Ni copiar
l'apunt XEVI XIRGO
Jo, què volen que els digui, això que la Chacón aparegués l'altre dia al programa de la Terribas amb una xuleta a la mà no ho trobo tan greu. Si els he de ser sincer, he aprovat algun examen gràcies a les xuletes. I no em diguin que quan estudiaven no es van apuntar mai a la mà una fórmula matemàtica o unes dates d'història en un paperet. El més greu del cas no és la xuleta. Qualsevol estudiant sap que, molt més greu que fer xuletes, és que t'enxampin. Que això sí que fa ser burro. Si Chacón volia dur xuletes, el que és incomprensible és que l'enxampessin. És com quan Montilla va pels pobles signant als llibres d'honor i, de sobte, es treu una llibreteta i copia fil per randa la dedicatòria. Com a mínim, podrien dissimular. Chacón es podia haver posat faldilles i copiar-se les dades a la cuixa, que allà segur que TV3 no l'enfoca. I si jo fos Montilla i no sabés català –és un supòsit– demanaria que cada cop que estigués a punt de signar al llibre d'honor algú m'enviés un sms amb el text. Podria copiar igual, fent veure que mentre escric miro algun missatge urgent, i ningú sospitaria.
EL PUNT
Jo, què volen que els digui, això que la Chacón aparegués l'altre dia al programa de la Terribas amb una xuleta a la mà no ho trobo tan greu. Si els he de ser sincer, he aprovat algun examen gràcies a les xuletes. I no em diguin que quan estudiaven no es van apuntar mai a la mà una fórmula matemàtica o unes dates d'història en un paperet. El més greu del cas no és la xuleta. Qualsevol estudiant sap que, molt més greu que fer xuletes, és que t'enxampin. Que això sí que fa ser burro. Si Chacón volia dur xuletes, el que és incomprensible és que l'enxampessin. És com quan Montilla va pels pobles signant als llibres d'honor i, de sobte, es treu una llibreteta i copia fil per randa la dedicatòria. Com a mínim, podrien dissimular. Chacón es podia haver posat faldilles i copiar-se les dades a la cuixa, que allà segur que TV3 no l'enfoca. I si jo fos Montilla i no sabés català –és un supòsit– demanaria que cada cop que estigués a punt de signar al llibre d'honor algú m'enviés un sms amb el text. Podria copiar igual, fent veure que mentre escric miro algun missatge urgent, i ningú sospitaria.
EL PUNT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada