Ja són aquí
Han tornat! Finalment han arribat! Els autoanomenats "artistes i intel·lectuals" compromesos i domesticats -aquest adjectiu és de collita pròpia- han ressuscitat davant l'opinió pública per expressar el seu suport a la manifestació de Madrid a favor del PSOE i contra ETA i el PP (és així, per vergonya d'uns i altres: on ha quedat relegada la pau?). Amb llargues bufandes, ulleres rodones, cares solemnes i altives, veu petulant, renyant pacients a la ciutadania insensible, proposant una pedagogia revolucionària dels anys seixanta i sentint-se ser consciència crítica del poble. Els heroics sordmuts han recuperat, de cop i volta, l'oïda i la parla. Han sortit d'una llarga hivernació amb els sentits més afinats que mai com a resposta a la crida dels tambors, no tan llunyans, de les contractacions estivals, dels premis i guardons remunerats i de les publicacions institucionals esplèndidament compensades.
Quan, no fa tant de temps, s'insultava els catalans des de la dreta i l'esquerra, amb els barons del PSOE i els cacics del PP al capdavant, excitats i agressius, uns i altres, perquè Catalunya pretenia ser una nació i perquè algú gosava insinuar que Catalunya tenia una llengua pròpia, seguien ben callats, murmurant discretament que les llengües -llevat de la castellana, és clar- eren exclusivament un instrument de comunicació entre les persones i que la seva pàtria -desprès d'Espanya, és clar- era el món.
Quan, des de la intolerància i el ressentiment, es proposaven boicots als productes catalans, seguien bevent feliçment xampany francès i celebrant les efemèrides amb cares exquisideses importades, parlant sense embuts de la "insolidaritat" catalana i dels nostres " excessos" nacionalistes.
On s'amagaven quan les guerres africanes, instigades per islamites radicals i potències occidentals, seguien matant de fam i de misèria nens i dones? I quan palestins i jueus es bombardejaven sense pietat?
Són aquí, i jo em sento avui especialment cansat de sentir-los reiterar frases i idees prefabricades, fatigat de tanta ximpleria i cinisme, fart de tenir com a veí un país on, amb molt poques excepcions, els seus suposats intel·lectuals s'adormen cada dia amb el somni d'una pàtria imperial, avorrits de la seva mediocritat i submissió amb els poders establerts.
Començo a pensar que ser escocès ha de ser més satisfactori i menys frustrant que ser català. I si, a més a més, assolissin la independència, ja seria pura enveja el que m'inspirarien.
Àngel Miret i Serra
Quan, no fa tant de temps, s'insultava els catalans des de la dreta i l'esquerra, amb els barons del PSOE i els cacics del PP al capdavant, excitats i agressius, uns i altres, perquè Catalunya pretenia ser una nació i perquè algú gosava insinuar que Catalunya tenia una llengua pròpia, seguien ben callats, murmurant discretament que les llengües -llevat de la castellana, és clar- eren exclusivament un instrument de comunicació entre les persones i que la seva pàtria -desprès d'Espanya, és clar- era el món.
Quan, des de la intolerància i el ressentiment, es proposaven boicots als productes catalans, seguien bevent feliçment xampany francès i celebrant les efemèrides amb cares exquisideses importades, parlant sense embuts de la "insolidaritat" catalana i dels nostres " excessos" nacionalistes.
On s'amagaven quan les guerres africanes, instigades per islamites radicals i potències occidentals, seguien matant de fam i de misèria nens i dones? I quan palestins i jueus es bombardejaven sense pietat?
Són aquí, i jo em sento avui especialment cansat de sentir-los reiterar frases i idees prefabricades, fatigat de tanta ximpleria i cinisme, fart de tenir com a veí un país on, amb molt poques excepcions, els seus suposats intel·lectuals s'adormen cada dia amb el somni d'una pàtria imperial, avorrits de la seva mediocritat i submissió amb els poders establerts.
Començo a pensar que ser escocès ha de ser més satisfactori i menys frustrant que ser català. I si, a més a més, assolissin la independència, ja seria pura enveja el que m'inspirarien.
Àngel Miret i Serra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada