cos. El melic ha sortit de l'armari, i amb ell la cintura i els malucs també estan sotmesos a exposició pública. El model Pamela Anderson dels anys 80 ha quedat obsolet i hem passat al model Shakira. És indubtable que ha canviat el cànon estètic. Ara es porta una dona més andrògina, més alta, més prima i més estilitzada. I per a aquest model els pits grans fan nosa. A part dels cànons estètics, a aquesta transformació anatòmica també hi han contribuït el canvi d'hàbits alimentaris, l'accés general a l'educació i a la sanitat pública, l'edat en què ara es tenen els fills i la reducció en el nombre d'embarassos.

Fa tants mesos que em volta pel cap aquesta idea, que a l'octubre ja vaig retallar una entrevista de Lluís Amiguet a La Vanguardia amb un cirurgià estètic dels Estats Units. Deia el doctor Thomas Biggs que només les classes baixes prefereixen els pits grans i posava com a exemple les diferències entre un Estat del sud del seu país i la gran ciutat nord-americana: a Texas, la mitjana de les pròtesis mamàries que implanten en les operacions d'estètica és de 280 cc, per només 200 cc en les intervencions que es fan a Nova York.

Grans ciutats, pits petits. Com més calés, menys pits. La hipòtesi és que les catalanes que ara són a la ratlla dels 30 anys tenen menys pit que no pas tenien les seves mares en aquesta mateixa edat. A veure si un estudi ho corrobora, abans que els homes no ens continuem engreixant i que els pits que es facin més evidents pel carrer siguin, precisament, els nostres.

AVUI