dijous, 28 de febrer del 2008

Passa-ho!

ACABARAN PROMETENT PROMETRE

Iu Forn

Vaig tancar-me en un convent de clausura disposat a no sortir-ne fins a haver-me après tots els ajuts familiars promesos pels candidats d'aquestes apassionants eleccions. Després de tres setmanes, i quan creia haver-ho aconseguit, en ZP (Zapatero Potter) i Don Mariano, au, m'amplien la llista. El mag traient-se calés del barret per a no sé ben bé quines famílies ni seguint quins criteris i el crupier (porta tota la campanya repartint temes com qui reparteix cartes) dient que el dentista serà gratis.

I miri, així és impossible. No sé vostè, però és que jo sóc incapaç de seguir-los. Amb les promeses d'ajuts econòmics d'aquesta gent em passa com amb el vinil, el CD, el DVD, l'MP3, l'MP4... i la mare que va parir tots els sistemes d'àudio inventats i per inventar. Jo, definitivament, ja m'he plantat. O sigui, que de la mateixa manera que em nego a canviar per setena vegada el format dels meus antics LP, també em nego a prestar un segon més d'atenció a les novetats del dia, euro va, euro ve.

Que si donaran 256 euros semestrals a les famílies amb tres fills o més que tinguin menys de 6 anys i el nom del petit comenci per P. Que si hi haurà una desgravació del 21% anual per a les famílies amb fills nascuts en mesos senars i que plorin 3 cops per setmana a partir de les dues de la matinada. Que si hi haurà ajuts mensuals de 48 euros amb 76 cèntims per a les famílies en què el pare tingui una nòmina un 2% superior a la de la mare, sempre que aquesta faci més de cinc anys que omple la declaració de la renda fent una vertical pont mirant a Pamplona i només en cas que els nens necessitin plantilles i l'ortodòncia tingui una renda màxima dos punts per sobre del salari mínim interprofessional multiplicat pel 0,85 del brut de la pensió de l'àvia que hagi quedat vídua fa tres anys o menys d'un home amb una cotització superior als 10 anys.

Per tant, ells que vagin prometent. I quan acabin de prometre totes-totes les promeses, ens fan un resumet ben bonic de tot plegat i, apa, ja els trucarem.

AVUI