dilluns, 8 de gener del 2007

l'horterada dels pares noel


El pitjor d'aquest Nadal no han estat les neules i els turrons, ni els dinars famliars, ni l'excés de pes, ni el discurs de Montilla, ni tan sols la foto amb Saura, sinó l'allau de Pares Noel que ens ha envaït. Són unes éssers menuts que s'enfilen per finestres i balcons sense arribar mai al seu destí en la data prevista perquè s'han quedat penjats durant, com a mínim, les dues setmanes de les festes. Fins ara eren només un recurs de botigues i grans magatzems per esperonar les vendes, però enguany ha estat una veritable plaga.
Des de l'èxit de Cantamania, mai hauria imaginat que els catalans podíem ser tan horteres. I això que la invasió de Pares Noel és l'últim exemple de la globalització, de la pèrdua de la identitat catalana després de la substitució de l'angelet pel Ratoncito Pérez. Per Tots Sants ja hem hagut de patir el Halloween en detriment de la Castanyada, operació de màrqueting a la qual fins i tot es va apuntar Port Aventura, malgrat que el parc d'atraccions està participat per La Caixa. Per això m'afegeixo a les crítiques que ja han expressat figures tan reputades de la literatura o del periodisme com Montserrat Palau a La Vanguardia o Francesc Cruanyes al Diari de Girona. I que consti que sóc agnòstic, que estic a favor de la separació Església-Estat i que els meus fills van a una escola laica, però hauríem de conservar les tradicions del Nadal, encara que siguin d'arrel cristiana. Entre el Pare Noel i els Reis Mags prefereixo mil vegades Melcior, Gaspar i Baltasar, el primer exemple de muliculturalitat i d'integració de la història. I volem fer un regalet per Nadal, sempre el podem camuflar al caga tió; una altra tradició que temo que també s'està perdent.

Xavier Rius