EL PUNT
divendres, 29 de febrer del 2008
Autònoms
l'apunt XEVI XIRGO
Si vostè és autònom, enhorabona. Potser no ho sap, però és una persona afortunada. Ho dic perquè aquesta setmana, i per primer cop, el govern català ha fet públic un estudi sobre les baixes laborals per malalties comunes. Hi ha dades realment interessants, com ara que l'any passat a Catalunya es van prescriure més d'un milió de baixes laborals, o que la major part d'aquestes van ser per malalties respiratòries. Però hi ha dues dades que a mi m'han cridat especialment l'atenció. I és que del 100% de les baixes de l'any 2007 només un 7,2% corresponien a treballadors autònoms. I que mentre que en el col·lectiu de treballadors adscrits al règim general les baixes solen durar una mitjana de 12,4 dies, en el cas dels autònoms la durada mitjana d'una baixa és de 6,6 dies. Ja sé que hi ha qui fa córrer altres explicacions malintencionades sobre la facilitat amb què a alguns col·lectius se'ls prescriuen les baixes. Però no en faci cas: si vostè és autònom, feliciti's. Té una salut de ferro.
EL PUNT
Si vostè és autònom, enhorabona. Potser no ho sap, però és una persona afortunada. Ho dic perquè aquesta setmana, i per primer cop, el govern català ha fet públic un estudi sobre les baixes laborals per malalties comunes. Hi ha dades realment interessants, com ara que l'any passat a Catalunya es van prescriure més d'un milió de baixes laborals, o que la major part d'aquestes van ser per malalties respiratòries. Però hi ha dues dades que a mi m'han cridat especialment l'atenció. I és que del 100% de les baixes de l'any 2007 només un 7,2% corresponien a treballadors autònoms. I que mentre que en el col·lectiu de treballadors adscrits al règim general les baixes solen durar una mitjana de 12,4 dies, en el cas dels autònoms la durada mitjana d'una baixa és de 6,6 dies. Ja sé que hi ha qui fa córrer altres explicacions malintencionades sobre la facilitat amb què a alguns col·lectius se'ls prescriuen les baixes. Però no en faci cas: si vostè és autònom, feliciti's. Té una salut de ferro.
EL PUNT
dijous, 28 de febrer del 2008
Mitja marató de Banyoles
Aquest diumenge toca la mitja marató de Banyoles. Aquesta va ser la primera mitja que vaig fer i també la que m'ho vaig passar pitjor. I conseqüentment el pitjor temps també. Corria el 2001 i vaig tardar 2h.01m a fer-la. Però ha canviat moltes coses. La primera és que n'he fet 9 (tres vegades Granollers, tres la de Vic i un cop la d'Olot, la de Ripoll i la de Banyoles). El meu millor temps és a Granollers el 2002 amb un temps d'1h.46m.
Però aquest diumenge no es tracta d'anar a fer marca sinó d'iniciar en David en aquest món màgic de les mitges maratons. No són com les marxes tradicionals. És diferent. Ja us ho explicaré.
Però aquest diumenge no es tracta d'anar a fer marca sinó d'iniciar en David en aquest món màgic de les mitges maratons. No són com les marxes tradicionals. És diferent. Ja us ho explicaré.
Passa-ho!
ACABARAN PROMETENT PROMETRE
Iu Forn
Vaig tancar-me en un convent de clausura disposat a no sortir-ne fins a haver-me après tots els ajuts familiars promesos pels candidats d'aquestes apassionants eleccions. Després de tres setmanes, i quan creia haver-ho aconseguit, en ZP (Zapatero Potter) i Don Mariano, au, m'amplien la llista. El mag traient-se calés del barret per a no sé ben bé quines famílies ni seguint quins criteris i el crupier (porta tota la campanya repartint temes com qui reparteix cartes) dient que el dentista serà gratis.
I miri, així és impossible. No sé vostè, però és que jo sóc incapaç de seguir-los. Amb les promeses d'ajuts econòmics d'aquesta gent em passa com amb el vinil, el CD, el DVD, l'MP3, l'MP4... i la mare que va parir tots els sistemes d'àudio inventats i per inventar. Jo, definitivament, ja m'he plantat. O sigui, que de la mateixa manera que em nego a canviar per setena vegada el format dels meus antics LP, també em nego a prestar un segon més d'atenció a les novetats del dia, euro va, euro ve.
Que si donaran 256 euros semestrals a les famílies amb tres fills o més que tinguin menys de 6 anys i el nom del petit comenci per P. Que si hi haurà una desgravació del 21% anual per a les famílies amb fills nascuts en mesos senars i que plorin 3 cops per setmana a partir de les dues de la matinada. Que si hi haurà ajuts mensuals de 48 euros amb 76 cèntims per a les famílies en què el pare tingui una nòmina un 2% superior a la de la mare, sempre que aquesta faci més de cinc anys que omple la declaració de la renda fent una vertical pont mirant a Pamplona i només en cas que els nens necessitin plantilles i l'ortodòncia tingui una renda màxima dos punts per sobre del salari mínim interprofessional multiplicat pel 0,85 del brut de la pensió de l'àvia que hagi quedat vídua fa tres anys o menys d'un home amb una cotització superior als 10 anys.
Per tant, ells que vagin prometent. I quan acabin de prometre totes-totes les promeses, ens fan un resumet ben bonic de tot plegat i, apa, ja els trucarem.
dimecres, 27 de febrer del 2008
ja sabem que les majories absolutes, siguin del color que siguin, sempre són dolentes ... i més per a Catalunya
El PSOE rozaría la matyoría absoluta si las elecciones se celebraran este miércoles. Según el sondeo de Demométrica para informativos Telecinco, el PSOE obtendría el 44,2% de los votos mientras que el PP recibiría el 38,6%.
Esto se traduce en que los socialistas obtendrían entre 170 y 177 escaños, frente a los 148-152 de los conservadores.
La encuesta muestra también que Convergencia i Unió (CiU) conservaría sus 10 escaños, que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) perdería entre tres y cuatro y que el PNV se quedaría con seis, uno menos que hace cuatro años.
Izquierda Unida mantendría los cinco, aunque podría lograr dos más.
Partido de la Ley Natural
Aquests sí que estan sonats. Observeu el salt de la granota que fan ... Volen reduir les malalties en 3 anys i fer disminuir la delinqüència i el terrorisme.
Quins fenòmens ...
ELRASCLET
I el perfil del PSC?
Marta Lasalas / mlasalas@avui.cat
Hi ha malestar al govern tripartit. Hi ha desconfiança i mala maror reconcentrada. L'ecosocialista Joan Saura, pillat i atonyinat per tots els flancs, no desaprofita cap ocasió per apuntar-se a la moda de marcar perfil; l'estranya parella Josep-Lluís Carod - Joan Puigcercós, molt pendents del pròxim congrés d'Esquerra, fan bascular el seu paper al govern en funció del nerviós palpitar de la seva formació; i, enmig del sainet, els socialistes són els qui se'n consideren els principals damnificats. Pensen que cada cop que els socis intenten picar l'ullet als respectius votants i militància ho fan a costa d'erosionar la imatge del PSC. A les files socialistes, dins i fora del govern, s'estén cada cop més la idea que ecosocialistes i republicans no són de fiar, que quan venen mal dades els deixen a l'estacada.
Però no queda aquí la cosa. El neguit a les files del PSC amenaça erosionar la imatge del president entre la seva pròpia gent. Ja hi ha qui insinua que potser Montilla no controla l'escenari tan bé com creien. Conclouen que quan fins i tot ICV-EUiA -que necessita el PSC per ser on és- els puja a l'esquena, és que tenen un problema, i greu.
El president, tan o més emprenyat que qualsevol dels seus, l'únic que pot fer de moment és aguantar el xàfec i esperar que passin les eleccions generals de març..., i els congressos..., i qui sap què... Mentrestant, al seu voltant no falta qui apunta cada cop més obertament que la sociovergència seria un mal menor si això els permetés treure's del damunt la pressió d'uns companys de viatge tan díscols i imprevisibles -o massa previsibles-. De mica en mica, els socis estan deixant Montilla sense arguments tant a Madrid com a Catalunya per defensar-los com a companys del govern d'entesa.
AVUI
dimarts, 26 de febrer del 2008
No sé si sou uns d'aquests 13 milions que ahir vam veure el debat ZP-Rajoy. Però ja us puc dir que no veuré el següent. En primer lloc, es diran alguna cosa de nou? El món haurà canviat en una setmana?. En segon lloc, no és un debat. Cadascú fa el seu discurs, Rajoy acusa ZP d'agredir les víctimes d'ETA i a la següent rèplica, ZP es posa a parlar d'un altre tema. Et diuen agressor i no li dius res?. En tercer lloc, ball de xifres. I totes veritat. És veritat que en quatre anys el percentatge d'atur ha baixat? Sí. I que la població desocupada també? Sí. Estem bojos? No. El que passa és que la població espanyola ha crescut molt en quatre anys.
I el que m'ha fet acabar de decidir és la Chacón parlant avui del debat. Parlant de Rajoy en comptes de ZP.
I el que m'ha fet acabar de decidir és la Chacón parlant avui del debat. Parlant de Rajoy en comptes de ZP.
és un post antic, però no vol dir que no sigui interessant
Passa-ho!
SETMANA DE VAGUES A EL CORTE CATALÀ
Iu Forn
Si Catalunya fos un gran magatzem, aquesta seria la Setmana de les Vagues. Ja sap, les millors ofertes en protestes per a dona, home, nen. I al departament de la llar, descomptes mai vistos just en època electoral, que és com la Setmana Santa a les vagues d'hostaleria o de Renfe.
I la pregunta sempre és la mateixa: qui té raó, els convocants o els altres (ja sigui la direcció d'una empresa, l'administració o allò que abans se'n deia "la patronal")? En altres èpoques, la resposta era clara: els obrers. El problema és que al segle XXI ja no queden obrers, o sigui que poca raó pot tenir qui ja no existeix. Per no existir ja no existeixen ni "barris de treballadors", eufemisme a recuperar perquè implica l'existència de barris on no penca ni Déu... perdó, perdó!!!! Siguem ecumènicament correctes: on no penca ni Déu, ni Jesús, ni Al·là, ni Jahvè, ni Buda, ni Krisna, ni Brahman.
Per tant, si haig de triar entre la postura d'Ernest Maragall i la dels sindicats (i trio aquest tema com podria triar els conflictes sanitaris o qualsevol altre) no hi ha color a favor del conseller. Per què? Perquè aquí ja ens coneixem tots fa molt de temps i no existeix cosa més conservadora, més corporativista, més anquilosada, més antiga, més allunyada de la realitat i més carrinclona que l'estructura sindical. Ells (i elles) en diuen bé públic, quan realment vol dir el bé propi i particular d'ells mateixos.
Exceptuant algunes coses de Pepe Álvarez (UGT), ¿algú pot citar-me una sola idea moderna, una sola proposta actual o una sola reflexió innovadora feta per un sindicalista? La setmana passada el nostre diari recollia les reflexions de Joan Rosell, president de Foment. Pots estar d'acord o no amb el que proposava, però, coi, almenys explicava un projecte i proposava solucions, encertades o no, per intentar millorar les coses. En canvi, a part de dir sempre que no, que no i que no, ¿vostè ha escoltat en boca d'algun sindicalista una idea que no sigui la d'ancorar-se en privilegis propis d'èpoques remotes?
dilluns, 25 de febrer del 2008
TV3, «chunga»
l'apunt CARLES RIBERA
L' altre dia mirava TV3, en horari de màxima audiència, i vaig sentir com el presentador d'un programa i l'entrevistat, tots dos catalans, es preguntaven com era possible que una tercera persona sobre la qual parlaven i que no és catalana ni entén el català seguís els programes de TV3. «Home, amb el català tan chungo que parlem segur que no té cap problema», va dir el presentador, i vinga rialletes per aquí i aplaudiments de la concurrència per allà. El motiu fundacional de la televisió pública d'aquest país és promoure la normalització lingüística de la llengua catalana. No ho dic jo. Ho diu, per no anar més lluny, l'últim Informe de programació dels canals de TVC adreçat a professionals i a les productores, on s'afirma: «En una oferta cada cop més globalitzada i amb un increment important de l'oferta en castellà, TV3 ha de continuar sent referència i model de normalització lingüística, la principal raó de ser de la nostra cadena.» Doncs res, endavant amb aquest rigor, aquest model de referència, que nosaltres ja anem pagant-la. I apagant-la.
EL PUNT
L' altre dia mirava TV3, en horari de màxima audiència, i vaig sentir com el presentador d'un programa i l'entrevistat, tots dos catalans, es preguntaven com era possible que una tercera persona sobre la qual parlaven i que no és catalana ni entén el català seguís els programes de TV3. «Home, amb el català tan chungo que parlem segur que no té cap problema», va dir el presentador, i vinga rialletes per aquí i aplaudiments de la concurrència per allà. El motiu fundacional de la televisió pública d'aquest país és promoure la normalització lingüística de la llengua catalana. No ho dic jo. Ho diu, per no anar més lluny, l'últim Informe de programació dels canals de TVC adreçat a professionals i a les productores, on s'afirma: «En una oferta cada cop més globalitzada i amb un increment important de l'oferta en castellà, TV3 ha de continuar sent referència i model de normalització lingüística, la principal raó de ser de la nostra cadena.» Doncs res, endavant amb aquest rigor, aquest model de referència, que nosaltres ja anem pagant-la. I apagant-la.
EL PUNT
diumenge, 24 de febrer del 2008
Bonmatí
Pujar, baixar i tornar a pujar. La marxa de Bonmatí és així. Després de discutir que si la de 10 o la de 15 (la de 22 no l'han considerat, encara que si ara fos segurament l'escolliria), en David, en Narcís i jo hem fet la de 15. Els primers dos quilòmetres plans, però a partir d'aquí cap amunt. Però no falses pujades, caminots que obligaven anar d'un en un, amb uns pendents semblants a l'Everest. Al final, 1 hora i 21 minuts, set minuts menys que en Narcís i uns 9 que en David. I la setmana que ve, la mitja marató de Banyoles.
Dotzena victòria del Girona, amb un balanç de 12-10 i amb un Gasol amb 37 punts de valoració. Un altre MVP?
ACB
Industrials
l'apunt XEVI XIRGO
Aquesta setmana, si Déu vol, tindré la sort que un industrial a qui fa dos anys vaig encarregar una feina vindrà a enllestir-la. Jo no tenia pressa i ell tampoc. He explicat en més d'una ocasió el dia aquell que va venir un lampista a prendre mides per una feina que vam emparaular per a l'endemà, i que no el vaig veure mai més. El pintor, amb qui havia parlat per telèfon, ja ni es va presentar. Han passat els anys i aquests darrers dies he hagut de tornar a contactar amb això que en diuen industrials. La sensació és que ara són més complidors. Ara, de cop, els paletes, els fusters, els pintors i els lampistes s'han tornat complidors? L'expressió l'he manllevat d'un promotor immobiliari que l'altre dia sortia a TV3. Deia: «Les coses estan canviant: abans, nosaltres despatxàvem pisos, un rere l'altre; ara ja no els despatxem, ara els hem de vendre, un a un.» Deu ser de les poques coses bones que té la crisi aquesta: ara els industrials ja no ens fan un favor venint; ara els fem un favor nosaltres dient-los que vinguin.
EL PUNT
Aquesta setmana, si Déu vol, tindré la sort que un industrial a qui fa dos anys vaig encarregar una feina vindrà a enllestir-la. Jo no tenia pressa i ell tampoc. He explicat en més d'una ocasió el dia aquell que va venir un lampista a prendre mides per una feina que vam emparaular per a l'endemà, i que no el vaig veure mai més. El pintor, amb qui havia parlat per telèfon, ja ni es va presentar. Han passat els anys i aquests darrers dies he hagut de tornar a contactar amb això que en diuen industrials. La sensació és que ara són més complidors. Ara, de cop, els paletes, els fusters, els pintors i els lampistes s'han tornat complidors? L'expressió l'he manllevat d'un promotor immobiliari que l'altre dia sortia a TV3. Deia: «Les coses estan canviant: abans, nosaltres despatxàvem pisos, un rere l'altre; ara ja no els despatxem, ara els hem de vendre, un a un.» Deu ser de les poques coses bones que té la crisi aquesta: ara els industrials ja no ens fan un favor venint; ara els fem un favor nosaltres dient-los que vinguin.
EL PUNT
dissabte, 23 de febrer del 2008
Marxa de Bonmatí
Agafant una tradició de fa molts anys, demà començo una nova tanda de marxes i curses per tota la geografia catalana. I demà toca la marxa de Bonmatí. Aquesta marxa fa molts anys que la fem i al principi sempre era d'uns 18 o 19 quilòmetres (d'això deu fer uns 15 o 20 anys, quan les marxes eren marxes). Però ja fa força anys que han anat reduint el nombre de quilòmetres, oferint-ne una versió més reduïda. Les últimes edicions sempre feia la curta (d'uns nou quilòmetres), però sempre amb constants pujades i baixades. Però aquest any serà diferent. Si el genoll m'ho permet (tinc unes molèsties), penso fer la de 15 quilòmetres i segons com em vegi al llarg de la marxa intentaré fer la de 22. A més, cal tenir en compte que la setmana que ve és la Mitja Marató de Banyoles i em servirà per fer cames. Demà ja us diré com ha anat tot.
L'hora del tallat
Chacón i la 'titolitis'
Francesc Puigpelat / puigpelat@lamanyana.cat
Al currículum de la candidata Carme Chacón hi havia, fins fa pocs dies, una mentida: que era doctora en dret. La mentida ja ha estat rectificada: ara hi diu que ha fet els cursos de doctorat. No és el primer cas d'un polític que infla el currículum acadèmic: recordem Luis Roldán, que s'atribuïa econòmiques i enginyeria. Per què ho fan? Perquè creuen que els dóna prestigi. I per què ho creuen? Perquè saben que la societat pateix de titolitis.
La titolitis és una malaltia típica de les societats poc desenvolupades i amb una cultura prima i recent. De fet, és una herència de les velles estructures caciquils. Als pobles de començaments del segle XX, ¿qui tenia títols? El capellà, el metge i el notari. Avui en dia, els títols universitaris (i els doctorats) ja els rifen, però no importa: hi ha un residu a la societat pel qual es valora el títol, més enllà de la vàlua real d'una persona. L'àmbit on això és pitjor és en el més immobilista i retrògrad de la nostra societat: la funció pública. La promoció dels funcionaris es realitza en bona part pels títols: pels paperots signats per altres funcionaris. A l'empresa privada, que ha de rendir i donar resultats, els títols tenen menys pes en la promoció.
A alguna gent la pot impressionar que la Carme Chacón sigui doctora. A mi, no. Gens ni mica. Ja sé el que és una tesi doctoral, i sé que aprovar-la no és garantia de res. El que és garantia és la feina del dia a dia, i és per aquesta feina per la qual em formaré la meva opinió. Per exemple, a mi no m'agrada de Carme Chacón que no tingui un discurs propi. Que tot el que diu sigui pla i previsible: consignes de partit. Un polític que només parla en funció de consignes no em mereix credibilitat. Per exemple, tampoc no m'agrada gens Joan Ridao, de qui se sap exactament què dirà abans que obri la boca. Però Joan Ridao, al contrari de la Chacón, és doctor en dret. I què? El converteix el doctorat en una persona menys sectària? (Per cert, que l'únic candidat que té discurs propi és Duran i Lleida, però no és cap mèrit seu: és que CiU és un campi qui pugui.)
Una cosa és el títol i una altra és el mèrit. Sergei Brin i Larry Page no són doctors, però han creat el Google. Bill Gates era un estudiant mediocre. Edison no va trepitjar mai la universitat. La llista de persones competents sense títols seria llarguíssima (només comparable a la llista dels incompetents amb títol).
Per combatre la titolitis és bo explicar un conte de Somerset Maugham. Tracta d'un pobre noi de qui s'apiada un capellà i li ofereix ser campaner de la seva església. Però sorgeix un problema: no sap llegir ni escriure, i el capellà no l'accepta com a campaner. El noi s'ha d'espavilar, es dedica al comerç i, al cap de 40 anys, es converteix en un multimilionari. Un dia, un periodista l'entrevista i li pregunta: "Si vostè, sense saber llegir i escriure, s'ha fet tan ric, ¿fins on hauria arribat sabent de lletra?". I el multimilionari va respondre: "Doncs hauria arribat a campaner".
divendres, 22 de febrer del 2008
Gasoil
l'apunt XEVI XIRGO
Parlo amb el propietari d'una benzinera. Em diu que els que omplim el dipòsit del vehicle fins a dalt cada cop som menys. Jo sempre he tingut la teoria que això de la benzina no és com el pa o les mongetes, que et pot acabar caducant abans no ho consumeixis, o que si en tens més n'acabes menjant més. La benzina del dipòsit sempre la gastes. I, a diferència del gelat o els iogurts de la nevera, no fas pas més quilòmetres perquè tinguis més benzina. O sigui que solc omplir fins a dalt cada cop que hi vaig. Però darrerament tinc la sensació que el dipòsit perd o que és cada cop més gran. Abans –i quan dic abans vull dir fa quatre dies– amb 50 euros l'omplia, i ara amb 60 o 70 a vegades faig curt. M'ho he mirat i no, em sembla que el dipòsit no perd. Es veu que el darrer any el gasoil es va apujar un 18,6%, i la benzina un 16,2%. O sigui que un dia d'aquests passaré al bàndol d'aquesta majoria silenciosa que omple el dipòsit de 30 euros en 30 euros. Trist recurs, ja ho sé. Però a mi, com al de l'acudit, no em fotran pas.
Parlo amb el propietari d'una benzinera. Em diu que els que omplim el dipòsit del vehicle fins a dalt cada cop som menys. Jo sempre he tingut la teoria que això de la benzina no és com el pa o les mongetes, que et pot acabar caducant abans no ho consumeixis, o que si en tens més n'acabes menjant més. La benzina del dipòsit sempre la gastes. I, a diferència del gelat o els iogurts de la nevera, no fas pas més quilòmetres perquè tinguis més benzina. O sigui que solc omplir fins a dalt cada cop que hi vaig. Però darrerament tinc la sensació que el dipòsit perd o que és cada cop més gran. Abans –i quan dic abans vull dir fa quatre dies– amb 50 euros l'omplia, i ara amb 60 o 70 a vegades faig curt. M'ho he mirat i no, em sembla que el dipòsit no perd. Es veu que el darrer any el gasoil es va apujar un 18,6%, i la benzina un 16,2%. O sigui que un dia d'aquests passaré al bàndol d'aquesta majoria silenciosa que omple el dipòsit de 30 euros en 30 euros. Trist recurs, ja ho sé. Però a mi, com al de l'acudit, no em fotran pas.
dijous, 21 de febrer del 2008
Ikas komunitateak kongresua - Bilbao 18-19 de febrer
Sortida de Figueres a les 8 del matí de diumenge. Arribada a Sant Sebastià a dos quarts de tres. Dinar a la Concha i cap a Bilbao, final de trajecte. Dilluns i dimarts de conferència en conferència i dimecres sant tornem-hi al cole.
dimecres, 20 de febrer del 2008
dissabte, 16 de febrer del 2008
Diumenge, dilluns i dimarts aquest bloc patirà una inactivitat més llarga del que és normal. El motiu és que marxo a Bilbao per assistir a un congrés de comunitats d'aprenentatge. Pels que es pensin que marxo per anar de tapes, veure txakolí o visitar el Gugenheim ( o alguna cosa així), us deixo l'enllaç ... aquí. Fins dimecres !!
El Departamento de Educación, Universidades e Investigación del Gobierno Vasco ha organizado el congreso ikas.kom para dar a conocer el Programa Comunidades de Aprendizaje y el Plan de Extensión de las mismas. Este congreso se celebrará los días 18 y 19 de febrero, en el Palacio Euskalduna de Bilbao. Bajo los lemas “Hezkuntzaren emaitza, guztion elkarlana” y “Calidad para todo el alumnado” se quiere impulsar y reforzar la idea de la importancia de la colaboración de todas las personas que componen la comunidad para conseguir el éxito escolar de todo el alumnado. El alumnado, profesorado, familiares, personal de administración y servicios, agentes sociales,… todas las personas, tenemos algo que aportar en el ámbito educativo, entre todas tenemos que impulsar la comunicación y llevar adelante los proyectos que mejoren la calidad educativa. Por lo tanto, os invitamos a participar en el congreso ikas.kom.
divendres, 15 de febrer del 2008
Polònia
Per això en Losantos vol querellar-se contra el programa ... no sap que tothom té un passat?
Passa-ho!
ÉS UN DRAGON KHAN, PERÒ BLINDAT
Iu Forn
Asil La Moqueta Feliç. Assistim a la visita que un nét (o una néta) fa al seu avi. Resulta que a la classe d'història antiga li han encarregat un treball sobre el tripartit 1 i el tripartit 2 i el xicot (o la xicota) pensa que allà trobarà tota la informació que necessita.
"Ui, sí. Ja fa molt de temps, però encara me'n recordo. Quins anys, aquells!!! Que d'on venia el nom de Dragon Khan? Bé, és que llavors i havia una cosa que en deien parcs d'atraccions i aquesta atracció es movia molt... Sí, una miqueta de sacsejada sí que hi tenien allà dins. De fet les reunions les feien amb el cinturó de seguretat posat. Per si de cas, saps? Però és que eren molt joves. No, no d'edat. Políticament parlant, vull dir. Cada dia entraven a Palau dos immensos camions cisterna. Un de Reflex, per eliminar les tensions, i l'altre de Loctite, per solidificar el govern. Al Saló de Sant Jordi hi havia unes immenses banyeres amb una barreja dels dos productes a parts iguals i els consellers i les conselleres s'hi ficaven dins. I tant, que s'hi passaven hores en remull!!! Hores i hores. Però noi, no va servir de res i al final tot va petar. I tant, que en ZP (Zapatero Potter) en va tenir molta part de culpa!!! Però ara estem parlant del Dragon Khan, no de mags als quals tothom els veu els trucs.
"Tres anys després va arribar el tripartit 2. Sí, sí. Esclar que tot va continuar igual. Exactament igual. Tu diràs!!! Però aquests, des del primer dia, van tenir clar que res ni ningú podia destruir el seu matrimoni polític. Per això van fer-se un jurament de sang segons el qual, passés el que passés, el matrimoni a tres seria per sempre. Ja podien enxampar-se mútuament al llit parlamentari amb un altre partit, ja podien votar-se en contra, ja podrien reprovar-se... que, com que allò no era amor, i tots ho tenien clar, no passava res. Exacte, molt bé, nen!!! La frase que millor explica la situació és aquella que entre bombers no ens hem de trepitjar la mànega. Veig que m'has captat. Doncs va, ja tens prou material per fer el treball. Un treball finet, finet".
dijous, 14 de febrer del 2008
dimecres, 13 de febrer del 2008
Quan callar és negoci
l'apunt XEVI XIRGO
Ja els confesso d'entrada que jo sóc un d'aquests que no està pas precisament entusiasmat amb això de la campanya electoral. No serveix de gaire res més que no sigui per acabar-ne tots una mica tips. Però això no vol pas dir que no em fixi en algunes coses. S'hi han fixat que a Girona tots els partits ja van a tota velocitat amb declaracions i contradeclaracions, i que la candidata del PP, l'Alícia Sánchez, pràcticament ni s'hi ha posat? Xuclà s'esforça a fer una campanya al territori i fer entendre als seus que ell no és ni Duran ni UDC; el PSC també intenta a tort i a dret mobilitzar un electorat despistat a qui Maragall pregona que voti en blanc, i ERC sap que si no s'hi fa pot perdre el segon diputat. Sánchez Camacho, fixin-se, surt poc perquè fa poc. Sap perfectament que el seu electorat vota en clau Rajoy i que aquest ja li fa la feina. La seva estratègia és just la inversa que la dels altres: com més parli, pitjor.
EL PUNT
Ja els confesso d'entrada que jo sóc un d'aquests que no està pas precisament entusiasmat amb això de la campanya electoral. No serveix de gaire res més que no sigui per acabar-ne tots una mica tips. Però això no vol pas dir que no em fixi en algunes coses. S'hi han fixat que a Girona tots els partits ja van a tota velocitat amb declaracions i contradeclaracions, i que la candidata del PP, l'Alícia Sánchez, pràcticament ni s'hi ha posat? Xuclà s'esforça a fer una campanya al territori i fer entendre als seus que ell no és ni Duran ni UDC; el PSC també intenta a tort i a dret mobilitzar un electorat despistat a qui Maragall pregona que voti en blanc, i ERC sap que si no s'hi fa pot perdre el segon diputat. Sánchez Camacho, fixin-se, surt poc perquè fa poc. Sap perfectament que el seu electorat vota en clau Rajoy i que aquest ja li fa la feina. La seva estratègia és just la inversa que la dels altres: com més parli, pitjor.
EL PUNT
dimarts, 12 de febrer del 2008
Vergonya
l'apunt
XEVI XIRGO
La Federació Catalana de Futbol i la UdG han anunciat que l'any vinent engegaran un pla per formar els coordinadors tècnics dels equips de futbol. Pretenen ensenyar als coordinadors dels equips les tècniques pedagògiques bàsiques per saber tractar els entrenadors, jugadors, pares i aficionats. No sé si s'hi apuntarà algú, perquè l'altre dia m'explicaven d'un curs interessantíssim que Salut va organitzar per a professionals d'un sector al qual no s'hi va apuntar absolutament ningú. Al curs de la UdG i la FCF, però, a banda dels coordinadors, jo hi faria anar la colla de pares que de tant en tant em trobo en algun camp on es juga a futbol de base i que es passen mig partit esbroncant els jugadors –sovint salvant els seus propis fills– i dient-li de tot a un àrbitre de setze anys. Són pocs, ja ho sé. Però em cau la cara de vergonya cada cop que els sento.
EL PUNT
XEVI XIRGO
La Federació Catalana de Futbol i la UdG han anunciat que l'any vinent engegaran un pla per formar els coordinadors tècnics dels equips de futbol. Pretenen ensenyar als coordinadors dels equips les tècniques pedagògiques bàsiques per saber tractar els entrenadors, jugadors, pares i aficionats. No sé si s'hi apuntarà algú, perquè l'altre dia m'explicaven d'un curs interessantíssim que Salut va organitzar per a professionals d'un sector al qual no s'hi va apuntar absolutament ningú. Al curs de la UdG i la FCF, però, a banda dels coordinadors, jo hi faria anar la colla de pares que de tant en tant em trobo en algun camp on es juga a futbol de base i que es passen mig partit esbroncant els jugadors –sovint salvant els seus propis fills– i dient-li de tot a un àrbitre de setze anys. Són pocs, ja ho sé. Però em cau la cara de vergonya cada cop que els sento.
EL PUNT
dilluns, 11 de febrer del 2008
Detenen Miquel Pòrtulas i la seva colla es revolta fent pintades contra els Mossos
La detenció ahir per atemptat de Miquel Pòrtulas, germà de la jove anarquista Núria Pòrtulas, encausada a l'Audiencia Nacional per pertinença a banda armada, va generar una revolta de la colla d'ideologia alternativa en què es mouen, que van començar a omplir la ciutat amb pintades contra els Mossos. La colla va aturar la revolta quan Pòrtulas va ser alliberat.
EL PUNT
Ara no ens fixarem en la notícia en si sinó en la pintada. No sé ben bé on han d'anar els mossos, però a la guillUtina segur que no ... Potser els que han fet la pintada haurien d'anar ... a l'escola a aprendre català. És com aquella pintada que hi ha a Vilobí que posa No al fAixisme ...
La detenció ahir per atemptat de Miquel Pòrtulas, germà de la jove anarquista Núria Pòrtulas, encausada a l'Audiencia Nacional per pertinença a banda armada, va generar una revolta de la colla d'ideologia alternativa en què es mouen, que van començar a omplir la ciutat amb pintades contra els Mossos. La colla va aturar la revolta quan Pòrtulas va ser alliberat.
EL PUNT
Ara no ens fixarem en la notícia en si sinó en la pintada. No sé ben bé on han d'anar els mossos, però a la guillUtina segur que no ... Potser els que han fet la pintada haurien d'anar ... a l'escola a aprendre català. És com aquella pintada que hi ha a Vilobí que posa No al fAixisme ...
Passa-ho!
CATALUNYA HA DE CANVIAR DE MÒBILS
Iu Forn
Escena 1: 3 de novembre de l'any 2005. Una delegació del Parlament de Catalunya presenta la reforma de l'Estatut al Congrés dels Diputats. Un parell d'hores abans del ple, Òmnium convoca un acte de suport al Círculo de Bellas Artes. Està previst que hi participi: 1) la societat civil catalana que ha viatjat a la capital en un vol especial, 2) la societat civil catalana que viu a Madrit i 3) els madrilenys progres partidaris de l'Espanya moderna i oberta. El resultat final és que del bloc 3 només compareixen Santiago Carrillo i Carmen Menéndez. La crònica va titular-se: "L'Espanya plural són dos, Carrillo i la seva dona".
Escena 2: Gener del 2006. Coses de la vida, coincideixo amb Victor Manuel i Ana Belen. Xerrant, xerrant, surt el tema que si Catalunya-Madrit, que si l'Estatut... Comentari d'un servidor: "Escoltin, però ni vostès, ni ningú de la progressia madrilenya oficial ha mogut un dit per l'Estatut. Fins i tot fa dos mesos hi va haver un acte públic al qual tots vostès (i vosteses) estaven convocats i no van venir ni a pillar croquetes". Resposta del que tenia un avi picador: "Doncs ningú ens va dir res. D'haver-ho sabut segur que hi hauríem anat".
Escena 3: Abans-d'ahir al Círculo de Bellas Artes de Madrit. La progressia capitalina en bloc (no hi falta ningú, que vaig comptar-los) es posa un dit en forma de v invertida sobre la cella. Es tracta d'un acte electoral de suport a ZP (Zapatero Potter) i el ditet posat d'aquesta manera representa la cella de l'il·lustre president-mag. Emocionant.
Escena 4: Coi, ara ja sé quin és el nostre problema. La comunicació!!! Ens falla la comunicació. Fixi's, els progres oficials tenen ganes de donar suport al PSOE, el PSOE els truca, els progres oficials reben la trucada i van a l'acte. En canvi, el progres oficials tenen unes ganes boges de donar suport a l'Estatut, els truquem perquè ho facin i resulta que no poden perquè ens falla la cobertura. Res de balances fiscals, ni gestió de Rodalies i aeroport, ni mandangues. Aquí el que hem de fer és canviar de mòbil.
Pel darrere
Nen o nena?
Sabíeu que, segons alguns estudis, és possible triar el sexe dels nostres futurs fills? La resposta la té la Lluna. Avui també us explico quines fases lunars ens aprimen i quines ens engreixen.
Xavi Freixes
El Dr. Eugen Jonas, un prestigiós ginecòleg i psiquiatre de la República Txeca, va fer un estudi a 30.000 dones embarassades i va descobrir que el moment de la fecundació és determinant per al sexe dels fills. La teoria diu que si engendrem el fill quan la Lluna és en un signe masculí, tindrem un nen. En canvi, si l'engendrem quan la Lluna és en un signe femení ja podem pensar en noms de nena. La fiabilitat d'aquest mètode és, segons aquest estudi, del 98%.
Si algú ja té tres nenes i busca el nen o a l'inrevés, només ha d'aconseguir un calendari lunar. Si voleu un nen, heu de mantenir les relacions sexuals quan la Lluna sigui en un signe masculí, és a dir, a Àries, Bessons, Lleó, Balança, Sagitari o Aquari. Si voleu una nena, procureu fer la feina quan la Lluna sigui al signe de Taure, Cranc, Verge, Escorpí, Capricorn o Peixos. Segons aquest estudi, si engendréssiu el vostre fill durant el dia d'avui seria un nen, ja que la Lluna és en el signe d'Aquari. En canvi, la pròxima matinada, a les 2 hores i 46 minuts, entrarà en el signe de Peixos i, per tant, a partir d'aquell moment engendraríem una nena. La Lluna continuarà en el signe de Peixos fins diumenge, a les 7 i 17 minuts del matí, quan entrarà a Àries i, per tant, tornaríem a engendrar un nen.
També és molt important tenir en compte la Lluna a l'hora de fer règim. El millor moment per perdre pes és durant les dues setmanes que hi ha entre la lluna plena i la nova. Durant aquest període perdem els quilos amb més facilitat, ja que el cos no reté tants líquids. També suem més perquè el cos transpira molt més. En canvi, durant les dues setmanes que hi ha entre la lluna nova i la lluna plena ens engreixem més tot i menjar el mateix de sempre. El cos té tendència a emmagatzemar més energia i, per tant, reté més els aliments. Per això és aconsellable començar el règim just després de la lluna plena, ja que la garantia d'èxit és molt més alta. Tot plegat és molt senzill de recordar: els dies en què la lluna es fa petita, nosaltres ens aprimem amb més facilitat; en canvi, quan la lluna creix, nosaltres també ens engreixem. Per tant, si voleu fer règim aquest mes de febrer millor que el comenceu a partir de la lluna plena del pròxim dia 21, ja que avui hi ha lluna nova i això vol dir que, durant dues setmanes, tendirem a pesar una mica més.
diumenge, 10 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)