L'hora del tallat

Chacón i la 'titolitis'

Francesc Puigpelat / puigpelat@lamanyana.cat

Al currículum de la candidata Carme Chacón hi havia, fins fa pocs dies, una mentida: que era doctora en dret. La mentida ja ha estat rectificada: ara hi diu que ha fet els cursos de doctorat. No és el primer cas d'un polític que infla el currículum acadèmic: recordem Luis Roldán, que s'atribuïa econòmiques i enginyeria. Per què ho fan? Perquè creuen que els dóna prestigi. I per què ho creuen? Perquè saben que la societat pateix de titolitis.

La titolitis és una malaltia típica de les societats poc desenvolupades i amb una cultura prima i recent. De fet, és una herència de les velles estructures caciquils. Als pobles de començaments del segle XX, ¿qui tenia títols? El capellà, el metge i el notari. Avui en dia, els títols universitaris (i els doctorats) ja els rifen, però no importa: hi ha un residu a la societat pel qual es valora el títol, més enllà de la vàlua real d'una persona. L'àmbit on això és pitjor és en el més immobilista i retrògrad de la nostra societat: la funció pública. La promoció dels funcionaris es realitza en bona part pels títols: pels paperots signats per altres funcionaris. A l'empresa privada, que ha de rendir i donar resultats, els títols tenen menys pes en la promoció.

A alguna gent la pot impressionar que la Carme Chacón sigui doctora. A mi, no. Gens ni mica. Ja sé el que és una tesi doctoral, i sé que aprovar-la no és garantia de res. El que és garantia és la feina del dia a dia, i és per aquesta feina per la qual em formaré la meva opinió. Per exemple, a mi no m'agrada de Carme Chacón que no tingui un discurs propi. Que tot el que diu sigui pla i previsible: consignes de partit. Un polític que només parla en funció de consignes no em mereix credibilitat. Per exemple, tampoc no m'agrada gens Joan Ridao, de qui se sap exactament què dirà abans que obri la boca. Però Joan Ridao, al contrari de la Chacón, és doctor en dret. I què? El converteix el doctorat en una persona menys sectària? (Per cert, que l'únic candidat que té discurs propi és Duran i Lleida, però no és cap mèrit seu: és que CiU és un campi qui pugui.)

Una cosa és el títol i una altra és el mèrit. Sergei Brin i Larry Page no són doctors, però han creat el Google. Bill Gates era un estudiant mediocre. Edison no va trepitjar mai la universitat. La llista de persones competents sense títols seria llarguíssima (només comparable a la llista dels incompetents amb títol).

Per combatre la titolitis és bo explicar un conte de Somerset Maugham. Tracta d'un pobre noi de qui s'apiada un capellà i li ofereix ser campaner de la seva església. Però sorgeix un problema: no sap llegir ni escriure, i el capellà no l'accepta com a campaner. El noi s'ha d'espavilar, es dedica al comerç i, al cap de 40 anys, es converteix en un multimilionari. Un dia, un periodista l'entrevista i li pregunta: "Si vostè, sense saber llegir i escriure, s'ha fet tan ric, ¿fins on hauria arribat sabent de lletra?". I el multimilionari va respondre: "Doncs hauria arribat a campaner".

AVUI