ELRASCLET

I el perfil del PSC?

Marta Lasalas / mlasalas@avui.cat

Hi ha malestar al govern tripartit. Hi ha desconfiança i mala maror reconcentrada. L'ecosocialista Joan Saura, pillat i atonyinat per tots els flancs, no desaprofita cap ocasió per apuntar-se a la moda de marcar perfil; l'estranya parella Josep-Lluís Carod - Joan Puigcercós, molt pendents del pròxim congrés d'Esquerra, fan bascular el seu paper al govern en funció del nerviós palpitar de la seva formació; i, enmig del sainet, els socialistes són els qui se'n consideren els principals damnificats. Pensen que cada cop que els socis intenten picar l'ullet als respectius votants i militància ho fan a costa d'erosionar la imatge del PSC. A les files socialistes, dins i fora del govern, s'estén cada cop més la idea que ecosocialistes i republicans no són de fiar, que quan venen mal dades els deixen a l'estacada.

Però no queda aquí la cosa. El neguit a les files del PSC amenaça erosionar la imatge del president entre la seva pròpia gent. Ja hi ha qui insinua que potser Montilla no controla l'escenari tan bé com creien. Conclouen que quan fins i tot ICV-EUiA -que necessita el PSC per ser on és- els puja a l'esquena, és que tenen un problema, i greu.

El president, tan o més emprenyat que qualsevol dels seus, l'únic que pot fer de moment és aguantar el xàfec i esperar que passin les eleccions generals de març..., i els congressos..., i qui sap què... Mentrestant, al seu voltant no falta qui apunta cada cop més obertament que la sociovergència seria un mal menor si això els permetés treure's del damunt la pressió d'uns companys de viatge tan díscols i imprevisibles -o massa previsibles-. De mica en mica, els socis estan deixant Montilla sense arguments tant a Madrid com a Catalunya per defensar-los com a companys del govern d'entesa.

AVUI