Amic 'Xuan'
¿Algú creu fermament que Joan Saura pot arribar a ser un bon conseller d'Interior? Si és així, correu a escriure cartes al director i truqueu a les ràdios dient-ho. L'amic 'Xuan' us necessita.
El tenim, com Gary Cooper, sol davant del perill. Desconcertat, ja no sap quina cara fer quan compareix en roda de premsa. Si ensenya el seu vessant més amable, el presenten com el predicador de la felicitat i l'apòstol del bon rotllo. Si assaja un posat més circumspecte, com després de l'atemptat d'ETA, també se n'hi en foten. I és que ara mateix a aquesta Catalunya trista i fragmentada del post-Estatut només l'uneix una cosa: la crítica, la ridiculització i la mofa de Joan Saura com a conseller d'Interior. En això sí que es posen d'acord la sociovergència i el quadripartit, les dretes i les esquerres, els okupes i els policies, els humoristes i els tertulians més engolats. Aquest noi, diuen, no serveix per a la feina que li han donat. A qualsevol país, per a qualsevol càrrec, se solen concedir 100 dies de gràcia abans d'arrencar-li la pell a tires a un polític. Aquí, el pim, pam, pum contra Joan Saura va començar al mateix moment de saber-se la notícia, sense cap altre motiu aparent que les contradiccions que es deriven de la duresa del nou càrrec amb la caricatura que durant aquests anys s'ha fet d'ell com una bleda ecoloxista. I a això, que humorísticament és un filó digne d'explotar, s'hi ha apuntat tothom. El resultat és que Joan Saura té concentrats els Mossos d'Esquadra, a la porta del departament d'Interior, exigint més recursos naturals i humans; a la seu d'Iniciativa i a la plaça de Sant Jaume, s'hi troben okupes que l'insulten i l'esbronquen com no havien fet mai amb cap conseller d'Interior; Montserrat Tura ja qüestionava, el primer dia, que Interior estigués en mans d'Iniciativa; CiU i PP, al segon dia, ja li demanaven la dimissió, i, mentrestant, Esquerra i PSC, encantats de la vida, asseguts a Palau esperant veure com passa el cadàver polític de l'amic Xuan. L'únic que va sortir indemne del Tripartit 1 ara purga tots els vots que va recollir a les eleccions i que, diguem-ho de passada, són els que van permetre reeditar el tripartit. Prou alarma social que generem amb els robatoris a les cases, ara només falta que escampem la idea que tenim un incompetent al capdavant de la nostra policia. Modestament, discrepo d'aquest corrent d'opinió. Penso que Joan Saura, si el deixem, pot ser un bon conseller d'Interior. Concedim-li, com a mínim, el dret de lluitar contra la seva pròpia imatge.
Albert Om
¿Algú creu fermament que Joan Saura pot arribar a ser un bon conseller d'Interior? Si és així, correu a escriure cartes al director i truqueu a les ràdios dient-ho. L'amic 'Xuan' us necessita.
El tenim, com Gary Cooper, sol davant del perill. Desconcertat, ja no sap quina cara fer quan compareix en roda de premsa. Si ensenya el seu vessant més amable, el presenten com el predicador de la felicitat i l'apòstol del bon rotllo. Si assaja un posat més circumspecte, com després de l'atemptat d'ETA, també se n'hi en foten. I és que ara mateix a aquesta Catalunya trista i fragmentada del post-Estatut només l'uneix una cosa: la crítica, la ridiculització i la mofa de Joan Saura com a conseller d'Interior. En això sí que es posen d'acord la sociovergència i el quadripartit, les dretes i les esquerres, els okupes i els policies, els humoristes i els tertulians més engolats. Aquest noi, diuen, no serveix per a la feina que li han donat. A qualsevol país, per a qualsevol càrrec, se solen concedir 100 dies de gràcia abans d'arrencar-li la pell a tires a un polític. Aquí, el pim, pam, pum contra Joan Saura va començar al mateix moment de saber-se la notícia, sense cap altre motiu aparent que les contradiccions que es deriven de la duresa del nou càrrec amb la caricatura que durant aquests anys s'ha fet d'ell com una bleda ecoloxista. I a això, que humorísticament és un filó digne d'explotar, s'hi ha apuntat tothom. El resultat és que Joan Saura té concentrats els Mossos d'Esquadra, a la porta del departament d'Interior, exigint més recursos naturals i humans; a la seu d'Iniciativa i a la plaça de Sant Jaume, s'hi troben okupes que l'insulten i l'esbronquen com no havien fet mai amb cap conseller d'Interior; Montserrat Tura ja qüestionava, el primer dia, que Interior estigués en mans d'Iniciativa; CiU i PP, al segon dia, ja li demanaven la dimissió, i, mentrestant, Esquerra i PSC, encantats de la vida, asseguts a Palau esperant veure com passa el cadàver polític de l'amic Xuan. L'únic que va sortir indemne del Tripartit 1 ara purga tots els vots que va recollir a les eleccions i que, diguem-ho de passada, són els que van permetre reeditar el tripartit. Prou alarma social que generem amb els robatoris a les cases, ara només falta que escampem la idea que tenim un incompetent al capdavant de la nostra policia. Modestament, discrepo d'aquest corrent d'opinió. Penso que Joan Saura, si el deixem, pot ser un bon conseller d'Interior. Concedim-li, com a mínim, el dret de lluitar contra la seva pròpia imatge.
Albert Om
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada