és un post antic, però no vol dir que no sigui interessant

Passa-ho!

SETMANA DE VAGUES A EL CORTE CATALÀ

Iu Forn

Si Catalunya fos un gran magatzem, aquesta seria la Setmana de les Vagues. Ja sap, les millors ofertes en protestes per a dona, home, nen. I al departament de la llar, descomptes mai vistos just en època electoral, que és com la Setmana Santa a les vagues d'hostaleria o de Renfe.

I la pregunta sempre és la mateixa: qui té raó, els convocants o els altres (ja sigui la direcció d'una empresa, l'administració o allò que abans se'n deia "la patronal")? En altres èpoques, la resposta era clara: els obrers. El problema és que al segle XXI ja no queden obrers, o sigui que poca raó pot tenir qui ja no existeix. Per no existir ja no existeixen ni "barris de treballadors", eufemisme a recuperar perquè implica l'existència de barris on no penca ni Déu... perdó, perdó!!!! Siguem ecumènicament correctes: on no penca ni Déu, ni Jesús, ni Al·là, ni Jahvè, ni Buda, ni Krisna, ni Brahman.

Per tant, si haig de triar entre la postura d'Ernest Maragall i la dels sindicats (i trio aquest tema com podria triar els conflictes sanitaris o qualsevol altre) no hi ha color a favor del conseller. Per què? Perquè aquí ja ens coneixem tots fa molt de temps i no existeix cosa més conservadora, més corporativista, més anquilosada, més antiga, més allunyada de la realitat i més carrinclona que l'estructura sindical. Ells (i elles) en diuen bé públic, quan realment vol dir el bé propi i particular d'ells mateixos.

Exceptuant algunes coses de Pepe Álvarez (UGT), ¿algú pot citar-me una sola idea moderna, una sola proposta actual o una sola reflexió innovadora feta per un sindicalista? La setmana passada el nostre diari recollia les reflexions de Joan Rosell, president de Foment. Pots estar d'acord o no amb el que proposava, però, coi, almenys explicava un projecte i proposava solucions, encertades o no, per intentar millorar les coses. En canvi, a part de dir sempre que no, que no i que no, ¿vostè ha escoltat en boca d'algun sindicalista una idea que no sigui la d'ancorar-se en privilegis propis d'èpoques remotes?

AVUI